El terrible perjuí dels abocadors

Totes les versions d’aquest article: [Català] [Castellano]

El TJUE va condemnar al març d’enguany la presència de 88 abocadors en territori espanyol que no compleixen els estàndards comunitaris i violen el dret de la Unió.

Vertedero de Fontcalent (Alicante)

Ecologistes en Acció del País Valencià, en el seu compromís amb la protecció del medi ambient, pretén cridar l’atenció de la societat sobre la situació actual dels abocadors que proliferen per la geografia valenciana i que generen un impacte cada vegada major en l’entorn i les persones que l’habiten. El passat mes de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència de amonestació contra l’Estat espanyol per l’existència de 88 abocadors que transgredeixen les directives europees en matèria de gestió de residus. La producció de brossa urbana no deixa d’augmentar en els països occidentals i una enorme quantitat de les deixalles acaben abandonades en terrenys que no hi estan preparats i sense un tractament previ.

El País Valencià compta amb una taxa mitjana d’abocament del 60 % (tot això acaba sota terra) i amb deu abocadors de residus urbans en el seu territori, alguns dels quals susciten protestes i reivindicacions per part de la població que viu en les zones veïnes. Al mateix temps, centenars de residus d’enderrocs il·legals (més de trenta al País Valencià) sorgeixen en zones poc concorregudes on particulars i empreses aboquen els seus residus per a estalviar-se el cost que suposa l’ús d’instal·lacions públiques. A més, amb l’arribada del període estival i les pròximes onades turístiques a les zones costaneres de la regió, s’incrementarà la quantitat de residus que passaran a engrossir les xifres i el volum dels abocadors del Campello, Dosaigües, Villena, Algímia o Fontcalent.

Carlos Arribas, responsable de Residus d’Ecologistes en Acció, afirma que “els abocadors són una bomba de rellotgeria i un risc constatat per a la salut pública; els lixiviats i les emanacions que desprenen contaminen l’aigua, el sòl i l’aire”. Segons l’expert, els depòsits jóvens amb protocols exhaustius de vigilància i manteniment poden evitar, en el millor dels casos, l’eixida a l’exterior de la meitat dels gasos generats per la descomposició de la matèria orgànica.

Per una banda, les cel·les d’abocament expulsen lixiviats, els líquids destil·lats dels residus que es filtren entre els materials i impregnen de diverses substàncies que, en unir-se, provoquen reaccions químiques que donen lloc a components d’alta toxicitat, com metalls pesants i fenols. De la mateixa manera, aquestes sitges gegants de brossa són responsable de l’emissió de metà, un gas hivernacle vint vegades més potent que el CO2, i altres gasos que són altament contaminants i cancerígens.

“Molts abocadors no tenen el control adequat i introdueixen elements tòxics en l’entorn”, remarca Arribas en la seua dissertació: “alguns compostos com l’àcid sulfhídric o l’amoníac generen males olors que poden arribar a ser irrespirables. Però els productes més perillosos, com els hidrocarburs aromàtics policíclics, són quasi inodors i generen greus problemes de salut i contaminació ambiental”. Un informe elaborat per investigadors del Centro de Salud Carlos III, i publicat en 2013 per la revista Environmental International, confirma que hi ha “un risc estadísticament més elevat de morir de tots els tipus de càncers en persones que resideixen en municipis situats prop d’incineradores i plantes de tractament de residus perillosos i, concretament, un major excés de risc de patir tumors en l’estómac, el fetge, la pleura, els renyons i els ovaris”. Una vegada clausurats, aquestos abocadors han de vigilar-se durant 30 anys, mitjançant la supervisió dels aqüífers subterranis i les emissions a l’atmosfera, ja que els processos de descomposició no es detenen pel fet de segellar el forat.

Arribats en aquest punt, no és cap secret que el model implantat és la causa de greus conseqüències sobre la població. Miguel Ibáñez habita a prop de l’abocador de Fontcalent, que acull 180.000 tones de rebutjos cada any, i és un dels afectats per la pol·lució que expulsa: “La ferida no es va a tancar perquè el dany ja està fet, és horrible no poder eixir a muntar amb bici per la zona on viu perquè l’olor és nauseabunda”. Així mateix, afig que no pot dormir a l’estiu i que cada vegada té més problemes de salut. És el cas també de M.ª Nieves Rodríguez, veïna de l’abocador del Campello (220.000 tones anuals segons la Regidoria de Medi Ambient de la localitat), que assenyala que els efectes de les exhalacions de l’abocador són molt notòries, com ara “picor en els ulls, obstrucció de les vies respiratòries, ferides en les fosses nasals, falta de son per la mala olor, etc”. “Fa tres anys que saben que això està en l’aire i encara no han pres cap mesura”, remata la campellera.

Diversos estudis assenyalen que aquestes instal·lacions on s’amuntona el que no volem alberguen prop de 300 milions de tones de matèries primeres valuoses que podrien ser reutilitzades o reciclades. Molts dels impactes d’un abocador es deuen a la degradació dels seus components orgànics, la qual cosa ens commina a pensar i implementar sistemes de separació de la fracció orgànica de la brossa per a la seua recuperació, que reduïsca la necessitat d’emmagatzemar i soterrar residus urbans i evite els processos contaminants que es donen en els vasos d’abocament. També seria pertinent aplicar taxes d’abocament i d’incineració que desincentiven la seua execució i que afavorisquen una gestió que pose en valor la necessitat de recuperar els materials que rebutgem per a donar-los ús. Mentrestant, enverinen els terrenys contigus i, en última instància, el territori i el sistema natural en el seu conjunt.


agost de 2017 :

juliol de 2017 | setembre de 2017



Visitants connectats: 593