La publicació per part de la Universitat de l'estudi “Vigilància de la qualitat de l'aire en la Universitat d'Alacant” reflecteix el seguiment dels valors dels principals contaminants en la pròpia Universitat i en els seus voltants, on es preveu que s'amplie amb la nova Facultat d'Educació i un Institut d'Educació Secundària, i demostra per enèsima vegada el que es ja és conegut des de fa molts anys i denunciat pels ecologistes: la planta cimentera de CEMEX a Sant Vicent del Raspeig és la principal causant de la baixa qualitat de l'aire i dels valors de contaminació per sobre de l'establit per la legislació. Aquest estudi confirma els patrons i conclusions de l'estudi anteriorment efectuat per la Universitat en 2003.

L'incompliment de la legislació en partícules PM10 succeeix 98 dies en un any en la pròpia Universitat, i de 43 dies en el Col·legi Públic Azorín (prenent mesures en un termini de 150 dies solament), molt per sobre de les 35 superacions que estableix la normativa. En el paràmetre diòxid de sofre les superacions dels nivells horaris (350 mg/m3) en el CP Azorín han estat de 32 vegades en el mateix termini (150 dies), molt per sobre de les 24 superacions permeses en un any, i hi ha hagut 7 superacions del límit diari (125 mg/m3), quan les permeses són 3 però al llarg de tot un any. El focus d'aquestes superacions apunta clarament a les factories de CEMEX, donada la direcció predominant del vent quan es donen aquestes superacions i les hores quan es produeixen (hores nocturnes, quan el tràfic motoritzat disminueix considerablement). A més en el cas del diòxid de sofre les pujades puntuals dels valors obeeix a la introducció del plomall en les estacions mesuradores.

És significatiu també que en el mesurador de la Generalitat Valenciana instal·lat en el Col·legi Públic Jaume I a Sant Vicent del Raspeig enguany s'han superat dues vegades en el mes de març els valors límits horaris, amb pics molt preocupants de 605 mg/m3 el 9 de març i 443 g/m3 el 23 de març.

Els estudis sobre els efectes sobre la salut de l'exposició a partícules PM10 demostren que aquestos contaminants estan darrere de nombroses malalties respiratòries, problemes cadiovasculars i càncers de pulmó. L'exposició a llarg termini a aquest contaminant pot reduir l'esperança de vida entre diversos mesos i dos anys. Un estudi de la Comissió Europea de 2005 apunta que la presència d'aquestos contaminants en l'atmosfera és la responsable de 288.000 morts prematures. Un estudi de la OMS (2004) afirma que l'exposició a partícules en suspensió és la causa de mort prematura de 13.000 xiquets a l'any, d'edats entre un i quatre anys d'edat. L'exposició crònica a diòxid de sofre i a partícules de sulfats (precisament amb forta presència en l'entorn de les cimenteres de CEMEX) pot causar una disminució de les funcions respiratòries i el desenvolupament de malalties com la bronquitis.

Per aqueix motiu no entenem l'afirmació del Vicerector d'Infraestructures, sobre l'estudi encarregat per ell mateix, intentant minimitzar les seues conseqüències (“els nivells no incideixen en la salut”). Està clar que aqueixa persona que exerceix un important càrrec en l'administració universitària, no té competències per a poder demostrar aqueixa afirmació, que és contrària a la bibliografia científica sobre aqueix tema. A més, aqueixa afirmació ha servit perquè altres persones amb encara menors competències en aquest tema, com la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, afirme que “no existeix cap risc per a la salut dels menors”.

Tots aqueixes afirmacions, al costat de la dels responsables del PSOE a Sant Vicent del Raspeig (“no cal aprofitar els resultats de l'estudi per a atacar a CEMEX”), semblen obeir a una estratègia calculada de crear confusió en l'opinió pública i de llevar importància als resultats d'aqueix important estudi.

Ecologistes en Acció està estudiant dur aquest tema als tribunals. No es pot consentir que les activitats d'una empresa degraden de forma permanent la qualitat de l'aire que han de respirar milers de persones i posen en risc la seua salut, amb la connivència dels polítics de qualsevol signe que han de garantir precisament el dret de la població a respirar un aire net i que lluny d'això semblen més preocupats per salvar la cara d'una empresa multinacional que ha demostrat molt poc interès a deixar de contaminar.