• Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF rebutgen les ajudes que es preveu que concedisca el Ministeri d’Indústria a la compra de cotxes i demanen que no s’utilitzen els diners públics per a plans de renovació de flota amb vehicles contaminants, ni per a rescats de línies aèries.    
  • L’Estat ha de donar suport als serveis essencials, com la sanitat, l’educació o el transport públic, i mesures per a l’emergència ecològica, que necessitaran un important reforç després de la crisi.

Mentre la terrible crisi sanitària de la COVID–19 va entrant a poc a poc en via de solució, aguaita una crisi econòmica sense precedents, que afectarà particularment l’Estat espanyol, tant per la gravetat de la crisi sanitària, com per la dependència del turisme a Espanya. De fet, ja són nombroses les empreses que han sol·licitat o fins i tot s’han assegurat ajudes de l’Estat.

En aquest sentit se situen els plans sol·licitats pel conjunt del sector de la indústria de l’automòbil que, segons diverses fonts, pareix que poden tenir compromesos fins a 800 milions d’euros en estímuls per a la compra de vehicles, en un nou pla Renove que pot destinar-se a la compra de qualsevol tipus de vehicles, fins i tot dièsel i gasolina.

Davant d’aquesta situació, les principals organitzacions ecologistes, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF, demanen al Govern que no dedique fons públics a rescats i plans d’ajuda a les activitats que més contribueixen al canvi climàtic i la destrucció de la biodiversitat. Insisteixen en el fet que qualsevol mesura de suport a empreses estiga condicionada a criteris de sostenibilitat ambiental i social.

Les organitzacions ambientals sol·liciten que els fons públics siguen utilitzats ara més que mai per a protegir les persones, millorar el sistema sanitari i la resta dels serveis públics i per a preparar-nos per a fer front a l’emergència climàtica i de biodiversitat.

Espanya ha de prioritzar el suport econòmic als sectors essencials més vulnerables i condicionar-los a criteris de sostenibilitat. Les ajudes sempre han d’atendre i formar part d’una estratègia de descarbonització i transició justa. En aquest sentit, les organitzacions ecologistes reclamen més transparència i debat en el disseny de les ajudes, i també tenir presència en les meses de negociació on s’aborden.

No tornar a un model altament contaminant

El transport suposa un 27 % del total de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a Espanya, i el 60 % de les emissions les produeixen els automòbils. Encara que la indústria argumenta que la renovació de la flota ajudaria a reduir emissions, la veritat és que la seua propensió a vendre vehicles cada vegada més grans i pesants (com els SUV) està fent augmentar les emissions del parc automobilístic. Les ajudes han sigut anunciades per Indústria tan sols un dia després que la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, es reunira amb la patronal Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac), la qual cosa ha indignat les associacions ecologistes.

Mentre la crisi sanitària continua causant estralls, tot pareix indicar que Indústria cedirà a la pressió dels fabricants, concedint centenars de milions de diners públics per a comprar més cotxes, inclosos dièsel i gasolina. Per això, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF exigeixen al Govern que reconsidere les prioritats i pense en les persones abans que en les grans empreses.

D’altra banda, l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA), de la qual Anfac és part, ha sol·licitat a la Comissió Europea que es relaxen els objectius de reducció d’emissions mitjanes de CO2 en els cotxes nous venuts enguany, que haurien d’aconseguir una mitjana de 95 gCO2/km. Una petició que, cas de complir-se, posaria seriosament en perill l’objectiu de descarbonització del transport en 2050. Lluny de proposar condicionants ambientals a un rescat, la indústria de l’automòbil demanda una rebaixa dels seus compromisos ambientals.

Una cosa semblant ha succeït amb la indústria de l’aviació. Des que el passat mes de març l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA) reclamara ajudes per valor de 200.000 milions de dòlars per al sector, nombroses aerolínies han rebut quantiosos suports públics valorats en uns 26.000 milions d’euros només en la UE.

A l’Estat espanyol Iberia i Vueling han rebut 1.010 milions d’euros en préstecs avalats per l’Estat, mentre que Aena ha obtingut quasi 2.000 milions d’euros (300 directament de l’ICO -Institut de Crèdit Oficial-). Unes xifres importants a les quals se sumarà una altra injecció milionària del Govern en el marc de l’instrument d’ajudes estatals que s’està negociant en la Comissió Europea.

A hores d’ara, l’aviació és l’únic sector de la UE en què continuen creixent les emissions de CO2, amb un augment del 26 % des de 2013. Al mateix temps, les aerolínies gaudeixen d’exempcions fiscals importants que, per exemple, els permeten estalviar 27.000 milions d’euros anuals, només en impostos al combustible en la UE. A més, al contrari que la resta de sectors, no tenen un compromís de descarbonització.

Tot i això, la indústria insisteix a exigir ingents rescats públics sense cap obligació ambiental o de qualsevol altre tipus per a companyies que fan beneficis a costa d’augmentar els impactes sobre el planeta i les persones. Les organitzacions ecologistes reclamen que, si arriben a produir-se aquests rescats, es faça amb compromisos ambientals, entre els quals han d’estar l’adopció d’una senda de descarbonització abans de 2050 sense crèdits de carboni, l’acceptació d’un impost al querosé i dels bitllets aeris, i la introducció d’un percentatge obligatori de combustibles derivats d’energies renovables (power to liquid).

En tot cas, les demandes ecologistes emfatitzen que s’ha de prioritzar el suport als serveis públics. Pel que fa al transport, el servei essencial que cal apuntalar és el transport públic. Aquests operadors estan fent front a pèrdues milionàries i no han pogut acollir-se a cap de les ajudes oferides pel Govern.

L’ajuda estatal és absolutament necessària per a mantenir aquest servei públic, ja que el transport públic és la columna vertebral de la mobilitat urbana i metropolitana, i una peça imprescindible per a garantir la mobilitat de totes les persones. Cap ciutat pot deixar caure el seu transport públic i recolzar-se únicament en l’automòbil; seria un error fatal que dispararia els nivells de congestió i contaminació que afectarien milions de persones.

Per a Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF, ara és el moment d’atendre, junt amb la social, l’emergència ambiental a què ens enfrontem. La lluita contra la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic haurien de ser les destinacions prioritàries dels fons públics, per mitjà de diverses accions, mesures i plans: fomentar i instal·lar energies renovables (amb mesures especials per a impulsar la participació ciutadana), millorar l’eficiència energètica dels edificis, apostar per l’agroecologia, etc.

Aquests sectors són una font molt important de llocs de treball i ens ajudaran a plantar cara a la crisi ecològica. Continuar donant suport a les empreses més contaminants (majoritàriament de capital estranger) ens farà encara més difícil fer front a l’emergència climàtica i ecològica, frenarà la transició energètica i contribuirà a agreujar els riscos de crisi sanitària.