• En una sentència pionera a Espanya, el Tribunal Suprem ha declarat que els plans autonòmics de qualitat de l’aire són independents del Pla Nacional, la inexistència del qual no es pot usar com a pretext per a no actuar a escala autonòmica.
  • La sentència, resultat d’una demanda contenciós-administrativa interposada per Ecologistes en Acció Castella i Lleó, és d’obligat compliment en tot l’Estat. Tindrà importants conseqüències per a la desena de Comunitats Autònomes que incompleixen la normativa.

Per sentència de 22 de juny de 2020, la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha declarat que “l’obligació d’elaboració dels plans i programes per a la protecció de l’atmosfera i per a minimitzar els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica que correspon a les Comunitats Autònomes no està vinculada a la prèvia elaboració per l’Estat dels Plans respectius, que li competeixen en la matèria”.

La manca d’un Pla Nacional específic per a combatre l’ozó troposfèric ha estat durant anys la coartada de moltes Comunitats Autònomes per a incomplir les seves obligacions legals en matèria de protecció del medi ambient i la salut pública. Aquesta situació succeeix en les seixanta zones d’Andalusia, Aragó, Illes Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc on s’han superat els objectius legals establerts per la normativa de qualitat de l’aire per a protegir la salut d’aquest contaminant des de 2010, sumant una població afectada de 30 milions de persones sobre una superfície de 380.000 quilòmetres quadrats.

La resolució del Tribunal Suprem és el resultat del recurs de cassació interposat per la Junta de Castella i Lleó per demorar el compliment de la prèvia sentència de 19 d’octubre de 2018 del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, que va declarar l’obligació del Govern d’aquesta Comunitat d’elaborar i aprovar “el més aviat possible” els preceptius Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire en les zones Salamanca, Duero Nord, Duero Sud, Muntanya Sud, Vall del Tiétar i Alberche, i Sud i Est de Castella i Lleó, a les quals per incompliments en anys posteriors es van afegir Valladolid i Sòria i Demanda, sumant una població d’1,7 milions de persones afectades.

Aquesta sentència, ara ferma, declarava que l’existència de valors alts d’ozó en pràcticament tot el territori de Castella i Lleó, d’Espanya i del sud d’Europa, posant en relleu que no es tracta d’un problema local i regional sinó nacional i internacional, “no desvirtua el caràcter imperatiu amb el qual els preceptes citats regulen el deure d’actuar de les administracions autonòmiques en l’elaboració i aprovació dels plans de millora de la qualitat de l’aire”.

Els magistrats destacaven “que la sol·licitud de la qual dimana el present recurs es va presentar l’any 2016, i que ja l’any 2012, s’aprecien zones en les quals se superen els valors objectius, com es desprèn dels informes emesos per la mateixa Comunitat Autònoma, sense que transcorreguts ja més de sis anys […] s’hagi adoptat cap Pla”. Es tractava i es tracta d’una negligència que està posant en risc la salut de bona part de la població de Castella i Lleó.

El tribunal autonòmic finalitzava declarant que “no pot mantenir-se, com pretén l’Administració demandada, que amb caràcter previ al desenvolupament dels plans regionals sigui necessari comptar amb un pla nacional, doncs, com s’ha exposat abans, es tracta d’instruments independents, encara que, això sí, amb la necessària interrelació i coherència entre tots dos”.

L’argument és ara confirmat pel Tribunal Suprem, en assenyalar que “el règim d’elaboració dels plans en qüestió no s’estableix de manera subordinada i jeràrquica, pel que fa a l’àmbit de l’Administració estatal, autonòmica i local sinó que cadascuna de les Administracions ve obligada per la norma a la seva elaboració, en la mesura que en l’àmbit de les seves competències concorren les circumstàncies, mesuraments i valoracions que imposen i fan necessària la seva adopció, de manera que la relació entre els diferents plans no s’articula a través d’un règim jeràrquic sinó dels principis de cooperació i col·laboració entre les administracions”.

En opinió d’Ecologistes en Acció, el pronunciament del Tribunal Suprem revesteix gran importància perquè és la primera vegada que l’Alt Tribunal espanyol declara l’obligació legal d’elaborar plans autonòmics de qualitat de l’aire per a l’ozó, sobre la base del dret nacional, sent coherent així amb les resolucions adoptades en els últims anys per tribunals d’Alemanya, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Polònia o Regne Unit en el mateix sentit, sobre altres contaminants.

La sentència, enfront de la qual no es pot interposar cap recurs, obligarà en la pràctica al fet que la dotzena de Comunitats Autònomes que han incomplit els estàndards legals de qualitat de l’aire de l’ozó elaborin plans per a reduir aquest contaminant. A Catalunya, Madrid i Navarra, Ecologistes en Acció ja ha presentat demandes judicials en aquest sentit, que s’estendran en les pròximes setmanes als Tribunals Superiors de Justícia d’Andalusia, Aragó, Balears i País Valencià.

L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó “dolent” per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pel transport i algunes indústries, en presència de radiació solar. Per inhalació, provoca irritació dels ulls i vies respiratòries superiors, reducció de la funció pulmonar, un increment del risc de malalties respiratòries agudes (asma, EPOC) i l’agreujament de patologies cardiovasculars, amb resultat d’hospitalització o mort.

L’Agència Europea de Medi Ambient estima entre 1.500 i 1.800 les morts prematures anuals a Espanya produïdes a conseqüència de l’exposició a nivells d’ozó com els registrats habitualment a l’estiu en el centre i sud d’Espanya. L’ozó, a més de per a les persones, és tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels cultius.