El 24 de juny és el Dia Internacional contra la Contaminació Electromagnètica. L'electropol•lució o contaminació electromagnètica és l'exposició contínua a camps electromagnètics que provenen, principalment, de dos fonts: d'una banda, les línies d'alta tensió i subestacions elèctriques i, de l'altra, les antenes de telefonia mòbil, radioenllaços, picoantenes i sistemes de telecomunicació (Wifi , Wimax).
En aquesta data, diverses organitzacions d'afectats i afectades, veïnals i ecologistes volem denunciar el creixement insostenible de la contaminació electromagnètica, associada a la proliferació descontrolada d'infraestructures elèctriques i xarxes de telecomunicació, que s'han convertit en un problema mediambiental i de salut pública, i donar suport a la necessitat d'un canvi legislatiu en profunditat de les normatives que regulen aquesta mena d'activitats.
Pel que fa a la contaminació produïda pels camps electromagnètics de baixa freqüència (línies i subestacions elèctriques), les mobilitzacions veïnals contra els projectes d'instal•lació de subestacions al barri de Patraix (València) i Santa María de Grado (Astúries), o la lluita contra el traçat de les línies Lada-Velilla (a Astúries i Lleó), o el projecte d'interconnexió d'alta tensió amb França (a Catalunya), són exemples d'una major preocupació sobre els impactes i possibles afeccions per a la salut pública derivades d'aquesta proliferació descontrolada i caòtica en el medi rural i urbà.
Al mateix temps, cal assenyalar accions judicials com la sentència per què es condemnava a una empresa elèctrica per contaminació electromagnètica d'un transformador a Múrcia, i la resolució de l'Audiència Provincial de Castelló que obligava a la retirada d'un transformador a la localitat de Borriana, en considerar que existix un indici raonable i significatiu que el nivell d'exposició en les vivendes és un factor de risc. Aquestes accions posen de manifest una llarga lluita contra els impactes ambientals i sobre la salut pública derivada d'una exposició contínua als camps electromagnètics de baixa freqüència, com són els produïts per les línies d'alta i mitjana tensió, subestacions, transformadors i altres infraestructures elèctriques.
Creiem que és necessari un canvi significatiu de la Llei del Sector Elèctric del 97 i els reglaments de línies d'alta tensió i subestacions elèctriques, així com de la legislació autonòmica, amb la introducció de criteris de precaució, distàncies de seguretat, reserva específica de sòl per a aquestes infraestructures fora de zones residencials i rebaixa significativa dels nivells d'exposició a camps electromagnètics.
Les mobilitzacions contra les emissions de camps electromagnètics de molt alta freqüència i microones pulsatives produïdes per les antenes de telefonia mòbil i sistemes de telecomunicació han sigut una constant en tot l'estat espanyol, davant una normativa estatal que es va fer al dictat de les operadores. Existixen nombroses conferències internacionals que alerten sobre els possibles efectes i riscos per a la salut pública (Declaracions de Viena 1998, Salzburg 2000, Rocarasso 2000, Alcalá de Henares 2002, Catània 2002, Friburg 2002, Benevento 2006). Estudis epidemiológics i treballs científics europeus, com el programa REFLEX, ens alerten sobre canvis a nivell cel•lular i subcel•lular, amb els consegüents efectes negatius sobre els éssers vius, el medi ambient i la salut humana.
Per tot això, és imprescindible el desenvolupament d'un programa d'investigació pública, estatal i independent, amb estudis epidemiológics sobre els efectes sobre la salut pública, i un canvi en profunditat de la normativa actual, que ha de basar-se en criteris de control públic sobre els llocs d'establiment d'antenes, valors límit d'exposició ciutadana que impedisquen que s'originen les malalties de que parlen eixos estudis i que es produïsquen canvis cel•lulars, així com també es necessària la trainsformació de la Llei General de Telecomunicacions i la normativa estatal i autonòmica sobre l'espai radioelèctric.
