• L’aigua és essencial per a la vida de la humanitat i de tota la biodiversitat, de la qual formem part. Les conseqüències del mal estat de les nostres aigües s’agreuja davant l’emergència climàtica i l’imminent col·lapse ecològic.
  • La política d’aigua a Catalunya és insuficient i ha de ser abordada de forma veritablement responsable per part del Govern. Presentem 100 al·legacions als documents previs (EPTI 2019) del Pla de gestió del districte fluvial de Catalunya.
  • A 2019 només el 38 % de les masses d’aigua estan en bon estat ecològic. L’incompliment de la DMA és greu. Sens dubte, el Govern de Catalunya ha d’abordar la política d’aigua a Catalunya amb la seriositat que el context requereix.

D’acord amb la política d’aigües de la UE i el seu marc normatiu, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com a administració hidràulica competent al districte de conca fluvial de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya presenten a exposició pública el Document Provisional d’Esquemes Importants (EPTI 2019), el qual té per objectiu ser un document clau per al coneixement i discussió pública dins el procés de planificació hidrològica de cara a la revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i Programa de mesures del tercer cicle de planificació hidrològica (període 2022-2027), de l’ACA.

La Directiva Marc de l’Aigua fixava el 2006 que per al 2016 totes les masses d’aigua havien d’aconseguir el bon estat ecològic. En cas de no assolir-lo, s’havia de justificar acuradament i es fixava un últim termini per a l’any 2027. Gairebé quinze anys després estem a punt de tancar el segon cicle de planificació (2016 – 2021) amb unes dades molt decebedores. Des del 2015 a l’actualitat (dades 2018) tan sols trobem millores als rius, zones humides i costaneres, i aquestes ho són en uns percentatges extremadament escassos: els rius han millorat tot just un 2 % (del 35 % al 37 %), les zones humides un 10 % (del 25 % al 35 %) i les costaneres un 12 % (del 49 % al 61 %). D’altra banda, els embassaments han empitjorat en un 23 % (del 77 % al 54 %) i les aigües subterrànies, un 11 % (del 35 % al 24 %). En línies generals, a 2019, i a les portes de començar el tercer i últim cicle de planificació hidrològica, únicament el 38 % de les masses d’aigua està en un estat ecològicament bo, la qual cosa incompleix greument la pròpia Directiva Marc de l’Aigua. Sens dubte, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha d’abordar la fins ara insuficient política d’aigua amb veritable responsabilitat cap a la ciutadania, i assegurar la disponibilitat dels béns comuns per a les futures generacions amb la seriositat i el compromís que requereixen el context d’emergència climàtica i d’imminent col·lapse ecològic a què ens aboquen el canvi climàtic i la pèrdua estrepitosa de biodiversitat.

L’evolució de les dades generals de les aigües superficials, subterrànies i costaneres és certament alarmant en relació amb els objectius ambientals que permetrien afrontar amb una mínima seguretat el gran risc per a la supervivència que comporten el canvi climàtic i la reducció de la biodiversitat de les masses d’aigua. Per aquest motiu, Ecologistes en Acció de Catalunya hem presentat 100 al·legacions a l’EPTI 2019. A continuació detallem casos concrets que, per la seva transcendència, haurien de ser abordats de forma urgent i prioritària.

L’elevada contaminació de les nostres reserves estratègiques, els aqüífers, majoritàriament per excés de nitrats d’origen ramader comporta un problema molt important per l’abastament d’aigua de les poblacions. El cas ha estat denunciat històricament pels grups ecologistes, especialment pel Grup de Defensa del Ter. Recentment la Comissió Europea ha tramès una advertència 1 al govern d’Espanya perquè adopti mesures addicionals en relació a l’eutrofització (aportació de nutrients, en aquest cas purins). El dictamen emès dona tres mesos per a reparar les deficiències detectades. De no fer-ho, la Comissió pot optar per remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La mala qualitat de les aigües a la costa de Tarragona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona és greu a causa de la gran densitat de població humana, la industrialització, i la insuficient depuració i deficient sanejament de les aigües residuals. Tal com hem denunciat al nostre informe Banderes Negres d’enguany2, a la costa de Badalona li falta depuració. Un sistema inadequat de sanejament i diverses deficiències en el procés de depuració de les aigües residuals de Badalona provoquen una sobresaturació del clavegueram fins i tot en dies de pluja de molt poca intensitat. Plàstics, restes d’animals morts i escombraries de tota mena arrossegats durant el recorregut arriben al mar a través dels 13 sobreeixidors existents en el col·lector principal. La falta de transparència i la ineficiència de les diverses administracions públiques implicades en el procés de depuració fan que el problema empitjori amb els anys i la solució es vegi cada vegada més llunyana.

