Demanen plans d’ozó a les quaranta zones més afectades en 2016

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

Dotze Comunitats Autònomes estan obligades a adoptar mesures permanents sobre el trànsit i les instal·lacions industrials per millorar l’aire que respiren dos de cada cinc espanyols.

Ecologistes en Acció denuncia que entre 2014 i 2016 s’han incomplert els objectius legals de protecció de la salut i la vegetació establerts per a l’ozó en un terç de les 125 zones en què es divideix el territori espanyol, repartides entre les Comunitats Autònomes d’Andalusia, Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc, amb més de 18 milions d’habitants, dos de cada cinc persones que viuen en l’Estat.

Entre elles, la contaminació s’ha estès per la totalitat de la Comunitat de Madrid, la més afectada com a conseqüència de les emissions del trànsit rodat de l’àrea metropolitana de Madrid, que a més de perjudicar la salut dels sis milions i mitjà de madrilenys, afecta de manera greu a dos milions d’habitants de Castella-la Manxa i Extremadura, al sud de la Serralada Central.

Al marge del problema creat pel trànsit urbà de Madrid, l’altre gran focus de contaminació per ozó a Espanya es troba en el litoral mediterrani, des de Girona fins a Almeria, passant per la Comunitat Valenciana, Múrcia i les Illes Balears, on aquesta contaminació, ocasionada per l’alt grau d’urbanització de la costa amb gran volum de trànsit rodat i marítim així com importants nuclis industrials, afecta a tres milions de persones, especialment a les àrees d’interior.

Les restants àrees afectades pels elevats nivells d’ozó es reparteixen entre l’interior d’Andalusia (incloent les àrees urbanes de Còrdova, Huelva, Jaén i Sevilla), l’aglomeració de Valladolid i la Vall de l’Ebre, des d’Aragó fins a la Ribera navarresa i basca, on viuen altres set milions de persones.

Es defineix el valor objectiu com el “nivell d’un contaminant que haurà d’aconseguir-se, en la mesura del possible, en un moment determinat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius sobre la salut humana, el medi ambient en el seu conjunt i altres béns de qualsevol naturalesa”. El valor objectiu octohorario per a la protecció de la salut humana és de 120 micrograms d’ozó per metre cúbic d’aire (μg/m3), que no haurà de superar-se en més de 25 dies per cada any civil, de mitjana en un període de 3 anys.

Existeix així mateix un valor objectiu per a la protecció de la vegetació, que s’avalua en períodes de 5 anys, i que entre 2012 i 2016 s’hauria incomplert en 353.000 quilòmetres quadrats, el 70 % del territori espanyol.

Les estacions de control de la contaminació atmosfèrica de referència on en l’últim trienni s’ha superat els objectius legals d’ozó són un centenar de les 450 que mesuren aquest contaminant a Espanya.

La Llei estatal de qualitat de l’aire estableix que les comunitats autònomes adoptaran plans de millora de la qualitat de l’aire per aconseguir els objectius establerts, a les zones en les quals els nivells d’un o més contaminants regulats superin aquests objectius, com és el cas del mig centenar de zones indicades. Es tracta d’una mesura obligatòria per a les autoritats autonòmiques, que de cap manera es pot entendre com a discrecional, i és independent de les iniciatives que pugui adoptar el Govern central, que d’altra banda tampoc ha elaborat el Pla Nacional d’ozó compromès fa ja gairebé dos anys.

Per això, Ecologistes en Acció ha registrat formalment peticions perquè el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient i les Comunitats Autònomes d’Andalusia, Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc engeguin els plans de reducció d’ozó, amb la finalitat d’evitar que aquesta lamentable situació es repeteixi aquest estiu i en anys propers.

Plans que han de passar per la reducció de l’intens trànsit urbà i interurbà que suporten les principals ciutats de l’Estat, mantenint un model de ciutat compacta i promovent l’ús de mitjans de transport més sostenibles com la marxa a peu, la bicicleta i un transport públic i col·lectiu alimentat preferiblement amb energia neta procedent de fonts renovables. D’altra banda, ha de procedir-se al tancament progressiu de les centrals tèrmiques de carbó, substituïdes per energies renovables. Tot això sense perjudici de la necessària coordinació entre Comunitats Autònomes, amb el Govern Central i amb la Unió Europea.

L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó “dolent” per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries. Per inhalació, provoca irritació dels ulls i vies respiratòries superiors, un increment del risc de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l’agreujament de patologies cardiovasculars.

L’OMS estima en 1.800 les defuncions prematures anuals a Espanya produïts per l’exposició a nivells d’ozó com els registrats en bona part d’Espanya. L’ozó, a més de per les persones, és també tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels cultius.


juliol de 2017 :

juny de 2017 | agost de 2017



Visitants connectats: 494