Piden la revisión de la autorización ambiental de la instalación Johson Controls Autobaterías

Castellano

Ecologistas en Acción ha solicitado a la D.G. de Cambio Climático y Calidad Ambiental la revisión de la autorización ambiental integral (AAI) de la instalación de Guardamar del Segura, de la multinacional Johson Controls Autobaterías SA, para que la adapte a los límites de emisión de partículas y de plomo establecidos en convenios internacionales

La instalación de la empresa Johson Controls Autobaterías SA en Guardamar del Segura (Alicante), que tiene autorización para producir hasta 7,8 millones de baterías de plomo ácido para automóviles, emitió a la atmósfera 416 kg de plomo en 2015, siendo la principal emisora de ese contaminante en la Comunidad Valenciana.

La autorización ambiental integral (AAI) de esta instalación otorgada en 2006, permiso que las comunidades autónomas conceden a las empresas para desarrollar su actividad, fija los valores límites de emisión (VLE) a la atmósfera de dos de las sustancias contaminantes, partículas y plomo en los valores de 30 mg/Nm3 y 10 mg/Nm3 respectivamente.

La misma empresa es titular de una fábrica similar de pilas y acumuladores eléctricos en el término municipal de Burgos que dispone de una AAI otorgada en 2014 con unos VLE de 10 mg/Nm3 y 3 mg/Nm3, para las partículas y el plomo, y con una emisión atmosférica de plomo menor de 200 kg al año.

No parece lógico que los condicionantes ambientales impuestos a una multinacional que fabrica el mismo producto sean diferentes en dos Comunidades Autónomas. En la Comunidad Valenciana puede emitir tres veces más contaminantes que en Castilla y León.

Ecologistas en Acción ha solicitado la revisión de oficio de la AAI para proteger la salud humana y los ecosistemas y adaptarla a la normativa internacional. Los acuerdos y convenios internacionales deben tenerse en cuenta para la fijación de los VLE.

La contaminación por plomo, un metal pesado con efectos, entre otros, de daños al cerebro y el sistema nervioso humanos y al fitoplancton, afecta a toda la cadena trófica, dado que es un metal pesado bioacumulable, que ingresa en el cuerpo humano a través de la alimentación y la respiración. La instalación se encuentra próxima a espacios naturales de gran valor ambiental, como la desembocadura del Río Segura, Zona Húmeda Catalogada, el Lugar de Importancia Comunitaria Dunas de Guardamar, y el frente marítimo de ese término municipal, que cuenta con importantes instalaciones de cría y engorde de alevines de dorada y lubina, así como instalaciones de piscifactorías.

España ratificó en 2011 el Protocolo del Convenio sobre contaminación atmosférica transfronteriza, en el que se establecen limitaciones para las emisiones de los metales pesados. La fundición de plomo, proceso que se produce en estas empresas, está incluida entre las instalaciones a las que se aplica ese Protocolo.

Existen tecnologías disponibles que permiten reducir significativamente los niveles de emisión. La reducción de los valores límite de emisión (VLE) de las partículas puede obligar a disminuir las emisiones de este contaminante tan peligroso para la salud humana y los ecosistemas.

El control continuo de metales pesados de forma individual no es factible en general. Y aunque los valores límite para partículas no pueden reemplazar los valores límite específicos del plomo, limitar las partículas contribuye significativamente a la reducción de las emisiones de metales pesados en general. Más aún, el control de las emisiones de partículas suele ser menos costoso que el control de sustancias concretas. El Protocolo establece un valor límite de emisión de partículas en la producción o fundición de plomo de 10 mg/m3 en las instalaciones de este tipo.

Los permisos de las autoridades competentes, deben garantizar que no se sobrepasan los niveles asociados a las mejores técnicas disponibles (MTD). Estas referencias, las Conclusiones sobre las MTD para las industrias de metales no ferrosos, fueron aprobadas por la Comisión Europea en 2016, y establecen unos niveles de emisión asociados a las MTD de plomo de 1 mg/Nm3, y de polvo en el rango de 2 a 4 mg/Nm3, aplicables normativamente a partir del 2020. Lo que indica que existen técnicas en el mercado a disposición de los productores que permiten conseguir esos valores. Un ejemplo de las mejoras tecnológicas son los filtros textiles de tipo membrana, los más eficientes en la separación y retención del polvo, con los que se consiguen valores de emisión de partículas por debajo de 1 mg/Nm3.

La reducción de la emisión de plomo hasta adaptarla a la normativa vigente reducirá el impacto de este peligroso contamínante en la salud humana y en los ecosistemas. La tecnología disponible en el mercado lo permite y se igualarían los requisitos ambientales entre Comunidades Autónomas.

