• El Consell de Ministres aprova la declaració d’Emergència Climàtica. Anuncia una sèrie de mesures per als propers 100 anys, moltes pendents de l’anterior legislatura.
  • Per a Ecologistes en Acció reconèixer la crisi climàtica suposa un pas endavant, però és necessari assolir mesures suficientment ambicioses per a passar de les paraules als fets i intentar mantenir l’increment de la temperatura global en 1,5 ºC
  • Mantenir l’actual compromís de reducció de gasos d’efecte hivernacle (GEI) per al 2.030, davant la reducció del 55 % de GEI respecte als nivells de 1.990 proposada al Parlament Europeu, suposa una posició científicament insuficient. Encara més en un territori com el de l’Estat espanyol, especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic.

El nou govern de coalició PSOE-Unidas Podemos aprova al Consell de Ministres una declaració d’emergència climàtica, en la línia del succeït en altres institucions com el Parlament o la Comissió Europees o en nombrosos municipis i comunitats de l’Estat espanyol. Una declaració, a hores d’ara més simbòlica que real, però que reconeix el moment d’emergència social i ambiental actual, l’escàs temps d’actuació que resta i les enormes conseqüències amb què tindrà que afrontar-se com a conseqüència de la continua crema de combustibles fòssils.

Aquestes conseqüències ja es pateixen, tal i com manifesta l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), que xifra els efectes del canvi climàtic en la prolongació de cinc setmanes de període d’estiu, la duplicació de les nits tropicals i la reducció dels recursos hídrics disponibles. La constatació d’una meteorologia cada vegada més extrema suposa nombrosos problemes i pèrdues per a una gran quantitat de municipis.

El Consell de Ministres anuncia en aquesta declaració institucional l’adopció d’una sèrie de mesures durant els 100 propers dies de govern. Moltes d’elles, que haurien de tenir efectes positius en la lluita climàtica, no corresponen a treballs nous sinó a la finalització d’importants peces legislatives que varen quedar pendents d’aprovació en la passada legislatura. Entre les quals, l’estratègia a llarg termini, el marc per a la transició justa, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica o la finalització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) eren compromisos adquirits davant la Unió Europeu i les Nacions Unides. Uns compromisos als quals s’arriba tard. El propi reglament de governança europeu obligava als països a presentar no més tard de 31 de desembre de 2.019 el text definitiu. Tampoc s’ha realitzat encara l’avaluació ambiental estratègica d’aquesta important peça climàtica.

L’anunci de la creació d’una Assemblea Ciutadana del Canvi Climàtic, emulant el model desenvolupat a França, pot ser una de les vies d’articulació d’aquesta participació, encara que a hores d’ara no se disposa d’informació concreta de les competències d’aquesta assemblea, ni es coneixen si les seves decisions seran vinculants.

La ministra Teresa Ribera assenyala la necessitat d’abordar aquesta emergència climàtica per tres raons que Ecologistes en Acció comparteix: justícia climàtica, futur i responsabilitat. Tanmateix, persisteix una enorme falca entre el que s’ha de fer segons la ciència i els compromisos proposats, com Ecologistes en Acció va posar de manifest davant el esborrany del PNIEC. Una realitat global resultat que en territoris com el de l’Estat espanyol les propostes polítiques presentades fins el moment s’allunyen de les reduccions necessàries i repeteixen diversos errors que impediran limitar l’augment de la temperatura global molt per sota de 2 ºC.

D’altra banda, la declaració d’emergència xoca en ocasions amb la falta de mesures a nivell estatal, que deixa a les entitats regionals i locals la responsabilitat de la reducció d’emissions. Això és problemàtic atès que, com s’ha comprovat en Ajuntaments com el de Madrid, moltes vegades es camina en la direcció oposada. Així mateix, apostes com la contínua massificació del turisme, on l’absència de regulació dels creuers i els pisos turístics o l’increment insostenible amb greus conseqüències són motor d’un creixement insostenible amb greus conseqüències, una reflexió necessària en les dates en què se celebra FITUR.

El reconeixement de la crisi ecològica és un pas de conscienciació i de responsabilitat important, i Ecologistes en Acció li dóna la benvinguda. No obstant, ha de cristal·litzar en canvis en el sistema productiu per a frenar suficientment el canvi climàtic. En aquest sentit, l’organització ecologista remarca que una transformació del sistema no és una reformulació del mateix esquema productivista que ha comportat fins la ruptura dels límits planetaris. La reducció del consum és una realitat física ineludible.  Quant més es trigui en donar una resposta viable, majors seran els problemes a afrontar durant els propers anys.