La falta d’inspectors ambientals en la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la seua baixa eficiència són la causa del fracàs del Programa d’Inspecció a les instal·lacions industrials i ramaderes més contaminants durant 2018.

Només van ser inspeccionades 8 de les 215 instal·lacions que es pretenia inspeccionar en 2018, 6 menys que en 2017.

És urgent que es dote de personal el Servei d’Inspecció Mediambiental, que només compta amb 5 funcionaris per a 485 instal·lacions contaminants. En cas contrari es cronificaria eixa deficiència que podria ser intencionada i així s’imposarien les tesis neoliberals que defensen la menor regulació possible en el compliment de la normativa ambiental.

S’han publicat en el DOGV de 16 de gener de 2020 els resultats del Programa d’Inspecció en matèria de qualitat ambiental per a 2019. Sorprén que eixe Programa, que estableix la quantitat i tipus d’instal·lacions que s’han d’inspeccionar en 2019 s’aprove a finals de 2019 i es publique en 2020. Ja va succeir el mateix amb el Programa per a 2018, que en compte d’aprovar-se al començament de l’any ho va ser a meitat d’any. L’única justificació per a un retard tan vergonyós és la desídia de la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Però el més sorprenent són els resultats d’eixos Programes. En 2018 (últimes dades publicades, perquè encara es desconeixen les de 2019), només van ser inspeccionades 8 instal·lacions de les 215 planificades. D’eixes 8, en el 25 % (o siga, en 2) es van obrir expedients sancionadors per incompliments greus de les condicions de l’autorització ambiental.

Segons la Directiva d’emissions industrials (2010/75/UE), les instal·lacions més contaminants amb el permís ambiental, denominat autorització ambiental integrada, han d’incloure’s en un pla d’inspeccions prefixades elaborat per l’autoritat ambiental, que hauran de ser periòdiques: anuals per a les que tinguen riscos mediambientals més alts i cada tres anys per a les de riscos més baixos.

En el País Valencià hi ha un total de 485 instal·lacions amb autoritzacions ambientals integrades. La major part són les indústries minerals —ceràmiques i ciment— (179), seguides de les ramaderes i agroalimentàries (146), tractament i eliminació de residus (45), transformació de metalls (41), químiques (29) i tèxtils (19), entre d’altres.

La causa de l’incompliment del Programa d’Inspecció Ambiental és la falta de personal del Servei corresponent i la seua baixa eficiència. Durant 2018 només hi havia 5 inspectors ambientals, que van inspeccionar tan sols 8 instal·lacions, el 3,7 % de les prefixades. D’estes, només se n’han publicat 2, encara que el resultat de les inspeccions ha de ser públic. En 2017 va succeir una cosa semblant, amb 14 inspeccions de les 190 prefixades (7,3 % de compliment).

Si eixa insuficiència de personal inspector, que és crònica, no se solucionara, es podria pensar que és intencionada, i el Govern del Botànic s’inclouria en la majoria dels governs que complint amb les tesis neoliberals pensen que com menys regulació millor i que la qualitat ambiental depén únicament de la responsabilitat empresarial.

La falta de control ambiental de les instal·lacions industrials i agroramaderes més impactants, amb les majors emissions i risc mediambiental, pot permetre una cultura empresarial de relaxació i possibles incompliments de les condicions de l’autorització, la qual cosa posa en risc la salut de la població que és obligada a respirar i a conviure amb les seues emissions, que en alguns casos són de gran perillositat.

A més, durant 2018 no es va dur a terme cap inspecció no prefixada, establides per la Directiva 2010/75/UE com a obligatòries en cas de denúncies greus d’incompliments mediambientals; això suposa un incompliment de la Directiva per part de la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

La Directiva estableix que “Els Estats membres han de vetlar perquè es dispose de prou personal amb els coneixements i titulació necessaris per a dur a terme les inspeccions amb eficàcia”, consideració que en el cas del País Valencià s’incompleix de forma flagrant.