Els contaminants industrials causen greus impactes ambientals sobre els nostres rius. El darrer va tenir lloc el desembre de 2019, quan es va incendiar una planta de tractament de residus perillosos a Montornès del Vallès (Vallès Oriental). L’abocament de compostos químics al riu Besòs 3 va comportar la contaminació de les aigües de la conca, en especial dels aqüífers, així com la mort de centenars d’espècies ictiològiques protegides i importants indicadores de l’estat de salut del riu, com el llopet de riu o l’anguila, tot malmetent d’un cop anys d’esforços per a recuperar tant la qualitat fisicoquímica de l’aigua com la biodiversitat dels ecosistemes propis d’un riu històricament maltractat per l’activitat industrial. És imprescindible implementar noves mesures i protocols de seguretat que, en cas d’accident, impedeixin l’arribada de substàncies contaminants a les aigües dels rius i aqüífers que sostenen la nostra vida i la de les espècies que hi viuen.

Si bé cal tenir en compte que el Govern de Catalunya no té competències plenes sobre la gestió de l’Ebre, atès que discorre per 9 comunitats autònomes o nacions, considerem que hauria de ser molt més actiu amb la protecció del Delta de l’Ebre, el qual és la zona humida més important de Catalunya. L’arribada de sediments i aigua són essencials per a la preservació del delta i el manteniment dels hàbitats aquàtics que permeten la presència d’espècies protegides per diverses directives i de les quals, la conservació és absolutament prioritària pel seu paper en el manteniment de la biodiversitat del Mediterrani occidental. No obstant això, els sediments fa dècades que queden segrestats al fons dels embassaments riu amunt, i els cabals ecològics no es respecten mentre que, per contra, es planifiquen 400.000 noves hectàrees per a regadiu, moltes de les quals són per abastir conreus en territori català, com el Canal Segarra-Garrigues i el Canal Xerta-Sénia.

El Govern ha de posar en marxa tots els mecanismes possibles per evitar que es duguin a terme més projectes inviables social, econòmica i ecològicament, en comptes d’esperonar-los, com és el cas del Canal Segarra-Garrigues 4 o la Barra del Trabucador5, altre cop al Delta de l’Ebre. Aquí, les actuacions de recuperació artificial de la barra sorrenca trencada a partir de la tempesta Glòria van implicar grans moviments de terres des de zones protegides com la Platja dels Eucaliptus, i també els projectes de construcció de dics de contenció, malgrat que la comunitat científica ha deixat clar diverses vegades que les obres dures no són una solució efectiva a mig ni a llarg termini. Aquest punt és especialment important perquè, atesa la creixent vulnerabilitat del litoral mediterrani – ja afeblit per la històrica manca de sediments – davant els temporals cada cop més intensos com a conseqüència del canvi climàtic, es fa més necessari que mai deixar d’obstaculitzar d’una vegada per totes el transport de sediments del riu i permetre la regeneració natural d’aquests espais.

