• Ecologistes en Acció planteja un programa amb mesures d’estímul que condueixin a una nova normalitat en la qual la lluita contra la pèrdua de biodiversitat, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, l’economia circular o l’agroecologia siguin el motor d’un nou model econòmic més ecològic i just. 
  • El col·lectiu ecologista planteja prop d’un centenar de mesures agrupades en cinc línies d’acció: frenar la fugida cap endavant, un nou equilibri ecològic, un nou model productiu, un nou equilibri social i una nova cultura de la Terra.
  • “Tenim la responsabilitat d’aprofitar les ajudes actuals per a fer els canvis necessaris per a afrontar la crisi ecològica” diu Lola Yllescas, coordinadora d’Ecologistes en Acció.

Mentre a l’Estat espanyol i a la Unió Europea es discuteixen els plans de reactivació de l’economia després de l’aturada de la COVID-19, Ecologistes en Acció presenta “Per un futur que posi la vida al centre. Propostes ecologistes per a un món postcovid”, un programa de mesures perquè “la reactivació econòmica estigui lligada a un canvi de model econòmic que ens allunyi dels problemes ambientals i socials que patim” assenyala Lola Yllescas, coordinadora d’Ecologistes en Acció. “La nova normalitat no pot perpetuar la crisi ecològica, perquè, entre altres coses, ens arrisquem a repetir situacions com les que hem viscut en aquests últims mesos”.

Per a Yllescas “la pandèmia no ha fet una altra cosa que posar-nos davant del mirall de la crisi que portem dècades patint, marcada per la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, la contaminació o la desigualtat social. Si ara es destinen milers de milions d’euros a estimularl’economia, ha de ser de manera responsable, aprofitant per a fer els canvis que des de l’ecologisme i la comunitat científica es vénen demanant”.

El col·lectiu ecologista denuncia que fins ara les mesures adoptades pel Govern de l’Estat i les Comunitats Autònomes s’assemblen massa a les que es van prendre després de la crisi financera de finals de la dècada anterior, que van aprofundir en la crisi ecològica i la desigualtat social. “Fins ara s’han rescatat amb diners públics empreses contaminants sense ni tan sols imposar cap tipus de condicionant ambiental, s’han proposat reduccions dels requisits de la normativa ambiental per a fomentar la construcció i el turisme i les retallades als serveis públics continuen sent una amenaça latent.” continua la portaveu ecologista. Per això la primera línia d’acció que proposen els ecologistes passa per frenar la fugida cap endavant, ja que “la disjuntiva no està entre medi ambient o economia sinó entre tenir un planeta habitable o no tenir-lo”.

Aconseguir un nou equilibri ecològic és una altra de les línies d’acció de l’organització ecologista, que proposa condicionar totes les polítiques de recuperació a la millora de la salut humana, a la lluita contra la pèrdua de biodiversitat, a detenir la degradació dels ecosistemes, frenar el canvi climàtic i evitar la contaminació. Aprovar un pla d’emergència estatal per a aturar la pèrdua de biodiversitat o activar plans específics de restauració dels ecosistemes degradats són algunes de les propostes dins d’aquesta línia d’acció.

L’economia a l’Estat, fins ara, ha depès de sectors com la construcció, el turisme o l’automoció, sectors que, a més de poc sostenibles, generen ocupació de baixa qualitat i provoquen molta vulnerabilitat davant les crisis. És per això que Ecologistes en Acció proposa un nou model productiu, que abandoni el dogma del creixement il·limitat, redueixi el pes dels sectors esmentats i aposti per un augment de l’ocupació en l’agroecologia, les energies renovables, la salut de les persones o la reparació i recuperació de materials. El finançament de les inversions necessàries per a aquesta transformació podrien obtenir-se en gravar les activitats més nocives pel planeta, les grans fortunes, les transaccions financeres i l’economia especulativa.

Per a Ecologistes en Acció la reconstrucció ecològica ha de passar també per un nou equilibri social que corregeixi les desigualtats socials i reparteixi el treball. Per això mesures com el reforç dels serveis públics, reduir la jornada laboral o assegurar l’habitatge i els subministraments bàsics formen part de la proposta. L’última línia d’acció, una nova cultura de la Terra, propugna mesures educatives que posin en valor la importància de gaudir de la naturalesa i de les relacions socials enfront de l’acumulació de béns.

En total el document compta amb un centenar de mesures en matèria de biodiversitat, emergència climàtica, economia i teixit productiu, hisenda, fiscalitat i deute, energia, transport, urbanisme, turisme, aigua, residus, substàncies tòxiques, mineria, pesca, agroecologia i sobirania alimentària, polítiques socials, d’igualtat i laborals, consum, educació, comerç internacional, llibertats polítiques i desmilitarització i Objectius de Desenvolupament Sostenible. “Esperem que els successius governs, des de la Unió Europea  als ajuntaments, prenguin bona nota d’aquestes propostes, perquè ens juguem el nostre futur, el de totes les persones” conclou Lola Yllescas.