Ecologistes en Acció subratlla la dramàtica importància de les dades utilitzades pel Ministeri de Medi Ambient, que indiquen que les aportacions als rius s'han reduït entre 1996 i 2005 en un 15%, respecte als valors mitjans obtinguts en el període 1940-1995. Tot això obliga a aprofundir en les polítiques mediambientals que advoquen de manera nítida per un desenvolupament més equilibrat.

La reducció de les aportacions als rius s'ha produït de manera desigual, tant per conques, com fins i tot dins de la mateixa conca. No obstant això, totes han vist minvats els seus recursos de manera important. La reducció ha sigut especialment important en la conca del Segura, pròxima al 40%, i també en les del Guadiana, sobretot en la seua capçalera, Ebre i conques internes de Catalunya, que han perdut en tan sols 10 anys prop d'una cinquena part dels seus recursos.

Tot assenyala a un cúmul de motius, entre els quals es troba la cada vegada major sobreexplotació dels aqüífers, que detrau aigua dels rius, i sobretot el canvi climàtic, manifestat sobretot per la pujada de les temperatures que, alhora, incrementa l'evaporació. La veritat és que actualment es disposa de quasi un 15% menys d'aigua en les nostres lleres que fa uns pocs anys, amb una reducció molt major que la prevista en les previsions més pessimistes que es van fer a finals dels noranta, i que aleshores van ser qualificades d'alarmistes per diferents sectors.

D'altra banda, i a pesar d'aquestes reduccions, el consum d'aigua segueix incrementant-se. El regadiu continua creixent de manera important en les conques de l'Ebre, amb cultius altament consumidors, i en la del Guadalquivir, principalment com a conseqüència de la posada en regadiu de desenes de milers d'hectàrees d'oliverar i vinya. També continua creixent en les conques del Duero, Tajo, Guadiana i fins i tot Xúquer; en aquestes dues últimes conques a causa també sobretot de la posada en regadiu de les vinyes.

Quant al consum per a abastiment urbà, aquest s'ha incrementat de manera notable en totes les conques, i és especialment important en les mediterrànies. A més, en aquestes conques el creixement urbà es caracteritza per ser de caràcter turístic, amb abundància de piscines, jardins i camps de golf, amb un retorn molt inferior (menys del 50%) al de l'abastiment urbà convencional (80%), circumstància que incrementa notablement la seua incidència sobre el volum final de recursos hídrics disponibles.

La contínua reducció dels recursos i l'increment del consum que simultàniament s'està produint, condueixen necessàriament a una situació de completa insostenibilitat i col·lapse ambiental, raó per la qual haurien d'adoptar-se les mesures necessàries per a corregir la situació i adaptar el nostre medi social i econòmic a eixa reducció de les aportacions hídriques als rius.

Per això, Ecologistes en Acció exigeix al Ministeri de Medi Ambient que, en els nous plans hidrològics, que actualment es troben en elaboració, tinga en compte no només les noves aportacions existents, sinó també la reducció que, previsiblement, s'hi produirà en els pròxims anys —segons palesa l'actual tendència—, i que deixe d'emmascarar aquestes reduccions en els recursos, tal com ho està fent ara.

Ecologistes en Acció considera que l'única solució al problema passa per l'adopció de totes les mesures necessàries per a recuperar l'equilibri hídric perdut en cada conca i subconca. En concret, mitjançant l'increment de l'eficiència en la utilització de l'aigua allí on es puga, i reduint les demandes d'aquelles activitats productives més consumidores. Per a això, cal frenar totalment el desenvolupament de nous regadius i eliminar progressivament una part del regadiu existent (centenars de milers d'hectàrees). Així mateix, hauria de suspendre's immediatament l'extracció d'aigua d'aquells aqüífers que suporten algun nivell de sobreexplotació, excepte quan la destinació de l'aigua siga l'abastiment urbà i no hi haja cap altra alternativa.

També caldria establir mesures restrictives sobre l'increment del consum en el sector turístic en la costa mediterrània, frenant el gran desenvolupament immobiliari que s'està produint, gran consumidor i destructor dels recursos naturals, entre els quals es troba l'aigua.