A Ecologistes en Acció som molt crítiques amb la forma amb què l’Agència Catalana de l’Aigua està abordant els aspectes hidromorfogeològics i ecològics de recuperació de les riberes. Al nostre entendre, incompleix clarament la Directiva Marc de l’Aigua, no respecta els seus propis criteris d’actuació i, fins i tot, podria incórrer en presumptes delictes ecològics. Fem referència a les reiterades actuacions denunciades en diversos punts de la conca de la Tordera 6 durant el període de confinament per la pandèmia de la COVID-19, on mitjançant l’ús de maquinària pesada va eliminar hàbitats en recessió protegits a nivell europeu, com és el cas del vern, i va posar en perill l’època de cria de nombroses espècies de vertebrats, així com la mateixa funció de corredor biològic de la pròpia Tordera i els seus afluents, en destruir-ne les lleres. Una bona preservació de les riberes és essencial per al manteniment de la biodiversitat, de la qual formem part i alhora constitueix la base material per al sosteniment de la vida humana, la reducció de l’impacte de les inundacions en les comunitats humanes durant els episodis de pluges intenses que seran cada cop més freqüents al territori, i per assegurar uns cabals que permetin l’accés a l’aigua de beure de les persones i la continuïtat de la vida a mesura que els períodes de sequera siguin més llargs. En aquest sentit, considerem també prioritària la renaturalització dels trams urbans dels rius, tal com hem proposat al nostre pla per a retornar el bosc de ribera al riu Besòs 7 des de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) fins a la desembocadura.

Les fins a 100 consideracions que hem redactat per a què siguin recollides en el tercer cicle de planificació hidrològica, el qual té per objectiu l’acompliment de la Directiva Marc de l’Aigua, també recullen propostes sobre la Gestió del litoral (Estratègia marina), Contaminació salina de la conca del Llobregat, Gestió de la demanda (extracció d’aigua consums, previsió), Reutilització aigua, Optimització de l’ús de l’aigua en l’agricultura, Adaptació al canvi global, Gestió de sequeres, Gestió d’inundacions, Participació pública presencial i on line, Millora en la recuperació de costos, Millora del coneixement, Programa I+D+R i Coordinació entre Administracions.

Un 62 % de las masas de agua de plena responsabilidad de la Generalitat de Catalunya incumplen las normativas europeas (Directiva Marco del Agua)

  • El Agua es esencial para la vida de la humanidad y de toda la biodiversidad, de la cual forma parte. Las consecuencias del mal estado de nuestras aguas se agravan ante la emergencia climática y el inminente colapso ecológico.
  • La política de agua en Catalunya es insuficiente y debe ser abordada de forma realmente responsable por parte del Govern. Presentamos 100 alegaciones a los documentos previos (EPTI 2019) del Plan de gestión del distrito fluvial de Catalunya.
  • En 2019 solo el 38 % de las masas de agua estaban en buen estado ecológico. El incumplimiento de la Directiva Marco del Agua es grave. Sin duda, el Govern de Catalunya debe abordar la política de agua en Catalunya con la seriedad que el contexto requiere.

De acuerdo con la política de aguas de la UE y su marco normativo, la Directiva Marco del Agua (DMA), la Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en tanto que administración hidráulica competente en el distrito de cuenca fluvial de Catalunya y el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya presentan a exposición pública el Documento Provisional de Esquemas Importantes (EPTI 2019), el cual tiene por objetivo ser un documento clave para el conocimiento y la discusión pública dentro del proceso de planificación hidrológica de cara a la revisión del Plan de gestión del distrito de cuenca fluvial de Catalunya y Programa de medidas del tercer ciclo de planificación hidrológica (período 2022-2027), de la ACA.

La Directiva Marco de Agua fijaba en 2006 que para el 2016 todas las masas de agua debían conseguir el buen estado ecológico. En caso de no conseguirlo, debía justificarse adecuadamente y se fijaba un último plazo para el año 2027. Casi quince años después, estamos a punto de cerrar el segundo ciclo de planificación (2016-2021) con unos datos muy decepcionantes. Desde 2015 y hasta la actualidad (datos de 2018) solo encontramos mejoras en los ríos y las zonas húmedas y costeras, y estas lo son en unos porcentajes extremadamente escasos: los ríos han mejorado en un mero 2 % (del 35 % al 37 %), las zonas húmedas un 10 % (del 25 % al 35 %) y las costeras un 12 % (del 49 % al 61 %). Por otro lado, los embalses han empeorado en un 23 % (del 77 % al 54 %) y las aguas subterráneas, un 11 % (del 35 % al 24 %). En líneas generales, en 2019, y a las puertas de comenzar el tercer y último ciclo de planificación hidrológica, únicamente el 38 % de las masas de agua está en un estado ecológicamente bueno, lo cual incumple la propia Directiva Marco del Agua. Sin duda, el Govern de la Generalitat de Catalunya debe abordar la hasta ahora insuficiente política de agua con verdadera responsabilidad hacia la ciudadanía, y asegurar la disponibilidad de los bienes comunes para las futuras generaciones con la seriedad y el compromiso que requieren el contexto de emergencia climática y de inminente colapso ecológico al que nos enfrentan el cambio climático y la pérdida estrepitosa de biodiversidad.

