Membres d'Ecologistes en Acció del País Valencià han desplegat aquest matí una pancarta amb el lema «Benvinguts a València, capital de la insostenibilitat. Welcome to València, capital of non-sustainability» en les portes del Museu de les Ciències «Príncipe Felipe», coincidint amb la inauguració de la XXVII Sessió del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC).

Amb aquesta acció, el grup ecologista ha volgut saludar els participants en aquesta trobada internacional i, alhora, denunciar la insostenibilitat ambiental de les polítiques valencianes, tant la local com l'autonòmica.

Els centenars de científics i científiques que es reuneixen aquests dies a València aprovaran l'informe de Síntesi del 4t Informe sobre el Canvi Climàtic (Fourth Assessment Report AR4), després de la presentació a París fa pocs mesos dels esborranys dels informes del Grups de Treball I (Bases Científiques del Canvi Climàtic), II (Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat) i III (Mitigació del Canvi Climàtic).

El Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic es va formar l'any 1988 a partir del Programa de Medi Ambient de Nacions Unides i de l'Organització Metereològica Mundial i ha publicat amb anterioritat tres informes que han tingut un gran impacte en la societat. Recentment ha sigut guardonat —junt amb Al Gore— amb el Premi Nobel de la Pau.

Resulta paradoxal que aquest Panell es reunisca a València, capital mundial de la insostenibilitat en molts aspectes. No sols es tracta del malbaratament energètic i contaminació lumínica que provoca el seu ineficient sistema d'il·luminació nocturna; també la seua mobilitat basada en els modes més insostenibles i impactants (vehicles motoritzats), el projecte de construcció d'un circuit urbà de velocitat que acollirà els bòlids de la Fórmula 1 a partir d'agost de 2008 i la contaminació atmosfèrica que sobrepassa els límits legals són alguns exemples d'aquesta insostenibilitat.

El País Valencià no ha deixat d'augmentar les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI). Entre 1990 i 2004 va augmentar un 75,2% les emissions de GEI, molt per damunt de l'augment global a l'Estat espanyol (45,61%). Cal recordar que el Protocol de Kyoto permetia a Espanya augmentar només un 15% les seues emissions en 2008-2012 en relació a l'any de referència (1990). La ineficiència energètica de la indústria valenciana es constata amb la dada de la intensitat energètica (energia necessària per a produir una unitat de PIB). Des de 1990 a 2004 aquesta intensitat ha augmentat un 35%; o siga, que cal consumir cada vegada més energia per a produir els mateixos béns, una tendència totalment contrària a la majoria dels països europeus on des de fa molts anys s'observa una tendència contrària.

Cal tenir en compte que les emissions de GEI estan augmentant encara a bon ritme, perquè la posada en marxa de les noves centrals de gas de cicle combinat (3 unitats de 400 Mw a Sagunt i dues unitats de 400 Mw a Castelló) substitueix en part l'electricitat que tradicionalment ha importat el País Valencià.

El transport representa el 33,7% de les emissions de GEI al País Valencià, i el seu creixement ha sigut superior al 85% entre 1990 i 2004. El creixement incessant de la motorització i de la mobilitat auguren futurs creixements totalment insostenibles.

El canvi climàtic no ha sigut una preocupació dels governs valencians des de 1992, any de l'aprovació de la Convenció sobre el Canvi Climàtic a Rio de Janeiro. Encara no s'ha aprovat una Estratègia Valenciana de Lluita Contra el Canvi Climàtic i la creació d'una Direcció General del Canvi Climàtic (que substitueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental) en la Conselleria de Medi Ambient és anecdòtica, atés que les seues funcions res tenen a veure amb el canvi climàtic. I això a pesar que els informes científics prediuen que al Mediterrani Occidental s'agreujaran els impactes i les conseqüències del canvi climàtic.