Un millón de especies animales y vegetales están amenazadas de extinción. Si no tomamos medidas urgentes encaminadas a revertir las causas que producen esta regresión, podrían desaparecer en cuestión de unas pocas décadas. Estamos siendo testigos y causantes de la 6ª extinción masiva de especies en el planeta. Los insectos, el grupo de seres vivos más abundante de la tierra, no pueden estar al margen. La mitad de los insectos del Estado español se encontrarían amenazados.

El papel de los insectos es esencial, no sólo para la propia conservación de la naturaleza, también para el bienestar humano y la economía. Son indispensables en los procesos ecológicos que permiten la vida en el planeta y la obtención de nuestros alimentos diarios y otros recursos esenciales para nuestra especie. Su papel en la reproducción de las plantas con flores, participando en la fase de la polinización, es un buen ejemplo de ello.

La participación de otras especies en la polinización (aves, murciélagos, otros invertebrados) es simbólica, comparada con la de los insectos, especialmente en el continente europeo. La diversidad de especies es clave para asegurar el éxito del proceso. Se estima por encima de las 10.000 especies de insectos las que ayudan en la polinización de las más de 7.000 especies de plantas con flores existentes en la península Ibérica, Baleares y Canarias.

Esta riqueza natural se ve amenazada por la destrucción de los hábitats por desarrollos urbanísticos y prácticas de agricultura intensiva. Esta última también incide directamente en su regresión por el uso de plaguicidas. A esto hay que sumar el efecto amplificador del cambio climático y la introducción de especies invasoras.

Si queremos parar la pérdida de biodiversidad no podemos esperar. Dado el fracaso de los objetivos marcados para revertir este proceso en 2020, toca replantear las estrategias y las políticas sectoriales para conseguir este objetivo en un futuro cercano. A nivel personal debemos exigir a las administraciones que avancen en ese camino, evitar ser cómplices de las causas de la regresión cuidando nuestros actos diarios y sensibilizar sobre la importancia de especies como los insectos polinizadores, como pretendemos con la edición de este calendario.

 

Pol·linitzen la vida

Un milió d’espècies animals i vegetals estan amenaçades d’extinció. Si no prenem mesures urgents encaminades a revertir les causes que produeixen aquesta regressió, podrien desaparéixer en cosa d’unes poques dècades. Estem sent testimonis i causants de la 6a extinció massiva d’espècies al planeta. Els insectes, el grup de sers vius més abundant de la terra, no en poden estar al marge. La meitat dels insectes de l’Estat espanyol estan amenaçats.

El paper dels insectes és essencial, no sols per a la conservació mateixa de la natura, sinó també per al benestar humà i l’economia. Són indispensables en els processos ecològics que permeten la vida al planeta i l’obtenció dels nostres aliments diaris i d’altres recursos essencials per a la nostra espècie. El seu paper en la reproducció de les plantes amb flors, amb la seua participació en la fase de la pol·linització, n’és un bon exemple.

La participació d’altres espècies en la pol·linització (aus, rates penades, altres invertebrats) és simbòlica, comparada amb la dels insectes, especialment al continent europeu. La diversitat d’espècies és clau per a assegurar l’èxit del procés. Es calcula que són més de 10.000 espècies d’insectes les que ajuden en la pol·linització de les més de 7.000 espècies de plantes amb flors que hi ha a la península Ibèrica, les illes Balears i les Canàries.

Aquesta riquesa natural està amenaçada per la destrucció dels hàbitats a causa dels desenvolupaments urbanístics i les pràctiques d’agricultura intensiva. Aquesta també incideix directament en la seua regressió per l’ús de plaguicides. A açò cal afegir l’efecte amplificador del canvi climàtic i la introducció d’espècies invasores.

Si volem aturar la pèrdua de biodiversitat no podem esperar. Davant del fracàs dels objectius fixats per a revertir aquest procés en 2020, cal replantejar les estratègies i les polítiques sectorials per tal d’assolir aquest objectiu en un futur pròxim. A nivell personal hem d’exigir a les administracions que avancen en aquest camí, evitar ser còmplices de les causes de la regressió posant cura en els nostres actes diaris i sensibilitzar sobre la importància d’espècies com els insectes pol·linitzadors, propòsit de l’edició d’aquest calendari.

Signa la Iniciativa Ciutadana Europea “Salvem les abelles!”

Bizitzaren polinizatzaileak

Milaka animalia eta landare espezie desagertzeko arriskuan daude. Ez baditugu berehala hartzen atzerakada horren atzean dauden arrazoiei buelta emateko neurriak, baliteke hamarkada gutxitan guztiak desagertzea. Lur planetan espezieen 6. desagertze masiboa ari da gertatzen, eta gu gara horren eragile eta lekuko. Intsektuak, Lurrean bizidun gehien dituen izaki-multzoa izanik ere, ez daude arriskutik kanpo. Uste da Espainiar Estatuko intsektu espezieen erdia desagertze bidean dagoela.