++++

Valencià

Ecologistes en Acció ha sol·licitat a la Generalitat Valenciana la revisió d’ofici de l’Autorització Ambiental Integrada de la major instal·lació industrial emissora de plom de la Comunitat Valenciana en 2015

Ecologistes en Acció ha sol·licitat a la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental la revisió de l’autorització ambiental integral (AAI) de la instal·lació de Guardamar del Segura, de la multinacional Johnson Controls Autobaterias SA, perquè l’adapte als límits de emissió de partícules i de plom establits en convenis internacionals

La instal·lació de l’empresa Johnson Controls Autobaterias SA a Guardamar del Segura (Alacant), que té autorització per a produir fins a 7,8 milions de bateries de plom àcid per a automòbils, va emetre a l’atmosfera 416 kg de plom en 2015, i és la principal emissora d’aquest contaminant al País Valencià.

L’autorització ambiental integrada (AAI) d’aquesta instal·lació atorgada en 2006, permís que les comunitats autònomes concedeixen a les empreses per a desenvolupar la seua activitat, fixa els valors límits d’emissió (VLE) a l’atmosfera de dos de les substàncies contaminants, partícules i plom, en els valors de 30 mg/Nm3 i 10 mg/Nm3 respectivament.

La mateixa empresa és titular d’una fàbrica semblant de piles i acumuladors elèctrics al terme municipal de Burgos que disposa d’una AAI atorgada en 2014 amb uns VLE de 10 mg/Nm3 i 3 mg/Nm3, per a les partícules i el plom, i amb una emissió atmosfèrica de plom menor de 200 kg a l’any.

No pareix lògic que els condicionants ambientals imposats a una multinacional que fabrica el mateix producte siguen diferents en dos comunitats autònomes. Al País Valencià pot emetre tres vegades més contaminants que a Castella-Lleó.

Ecologistes en Acció ha sol·licitat la revisió d’ofici de l’AAI per a protegir la salut humana i els ecosistemes i adaptar-la a la normativa internacional. Els acords i convenis internacionals s’han de tindre en compte per a la fixació dels VLE.

La contaminació per plom, un metall pesant amb efectes, entre d’altres, de danys al cervell i al sistema nerviós humans i al fitoplàncton, afecta tota la cadena tròfica, atés que és un metall pesant bioacumulable, que ingressa en el cos humà a través de l’alimentació i la respiració. La instal·lació es troba pròxima a espais naturals de gran valor ambiental, com la desembocadura del riu Segura, zona humida catalogada, el Lloc d’Importància Comunitària Dunes de Guardamar, i el front marítim d’eixe terme municipal, que compta amb importants instal·lacions de cria i engreixament d’alevins de daurada i llobarro, i també instal·lacions de piscifactories.

Espanya va ratificar, en el 2011, el Protocol del Conveni sobre contaminació atmosfèrica transfronterera, que estableix limitacions per a les emissions de metalls pesants. La fosa de plom, procés que es produeix en aquestes empreses, està inclosa entre les instal·lacions a què s’aplica aquest protocol.

Hi ha tecnologies disponibles que permeten reduir significativament els nivells d’emissió. La reducció dels valors límit d’emissió (VLE) de les partícules pot obligar a disminuir les emissions d’aquest contaminant tan perillós per a la salut humana i els ecosistemes.

El control continu de metalls pesants de forma individual no és factible en general. I encara que els valors límit per a partícules no poden reemplaçar els valors límit específics del plom, limitar les partícules contribueix significativament a la reducció de les emissions de metalls pesants en general. Més encara, el control de les emissions de partícules sol ser menys costós que el control de substàncies concretes. El Protocol estableix un valor límit de emissió de partícules en la producció o fosa de plom de 10 mg/m3 en les instal·lacions d’aquest tipus.

Els permisos de les autoritats competents han de garantir que no se sobrepassen els nivells associats a les millors tècniques disponibles (MTD). Aquestes referències, les Conclusions sobre les MTD per a les indústries de metalls no ferrosos, van ser aprovades per la Comissió Europea en 2016, i estableixen uns nivells d’emissió associats a les MTD de plom d’1 mg/Nm3, i de pols en el rang de 2 a 4 mg/Nm3, aplicables normativament a partir de 2020. Això indica que hi ha tècniques en el mercat a disposició dels productors que permeten aconseguir aquestos valors. Un exemple de les millores tecnològiques són els filtres tèxtils de tipus membrana, els més eficients en la separació i retenció de la pols, amb els quals s’aconsegueixen valors de emissió de partícules inferiors a 1 mg/Nm3.

La reducció de l’emissió de plom fins a adaptar-la a la normativa vigent reduirà l’impacte d’aquest perillós contaminant en la salut humana i en els ecosistemes. La tecnologia disponible en el mercat ho permet i s’igualarien els requisits ambientals entre comunitats autònomes.