Ecologistes en Acció de Catalunya valora la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de no celebrar enguany el Dia Europeu Sense
Cotxes com la culminació d'un procés de desídia del consistori respecte d'aquesta diada any rere any. El fracàs de l'edició de
2003, utilitzat com a argument per eliminar aquest Dia de l'agenda ciutadana, és indiscutible, però el que no s'esmenta enlloc és
que el responsable que així fos va ser el mateix Ajuntament en plantejar una jornada amb unes mesures extremadament tímides
que ni tan sols va ser capaç de mantenir durant tot el dia (la circulació motoritzada a la Rambla i el passeig de Gràcia va ser
restablerta a mitja tarda) i que ni el mateix alcalde va seguir.

Considerem que aquesta decisió és una altra mostra de la seva renúncia a qüestionar l'hegemonia del cotxe a la ciutat. Exemples
d'aquesta actitud són la paralització dels projectes de reducció de calçades -la Rambla, Via Laietana-, l'estancament de la
xarxa de carrils bici i la tolerància amb els cotxes que no els respecten, la negativa a fer passar el tramvia pel tram central de la
Diagonal perquè no destorbi la circulació de cotxes, el poc impuls al pla de reducció de fums contaminants, les dificultats que
tenen els vianants per travessar el carrer en molts punts (a causa tant del traçat dels passos com dels temps escandalosament
curts que els donen molts semàfors), o la negativa a establir un peatge urbà.

El cotxe, recordem-ho, fa un ús abusiu de l'espai públic, col·loca en una situació marginal la majoria no motoritzada (el 75% dels
desplaçaments es fan a peu) i desvirtua el paper del carrer com a espai de relació social. És una font de contaminació química i
acústica i un gran consumidor de recursos no renovables. Només una actitud valenta i exemplar que vagi en detriment de la seva
hegemonia pot orientar una política de mobilitat sostenible i de treball per una ciutat més sana i habitable.

Per tot això, estem totalment d'acord que cal canviar el format del Dia Sense Cotxes a la nostra ciutat, però no fent-lo
desaparèixer sinó aprofundint en el que ha de significar: un dia on tothom pugui copsar com es viuria en un entorn no colonitzat pel
vehicle privat. Vedar al trànsit privat durant tota aquesta jornada la majoria de carrers seria la millor eina pedagògica per adonar-se
de com podria canviar la qualitat de la vida urbana. A més a més, el Dia Sense Cotxes s'hauria d'acompanyar d'actuacions durant
tot l'any que vagin prefigurant, cada cop més intensament, una veritable ciutat sense automòbils en un futur no gaire llunyà.
Pensem que, avui més que mai, una acció val més que mil paraules