Intsektuek betetzen duten funtzioa funtsezkoa da, natura zaintzeko ezezik, gizakion eta ekonomiaren ongizatea mantentzeko ere. Ezinbestekoak dira gure planetan bizitza existitzea posible egiten duten prozesu ekologikoetan, bai eta gure espeziearentzat oinarrizkoak diren eguneroko elikagaiak eta beste baliabide batzuk eskuratzeko orduan. Horren eredu argia da loredun landareen ugalketan jokatzen duten papera, polinizazio fasean parte hartzen baitute.

Beste espezie batzuek (hegazti, saguzar eta beste ornogabe batzuek) ere parte hartzen dute polinizazioan, baina egiten duten lana irrigarria da intsektuekin alderatuta, batik bat kontinente europarrean. Espezieen aniztasuna da prozesuaren arrakasta bermatzen duen gakoa. Uste da 10.000tik gora intsektu espeziek egiten dutela ekarpenen bat Iberiar penintsulan eta Balear edo Kanariar uharteetan existitzen diren 7.000tik gora loredun landare espezieen polinizazio prozesuetan.

Baina garapen urbanistikoa eta nekazaritza intentsiboa habitatak suntsitzen ari dira, aberastasun natural hori mehatxatuz. Nekazaritzaren kasuan, jardun horrek eragin zuzena du intsektu kopuruaren murrizketan, plagizidak baliatzen baititu. Eta ezin ahaztu klima aldaketak eta espezie inbaditzaileak iritsi izanak are gehiago larritzen dutela egoera.

Zerbait egin beharra daukagu berehala bioaniztasunaren galera geldiarazi nahi badugu. 2020rako prozesu horri buelta emateko markatutako helburuetan porrot egin dugunez, estrategiak eta politika sektorialak birplanteatu behar ditugu etorkizun hurbil batean helburuak lortzeko. Gutako bakoitzak administrazioei eskatu behar die aurrerapausoak eman ditzatela bide horretan, ahalegina egin behar dugu atzerakadaren eragileen konplize ez izateko gure egunerokoan, eta ulertu behar dugu intsektu polinizatzaileak eta beste hainbat espezie zein garrantzitsuak diren. Hain zuzen, horixe da egutegi honen azken edizioaren helburua.

Sinatu ezazu “Erleak salba ditzagun!” Europako Herri-ekimena

Polinizan a vida

Un millón de especies animais e vexetais están ameazadas de extinción. De non tomar medidas urxentes encamiñadas a revertir as causas que producen esta regresión, poderían desaparecer nunhas poucas décadas. Estamos sendo testemuñas e causantes da 6° extinción masiva das especies no planeta. Os insectos, o grupo de seres vivos máis abundante da terra, non poden estar á marxe. A metade dos insectos do Estado español atoparíanse ameazados.

O papel dos insectos é esencial, non só para a propia conservación da natureza , tamén para o benestar humano e a economía. Son indispensables nos procesos ecolóxicos que permiten a vida no planeta e a obtención dos nosos alimentos diarios e outros recursos esenciais para a nosa especie. O seu papel na reprodución das plantas con flores, participando na fase de polinización, é un bo exemplo diso.

A participación doutras especies na polinización (aves, morcegos, outros invertebrados) é simbólica comparada ca dos insectos, especialmente no continente europeo. A diversidade de especies é chave para asegurar o éxito do proceso. Estímase por riba das 10.000 especies de insectos as que axudan na polinización das máis de 7.000 especies de plantas con flores existentes na península Ibérica, Baleares e Canarias.

Esta riqueza natural vese ameazada pola destrución dos hábitats por desenrolos urbanísticos e prácticas de agricultura intensiva. Esta última tamén incide directamente na súa regresión polo uso de plaguicidas. A isto hai que sumarlle o efecto amplificador do cambio climático e a introdución de especies invasoras.

Se queremos parar a perda de biodiversidade non podemos agardar. Dado o fracaso dos obxetivos marcados para revertir este proceso no 2020, toca replantexar as estratexias e as políticas sectoriais para acadar este obxetivo nun futuro cercano. A nivel persoal debemos esixir ás administracións que avancen neste camiño, evitar ser cómplices das causas da regresión coidando os nosos actos diarios e sensibilizando sobre a importancia de especies coma os insectos polinizadores, como pretendemos coa edición deste calendario.

Asinar a Iniciativa Cidadá Europea “¡Salvar as abellas!”