El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquesta mateixa setmana, un any més, el Decret d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, conegut com a Decret de Sequera, que entrarà en vigor a partir del dia 9 d'abril quan apareixerà publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)

Des d'Ecologistes en Acció de Catalunya considerem positiu que el decret contempli, per primer cop, l'escenari de pre-alerta com aquell nivell on s'ha de dur a terme la intensificació del seguiment de l'evolució de les reserves i, molt especialment, les mesures de caràcter informatiu i de la conscienciació, però hi ha alguns aspectes que, al nostre entendre, caldria considerar.

En primer lloc, cal tenir present que des de l'any 1999 inclòs, les sequeres s'han anat repetint al 2000, 2002 i 2005. Per fer front a aquestes sequeres, s'han succeït diversos Decrets d'Excepcionalitat, que han plantejat sistemes de mesures per a la gestió de la situació. No és però, fins l'any 2005, que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) inicia l'organització d'un Pla de Gestió de Sequeres (PGS) que pugui fer evolucionar el model de gestió de la sequera plantejat fins ara amb els decrets. Aquest any 2007, torna a apareixer la gestió de la sequera en format de Decret. Ecologistes en Acció de Catalunya considera que ja ha arribat el moment de deixar de considerar la sequera com a un fenòmen inhabitual: Catalunya, amb una climatologia mediterrània, pateix periòdicament els efectes d'aquests episodis de manca de recurs a tots els nivells, meteorològic, hidrològic i de gestió, en major o menor intensitat i des de sempre i és per aquest motiu que cal deixar de legislar aquests episodis a cop de Decret per passar a disposar d'un marc legal estable i amb capacitat de preveure les accions a desenvolupar. És a dir, per deixar de legislar des de la contingència per passar decididament a la planificació d'aquestes situacions

En segon lloc i pel que fa al continguts del Decret, Ecologistes en Acció de Catalunya considerem que en aquest escenari de planificació, es fa necessari que tots els municipis de Catalunya, no únicament els de més de 20.000 habitants que considera el Decret, han de disposar d'un Pla de Contingència pel que fa al subministrament de recursos hídrics. La pròpia ACA hauria de facilitar exemples per a cada àmbit municipal tipificable, dirigit, especialment, als municipis més petits. Per exemple, predomini-urbà, predomini-industrial, turístic Pirineus, turístic costa, ambient rural, etc

Tanmateix, Ecologistes en Acció de Catalunya considera que pel que fa a l'ús de boca, cal emprendre restriccions progressives. Per exemple, abans d'arribar a l'estat d'emergència, caldria emprendre restriccions de subministrament limitant el consum a no més de 180 l/persona/dia, per exemple, en l'escenario d'excepcionalitat 2. D'aquesta manera quedarien restringits els consums sumptuaris d'aigua associats a l'urbanisme horitzontal, on predominen els jardins i/o piscines, però quedaria garantit, abastament: el manteniment dels usos de boca i el reg d'espècies amb baix consum d'aigua dels jardins. En els municipis de litoral caldria limitar la despesa d'aigua associada a l'ús de les dutxes a les platges, promovent, per exemple, la substitució d'una part amb dutxes de peu, una actuació que ja estan duent a terme alguns municipis turístics del litoral pel seu compte. L'assumpció de mesures d'ús eficient de l'aigua per part dels municipis hauria de ser un criteri imprescindible per poder optar als ajuts i/o subvencions que l'ACA atorga als municipis fora de l'excepcionalitat de la sequera.

Ecologistes en Acció troba a faltar una política decidida de l'Agència catalana de l'Aigua, alhora d'incorporar el canvi Climàtic com un dels factors clau per explicar, a la llarga, la disminució del recurs primer i proporcionar a la ciutadania la necessaria informació per canviar, progressivament, els hàbits cap a un ús més eficient de l'aigua en un futur proper, incloent la tipologia dels jardins i l'aprofitament dels recursos de menor qualitat per a usos diferents de l'ús de boca.

Pel que fa als instruments per fer front al nou episodi de sequera, Ecologistes en Acció de Catalunya ha trobat a faltar quelcom més concret que «s'endegà una campanya de foment de l'estalvi», ja que no se sap si aquesta campanya anirà directament adreçada als subministradors d'aigua en baixa, indústria o ciutadania en general. En aquest sentit, Ecologistes en Acció recorda que a Catalunya cada cop són més els municipis i organitzacions sense ànim de lucre que desenvolupen campanyes per promoure l'estalvi i l'ús eficient de l'aigua i que cal una concrecció sobre els destinataris de les mateixes. Sovint, és a la ciutadania usuària d'habitatges plurifamiliars amb un cosum baix a qui se li demana l'estalvi, mentre els projectes urbanístics que es desenvolupen a Catalunya continuen prioritzant els habitatges unifamiliars amb jardí i/o piscina, quan està demostrat que els jardins s'emporten el 30% del consum d'aigua de les cases incrementant, com a mínim, en aquest percentatge el consum total de la llar. Tanmateix, ha de ser la mateixa administració la que s'apliqui en els edificis sota la seva gestió, els criteris d'ús eficient de l'aigua que exigeix a la ciutadania, així com en els sistemes de reg de carrers i zones verdes, on la xerojardineria hauria de ser d'obligada aplicació.

Ecologistes en Acció de Catalunya anuncia que properament engegarà una campanya sobre el Canvi Climàtic i la sequera, destinada a la ciutadania, on, sota el títol «COM ELABORAR EL PROPI PLA DOMÈSTIC DE GESTIÓ DE LA SEQUERA DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC» s'informarà la ciutadania sobre la relació entre canvi climàtic i sequera i com elaborar-se el propi pla domèstic d'ús eficient de l'aigua per mitigar la previsible disminució dels recursos hídrics associada al canvi climàtic. Aquesta Campanya es desenvoluparà, preferentment, en municipis on els consum d'aigua siguin més elevats com a conseqüència del seu urbanisme difós, presència de jardins i/o piscines o segones residències, principalment.