Amb motiu del Dia de la Justícia Gratuïta, que se celebra el 12 de juliol, Ecologistes en Acció denuncia que l’Estat espanyol continua vulnerant el dret d’accés a la justícia per a les associacions de defensa del medi ambient, reconegut per les normes internacionals.

La desobediència per part del Govern espanyol a les disposicions d’un tractat internacional ha afectat directament entitats com la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció i Salvem l’Aqüífer del Molinar. Quan els Tribunals van denegar la petició de justícia gratuïta a aquestes entitats ecologistes, van quedar de manifest els obstacles posats pel legislador espanyol, mitjançant la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, per a negar aquest dret a grups xicotets amb interessos generals de defensa del medi ambient.

Recentment s’ha obert un procediment contra el Govern espanyol per haver vulnerat algunes de les resolucions adoptades en el marc de la Convenció d’Aarhus, sobre l’accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l’accés a la justícia en assumptes mediambientals. Aquest acord, signat en juny de 1998 i que forma part de la política mediambiental a nivell internacional promoguda per la Comissió Econòmica per a Europa de Nacions Unides (UNECE), funciona com una guia: és una eina fonamental amb normes generals per a la composició de legislació nacional en relació amb el desenvolupament sostenible, la participació pública i la transparència.

L’òrgan de govern i control del tractat es reuneix periòdicament per a valorar i comprovar el compliment dels objectius i prendre les mesures necessàries per a aconseguir els seus fins. En aquestes reunions els representants de les parts implicades en la Convenció es van assabentar que Espanya no estava complint amb els seus deures.

Durant aquest seguiment, després d’un prolongat procés amb peticions d’informació, documents i informes, cartes i recomanacions al si de la Convenció, s’emplaça diverses vegades l’Estat espanyol per a donar explicacions dels incompliments, perquè es considera que el legislador no s’ha ocupat d’oferir i proporcionar recursos suficients en relació amb l’assistència jurídica a organitzacions no governamentals.

Així, reprotxen a Espanya el fet de no donar facilitats a entitats o petits grups que lluiten per l’interès general i el bé comú, tant des de l’àmbit econòmic i financer com des del punt de vista de l’accessibilitat i la informació.

El més rellevant de l’assumpte és que aquestes importants acusacions a nivell internacional es basen únicament en tres casos particulars: un situat a Andalusia i altres dos que corresponen a sol·licituds presentades per Salvem l’Aqüífer del Molinar i La Carrasca-Ecologistes en Acció.

El Tribunal Superior de Justícia de València (TSJ) va denegar el reconeixement de la justícia gratuïta a aquestes dues organitzacions, al no acceptar que concorrien els requeriments de la Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i de accés a la justícia en matèria de medi ambient i que, a més a més, és la llei que incorpora a la legislació nacional el text i les normes resultants de la Convenció d’Aarhus.

Tant Salvem el Molinar com La Carrasca-Ecologistes en Acció sostenien que, com que són associacions ecologistes legitimades per exercir la acció pública ambiental amb ingressos econòmics insuficients per a costejar la defensa de procediments judicials relacionats amb els seus fins, el reconeixement del dret de justícia gratuïta provenia per expressa disposició legal de la Llei mencionada.

El cas és que, segons argumenta el TSJ, la norma invocada remet directament a la Llei 1/1996 d’Assistència Jurídica Gratuïta, que també exigeix que les associacions estiguen declarades d’utilitat pública.

El problema és que per a obtenir la declaració d’utilitat pública, d’acord amb la Llei 1/2002, reguladora del Dret d’Associació, cal acreditar una gran capacitat econòmica, cosa que es contradiu amb el requisit, per a accedir a la justícia gratuïta, de no disposar dels recursos suficients per a litigar.

D’aquesta manera, els requisits esgrimits pel legislador espanyol en aquesta matèria són contradictoris i molt limitadors, ja que organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, de dimensions reduïdes, amb interessos col·lectius i de protecció del nostre medi ambient, es veuen absolutament privades de recursos per a la consecució de la seua finalitat.

Finalment, aquesta situació ha provocat que el Comité de Compliment de la Convenció d’Aarhus advertisca seriosament l’Estat espanyol davant la possibilitat que siga suspés dels drets i privilegis especials que li proporciona el Conveni o fins i tot de ser condemnat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la reiterada i greu vulneració d’un acord internacional.

En conclusió, es pot dir que la denegació pels Tribunals de la sol·licitud de justícia gratuïta per a iniciar un procediment judicial per part d’associacions com Salvem l’Aqüífer del Molinar i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha provocat tot un rebombori a nivell internacional amb la possibilitat que l’Estat espanyol siga sancionat per incomplir directives de Nacions Unides provinents del Conveni d’Aarhus.

Independentment de la vergonya que pot suposar per a les autoritats una amonestació d’aquesta magnitud, considerem que és fonamental exigir la garantia d’aquest dret a organitzacions mediambientals i ecologistes, tot sense acreditar la existència de mitjans per a litigar i sense cap declaració d’utilitat pública, ja que són elles les que de manera desinteressada vetlen pels recursos naturals i el nostre medi ambient.

Recentment el Congrés i el Senat han aprovat una proposició de llei per a la reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, en la qual deplorablement s’ha perdut l’oportunitat de corregir l’incompliment de la normativa internacional. Cal destacar que justament una de les esmenes rebutjades tenia la finalitat d’eliminar el requisit d’acreditar la existència de recursos per a litigar per part de les entitats de defensa del medi ambient, així com l’exigència de declaració d’utilitat pública.