La evolución de los datos generales de las aguas superficiales, subterráneas y costeras es ciertamente alarmante en relación con los objetivos ambientales que nos permitirían afrontar con una mínima seguridad el gran riesgo para la supervivencia que comportan el cambio climático y la reducción de la biodiversidad de las masas de agua. Por este motivo, Ecologistes en Acció de Catalunya hemos presentado 100 alegaciones a la EPTI 2019. A continuación, detallamos casos concretos que, debido a su trascendencia, deberían ser abordados de forma urgente y prioritaria.

La elevada contaminación de nuestras reservas estratégicas, los acuíferos, mayoritariamente por exceso de nitratos de origen ganadero comporta un problema muy importante para el abastecimiento de agua de las poblaciones. El caso ha sido denunciado históricamente por los grupos ecologistas, especialmente el Grup de Defensa del Ter. Recientemente la Comisión Europea ha tramitado una advertencia [1] al Gobierno de España para que adopte medidas adicionales en relación con la eutrofización (aportación de nutrientes, en este caso, purines). El dictamen emitido concede tres meses para reparar las deficiencias detectadas. De no hacerlo, la Comisión puede optar por remitir el asunto al Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

La mala calidad de las aguas en la costa de Tarragona y el Área Metropolitana de Barcelona es grave a causa de la gran densidad de población humana, la industrialización, y la insuficiente depuración y deficiente saneamiento de las aguas residuales. Tal como hemos denunciado en nuestro informe Banderas Negras de este año [2], a la costa de Badalona le falta depuración. Un sistema inadecuado de saneamiento y diversas deficiencias en el proceso de depuración de las aguas residuales de Badalona provocan una sobresaturación del alcantarillado incluso en días de lluvia de muy poca intensidad. Plásticos, restos de animales muertos y basura de todo tipo arrastrados durante el recorrido llegan al mar a través de los 13 aliviaderos existentes en el colector principal. La falta de transparencia y la ineficiencia de las diversas administraciones públicas implicadas en el proceso de depuración hacen que el problema empeore con los años y la solución se vea cada vez más lejana.

Los contaminantes industriales causan graves impactos ambientales sobre nuestros ríos. El último tuvo lugar en diciembre de 2019, con el incendio de una planta de tratamiento de residuos peligrosos en Montornès del Vallès (Vallès Oriental). El vertido de compuestos químicos en el río Besòs [3] comportó la contaminación de las aguas de la cuenca, en especial de los acuíferos, así como la muerte de centenares de especies ictiológicas protegidas e importantes indicadores del estado de salud del río, como la colmilleja o la anguila, echando por la borda años de esfuerzos para recuperar tanto la calidad fisicoquímica del agua como la biodiversidad de los ecosistemas propios de un río históricamente maltratado por la actividad industrial. Es imprescindible implementar nuevas medidas y protocolos de seguridad que, en caso de accidente, impidan la llegada de sustancias contaminantes a las aguas de los ríos y acuíferos que sostienen nuestra vida y la de las especies que viven en ellas.

Si bien cabe tener en cuenta que el Govern de Catalunya no tiene competencias plenas sobre la gestión del Ebro, puesto que éste discurre por 9 comunidades autónomas o naciones, consideramos que debería ser mucho más activo en la protección del Delta del Ebro, el cual es la zona húmeda más importante de Catalunya. La llegada de sedimentos y agua son esenciales para la preservación del delta y el mantenimiento de los hábitats acuáticos que permiten la presencia de especies protegidas por diversas directivas, cuya conservación es absolutamente prioritaria por su papel en el mantenimiento de la biodiversidad del Mediterráneo occidental. No obstante, los sedimentos vienen siendo secuestrados desde hace décadas en el fondo de los embalses río arriba, y los cabales ecológicos no se respetan mientras que, por el contrario, se planifican 400.000 nuevas hectáreas para regadío, muchas de las cuales son para abastecer cultivos en territorio catalán, como el Canal Segarra-Garrigues i el Canal Xerta-Sénia.

