Alerten que la llei de ports de Catalunya intensifica la crisi climàtica

El passat 3 de maig, el Moviment per la Justícia Climàtica, del que forma part Ecologistes en Acció, hem tingut l’oportunitat de comparèixer al parlament per expressar la nostra preocupació perquè el Projecte de llei no es fonamenta sobre un canvi de paradigma socioeconòmic, que fa inevitable la sortida de la nostra economia de l’era dels combustibles fòssils.

El Projecte de llei planteja com a objectius potenciar l’activitat econòmica i materialitzar noves inversions en infraestructures i serveis portuaris als 45 ports de titularitat de la Generalitat que integra el sistema portuari català, per fomentar els creuers, les embarcacions d’eslores més grans (superiots i megaiots) i el transport de mercaderies apostes que s’emmarquen dins un model en fallida que caldria revertir amb urgència.

El projecte de llei està completament dissociat dels objectius de la llei de canvi climàtic de reducció d’emissions i transició vers una economia baixa en carboni i eficient en l’ús dels recursos actualment en tràmit parlamentari, així com dels objectius del Pla Nacional per la Transició energètica de Catalunya. El transport marítim, recordem, va quedar fora de l‘acord del Clima de París i és urgent actuar amb els instruments jurídics nacionals.

La llei de ports ha de revertir la política que durant anys es ve aplicant sota el concepte de «creixement», destinant recursos públics a infraestructures en molts casos deficitàries amb grans impactes sobre el litoral. Cal recordar que les grans navilieres estan registrades en paradisos fiscals per evitar normatives laborals, socials i ambientals i que concentren gegants beneficis externalitzant els seus costos sobre les poblacions costaneres [1]. El projecte de Llei obvia qualsevol regulació per mitigar el canvi climàtic i per complir les normatives vigents de qualitat de l’aire i de limitació de 0,5 % de contingut de sofre dels combustibles per a ús marítim per a vaixells l’any 2020 (Directiva 2012/33/UE). Ports com el de Nàpols han delimitat àreas de control d’emissions en les seves aigües territorials.

Hem de pensar que fins i tot si ens ho mirem des de dins del marc econòmic vigent, aliè a les conseqüències socials de les seves decisions i aliè a la natura, trobem motius per qüestionar el creixement d’un sector que depèn de manera crítica dels combustibles fòssils. El model vigent està en una bombolla a les acaballes. Moltes organitzacions, entre elles, asseguradores, bancs, governs... estan ja començant a desinvertir en combustibles fòssils [2]. El propi Fòrum de Davos reconeixia el 2016 que “el canvi climàtic és la més gran amenaça que enfronta l’economia” [3]. El transport marítim és especialment vulnerable a aquest risc perquè és totalment depenent dels combustibles fòssils i hores d’ara no existeixen alternatives capaces de substituir-los.

Cal també emmarcar la llei en una nou model de territori que inclogui els ports com element de la gestió sostenible del litoral. Un model que des de la sobirania local de les comunitats implicades, hauria de tenir cura dels espais naturals i zones protegides, com ara aiguamolls i deltes. La seva protecció i promoció hauria d’estar garantida per davant de la “necessitat de satisfer les necessitats d’espais” d’unes infraestructures innecessàries.

Per tot allò demanem al Parlament la revisió profunda de l’articulat del projecte de llei per inclore les demandes que el Moviment per la Justícia va presentar en la seva compareixença i perquè limiti i reguli un nou model portuari que respongui als reptes que plantegen el canvi climàtic i les crisi energètica i social.




Visitants connectats: 1354