Davant la forta repressió contra les protestes del moviment Black Lives Matter als Estats Units d’Amèrica, enceses després de l’assassinat del ciutadà afroestatunidenc George Floyd a mans d’un policia de Minneapolis (Minnesota), Ecologistes en Acció de Catalunya volem mostrar el nostre rebuig al racisme estructural i el nostre suport a totes les comunitats que el pateixen i lluiten pels seus drets. Especialment, volem denunciar el racisme ambiental que pateixen aquestes comunitats.

El racisme estructural empobreix, emmalalteix i mata. Segons un estudi presentat per l’Urban Institute de Washington, les persones blanques tenen de mitjana sis vegades més riquesa que les persones negres i llatines als EUA. A més, una recerca de Mapping Police Violence afirma que les persones negres tenen gairebé tres vegades més probabilitats que les mati un policia que les blanques al país nord-americà.

No podem obviar, tampoc, que el racisme estructural és també una realitat molt dolorosa a Catalunya, l’Estat espanyol i a la Unió Europea. Per això, demanem #RegularizacionYa! i volem reconèixer la lluita dels companys i companyes que defensen els seus drets davant el racisme estructural que cobra forma a través de la Llei d’Estrangeria, els CIES, la persecució als manters o les condicions d’explotació dels temporers. No oblidem les perdudes d’Idrissa Diallo, Mami Mbaye i la platja del Tarajal.

Una de les formes de racisme és el racisme ambiental, que sovint no està prou visibilitzat. El racisme ambiental consisteix en el fet que unes certes comunitats racialitzades i empobrides estan sotmeses a una exposició a contaminants desproporcionada o a com se’ls denega l’accés a uns certs recursos naturals, com a aire net, aigua potable i altres beneficis ecològics.

Volem donar visibilitat a casos recents de racisme ambiental als Estats Units d’Amèrica, com són la contaminació de l’aigua potable per plom en la comunitat majoritàriament negra de Flint (Michigan), abandonada institucionalment; o el racisme ambiental en la gestió de l’Huracà Katrina a New Orleans (Louisiana). També a l’Estat espanyol, on els assentaments de treballadors immigrants segueixen sense l’accés a l’aigua potable.