• Denuncien que els caçadors pagaven sancions irrisòries, amb màxims de 30 i 50 € per les sancions molt greus i des d’1,5 € en el cas de les lleus.
  • Han adreçat una carta al Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca per demanar que no cedeixin a les pressions. 

Les entitats FAADA, Ecologistes en Acció de Catalunya, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, Depana, AVDA, Libera! i Lex Ànima han manifestat el seu suport a l’actualització de les sancions aplicables a infraccions a la legislació de caça, i han reclamat al Govern de la Generalitat que no cedeixi a la pressió dels col·lectius de caçadors. «Resulta vergonyant veure com els màxims representants de la Federació de Caça de Catalunya clamen per «les sancions que s’han aprovat contra els caçadors», quan en realitat les sancions ja estan definides des de la llei del 1970 i l’únic que s’ha fet és actualitzar l’import de les mateixes» denuncia Jaume Grau, coordinador de l’àrea de natura d’Ecologistes en Acció de Catalunya. «Només s’actualitza l’import d’allò que ja eren infraccions. Dona la impressió que els caçadors volen seguir mantenint la impunitat gairebé absoluta que gaudien fins ara», conclou.

Des de les entitats creuen que la modificació dels imports de les sancions per infraccions de caça, per actualitzar-les a l’any 2020 són «de pura lògica» i que «ja era hora que es comencessin a eliminar privilegis que han anat mantenint el col·lectiu dels caçadors des del 1970». Asseguren que els caçadors, que practiquen la seva activitat amb un arma a les mans, han rebut un tracte de favor durant anys: Pagaven sancions irrisòries, amb màxims de 30 i 50 € per les sancions molt greus (i des d’1,5 € en el cas de les lleus) per infraccions que posen, per exemple, en perill la vida d’altres persones. Aseguren que cap altra activitat no tenia unes sancions tan desproporcionadament baixes. «I si es paguen ràpid quedaven en la meitat.» explica Grau.  Ara les sanciones es preveuen de fins a 3.000 euros (les greus) i fins a 120.000 euros (les molt greus), que son les mateixes que tenen els pescadors des del 2009 o les que tenen els caçadors aragonesos.

Des de la Federació Catalana de Caça s’ha iniciat una vaga durant la qual no ajudaran als pagesos a prevenir els danys, segons les seves comunicacions, però si que sortiran a caçar igualment com a esport o hobby.

Des de les entitats ren que sempre estaran al costat dels qui posin fre als privilegis d’un col·lectiu que lluny de ser garants de la natura, la posen en perill, la perverteixen amb les seves granges cinegètiques, la contaminen amb els seus balins de plom, i es creuen per damunt dels altres usuaris del medi natural, els no caçadors, que som la immensa majoria de la societat.

És evident el conflicte ètic que suscita l’activitat cinegética com a mesura per controlar poblacions d’animals. Les entitats han explicat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que l’activitat cinegètica comporta importants danys tant per als animals caçats com para les seves cries i per a aquells supervivents ferits i per multitud d’altres espècies, moltes protegides, que pateixen per la pertorbació causada per les batudes i altres modalitats de caça, veient minvat el seu èxit reproductiu. D’altra banda, en el cas particular de Catalunya, la caça per controlar la població de senglars s’ha mostrat especialment ineficaç. D’acord a les dades del programa de seguiment de poblacions d’aquests animals, el nombre de senglars caçats va augmentar en més de 28.000 individus en els últims 23 anys, xifra que indica que aquesta població s’ha quintuplicat (des de la temporada de 1990-1991 a la de 2013-2014). En l’últim informe de la temporada 2015-2016 facilitat per la Generalitat de Catalunya (Rosell et al., 2016) el nombre de senglars caçats ha arribat a xifres rècords, mentre que la seva població creix a ritme accelerat, segons el mateix informe.

Les entitats signants de la carta han posat de manifest que cal construir una nova normalitat on els privilegis d’uns pocs deixin d’anar en contra del dret general a gaudir de la natura, ja sigui com a excursionistes, ciclistes o boletaires. Una nova normalitat on la caça hauria de ser l’última opció a l’hora de gestionar la fauna. La natura té enormes reptes pel davant a Catalunya. La caça es gestiona encara segons la llei franquista de 1970, sota la lògica d’aquell règim. Avui existeixen nombroses alternatives per tal de garantir una adequada convivència entre activitats humanes i la conservació de la fauna, però les dinàmiques de dècades dificulten que l’administració ho reguli d’acord amb els nous temps.

Per tot això, les organitzacions ecologistes i de defensa animal han reclamat a la Generalitat i particularment al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que no cedeixi davant de la pressió dels caçadors i que, pel contrari, tingui en compte les alternatives que des de l’ètica cap als animals i la sostenibilitat es plantegen des dels sectors ambientals des de fa anys.