El Govern debe poner en marcha todos los mecanismos posibles para evitar que se lleven a cabo proyectos inviables social, económica y ecológicamente, en lugar de promoverlos, como ha sido el caso del Canal Segarra-Garrigues [4] o la Barra del Trabucador [5], de nuevo en el Delta del Ebro. Aquí, las actuaciones de recuperación artificial de la barra de arena rota a partir del temporal Gloria implicaron grandes movimientos de tierras desde zonas protegidas como la Platja dels Eucaliptus, y también el proyecto de construcción de diques de contención, a pesar de que la comunidad científica ha dejado claro en diversas ocasiones la inefectividad de las obras duras a medio y largo plazo. Este punto es especialmente importante porque, debido a la creciente vulnerabilidad del litoral mediterráneo – ya debilitado por la falta histórica de sedimentos – ante los temporales cada vez más intensos como consecuencia del cambio climático, se hace más necesario que nunca dejar de obstaculizar de una vez por todas el transporte de sedimentos del río y permitir la regeneración natural de estos espacios.

En Ecologistes en Acció somos muy críticas con la forma en que la Agència Catalana de l’Aigua está abordando los aspectos hidromorfogeológicos y ecológicos de recuperación de las riberas. A nuestro parecer, incumple claramente la Directiva Marco del Agua, no respeta sus propios criterios de actuación, y hasta podría incurrir en presuntos delitos ecológicos. Nos referimos a las reiteradas actuaciones denunciadas en diversos puntos de la cuenca de la Tordera [6] durante el periodo de confinamiento por la pandemia de la COVID-19, donde, mediante el uso de maquinaria pesada, eliminó hábitats en recesión protegidos a nivel europeo, como el caso de los alisos, y puso en peligro la época de reproducción de numerosas especies de vertebrados, así como la misma función de corredor biológico de la propia Tordera y sus afluentes, al destruir las riberas. Una buena preservación de éstas es esencial para el mantenimiento de la biodiversidad, de la cual formamos parte y a la vez constituye la base material para el sostén de la vida humana, la reducción del impacto de las inundaciones en las comunidades humanas durante los episodios de lluvias intensas que serán cada vez más frecuentes en el territorio, y para asegurar unos cabales que permitan el acceso del agua de beber de las personas y la continuidad de la vida a medida que los periodos de sequía sean más largos. En este sentido, consideramos también prioritaria la renaturalización de los tramos urbanos de los ríos, tal y como hemos propuesto en nuestro plan para retornar el bosque de ribera al río Besòs [7] desde Montcada i Reixac (Vallès Occidental) hasta la desembocadura.

Las hasta 100 consideraciones que hemos redactado para que sean recogidas en el tercer ciclo de planificación hidrológica, y que tienen por objetivo el cumplimiento de la Directiva Marco del Agua, recogen también propuestas sobre la Gestión del litoral (Estrategia marina), Contaminación salina de la cuenca del Llobregat, Gestión de la demanda (extracción de agua de consumo, previsión), Reutilización de agua, Optimización del uso del agua en la agricultura, Adaptación al cambio global, Gestión de sequías, Gestión de inundaciones, Participación pública presencial y on line, Mejora en la recuperación de costes, Mejora en el conocimiento, Programa I+D+R y Coordinación entre Administraciones.

  1. https://www.lavanguardia.com/vida/20200704/482070504347/ultimatum-a-espana-por-contaminar-con-nitratos-las-aguas-subterraneas.html
  2. https://www.ecologistasenaccion.org/147545
  3. https://www.ecologistasenaccion.org/132322
  4. https://www.ecologistasenaccion.org/35264
  5. https://www.ecologistasenaccion.org/143416
  6. https://www.ecologistasenaccion.org/143631
  7. https://www.ara.cat/societat/riu-besos-renaturalitzat-tornar-bosc-ribera-tram-urba-desembocadura-biodiversitat_0_2319368190.html