[Informe] Fabricació i ús del lindà

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano] [Euskara] [Galego]

El lindà es un isòmer químic de l’hexaclorociclohexà (HCH) que ha sigut utilitzat com a plaguicida en el passat. És una substància organoclorada prohibida des de 2008 a la UE, que es caracteritza per la seva persistència, toxicitat, mobilitat i bioacumulació.

La seva fabricació es va dur a terme a varis països europeus durant la segona meitat del segle XX. El procés d’obtenció del lindà era molt ineficient de forma que, per cada tona produïda, es generaven entre sis y deu tones de residus amb unes característiques contaminants similars a les del lindà.

A l’estat Espanyol funcionaven varies fàbriques de lindà entre finals dels anys quaranta i principis dels noranta del segle passat. Algunes d’elles van rebre denúncies pel greu impacte ambiental que van produir, com és el cas de Bilbao Chemical S.A., localitzada a Ansio-Barakaldo (Bizkaia); Nexana S.A., situada a Asua-Erandio (Bizkaia), Zeltia a O Porriño (Pontevedra) e Industrias Químicas del Noroeste S.A., ubicada a Sabiñánigo (Huesca). A més, també havien fabricat lindà o l’havien utilitzat en els processos de producció, altres empreses situades a Barcelona o Madrid. Els casos de Bizkaia y Huesca resulten especialment greus, ja què mantenen actualment focus de contaminació per aquesta substància, es a dir, a dia d’avui segueixen ocasionant un impacte de conseqüències incalculables.

[Informe] Fabricació i ús del lindà

La gran quantitat de residus que es generaven en la obtenció de lindà van ser mal gestionats, fins al punt que presumptament es van realitzar abocaments il·legals a diferents llocs dels de fabricació. Per tant, aquests residus poden trobar-se a nombrosos punts del país, molt allunyats de les fàbriques on es van originar, com a Borobia (Soria), Cabria (Palencia), Vitoria-Gasteiz (Araba), Viana (Navarra) i Igúzquiza (Navarra). Va haver una absoluta opacitat en els abocaments, com demostra el fet de que anys després de la seva prohibició es segueixi detectant la seva presència, en ocasions a nivells superiors als permesos, per part de les confederacions hidrogràfiques en bastants cursos d’aigua distribuïts per gairebé tot el país. A dia d’avui es desconeix part de la ubicació d’aquests punts, les quantitats o les condicions en que es van produir els abocaments.

El lindà va ser sintetitzat també a altres tretze països de la UE, trobant-se els punts crítics millor documentats a Alemanya, Eslovàquia, França, Hongria, Itàlia, Polònia, República Txeca i Romania. En alguns casos d’aquests focus de contaminació, els residus de la fabricació de lindà han deixat, també, una herència ambiental de greus conseqüències.

Les iniciatives empreses a nivell europeu com a nivell estatal, con clarament insuficients. És necessari treballar en la confecció d’un mapa exhaustiu del lindà a Espanya, que reconstrueixi la traçabilitat dels residus i identifiqui l’ ubicació de tots aquells abocaments que no han sigut localitzats ni detectats, per posteriorment, poder procedir a la seva retirada, tractament i a la descontaminació integral de les zones afectades, fins aconseguir una completa eradicació d’aquesta carga contaminant al nostre país, en un termini de temps el més reduït possible.

Per a això, tant les administracions autonòmiques com l’estatal han de treballar de forma coordinada.

Paral·lelament, hauria de modificar-se l’actual normativa estatal, prohibint-ne expressament la utilització de qualsevol aigua per abastiment a poblacions on en algun moment s’hagi detectat la presencia de lindà, amb independència de la concentració, tal i com es recomana a nivell sanitari des de diferents organismes internacionals.

Així mateix, és necessari que s’avaluï l’exposició de la població de les zones afecta-des per aquests contaminants, s’exigeixin les responsabilitats que corresponguin (penals, administratives y polítiques) als causants de la contaminació i es destinin des de els governs centrals i autonòmics les partides pressupostàries necessàries per fer efectives les accions mencionades.

La contaminació dels solars és una gran assignatura pendent dins de la UE. Per tant, com un dels principals països afectats, Espanya, hauria de liderar l’avanç d’una normativa europea referent a sòls, en línia amb el que està demandant la societat civil europea.


agost de 2017 :

juliol de 2017 | setembre de 2017



Visitants connectats: 200