• Un informe de l’Agència Europea de Seguretat Aèria alerta que l’impacte total dels vols sobre el clima és el triple del que s’associa només a les emissions de CO2.
  • A més del CO2, els avions emeten altres substàncies (òxids de nitrogen, sutja i vapor d’aigua, entre altres) que generen esteles i nuvolositat induïda, causants del doble d’escalfament global que el CO2.
  • La reducció del nombre de vols és essencial per a mitigar de manera immediata els impactes, i també altres mesures que han de ser posades en marxa amb urgència.

La Comissió Europea va fer públic ahir un informe de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) que analitza els impactes climàtics del transport aeri diferents al CO2. La conclusió és clara: les emissions dels avions no relacionades amb el CO2 provoquen un escalfament global del doble del causat per aquell. L’estudi identifica fonamentalment òxids de nitrogen, sutja, vapor d’aigua i tipus oxidats de sofre com a emissions addicionals a les del CO2, algunes de les quals són les causants de la generació d’esteles i nuvolositat, amb una alta capacitat d’escalfament de la superfície terrestre.

D’altra banda, l’estudi de l’AESA identifica una sèrie de mesures per a reduir els dits impactes, centrades en tres àmbits: les de tipus financer o associades als mercats d’emissions, aquelles relacionades amb la millora dels combustibles i, finalment, mesures relatives a la gestió del trànsit aeri. Un paquet de mesures que, no obstant això, es preveu que no s’implementaran fins a dins de com a mínim entre 5 i 8 anys.

Per a Ecologistes en Acció, l’enorme magnitud dels impactes del transport aeri no associats a les emissions de CO2 exigeix la posada en marxa de mesures ambicioses per a mitigar-los de manera immediata. Segons l’opinió de Pablo Muñoz, responsable de la campanya d’aviació d’Ecologistes en Acció, “les institucions europees ja no poden pretextar una suposada falta d’informació per a continuar retardant la posada en marxa de mesures. No podem esperar cinc anys per a mitigar tota una sèrie d’impactes per als quals hi ha solucions disponibles avui mateix”.

Una de les mesures disponibles, proposades per l’informe de l’AESA, és la reconfiguració de les trajectòries dels vols, per a rebaixar-ne l’altitud, adaptar-les a les condicions meteorològiques i evitar els vols nocturns, com a forma d’evitar la generació d’esteles. Segons un estudi realitzat sobre el cas de Japó, la modificació de les rutes de menys del 2 % dels vols en aqueix país va aconseguir una reducció de l’efecte calefactor de les esteles en prop d’un 60 %.

D’altra banda, tenint en compte la magnitud del seu impacte en el clima, és fonamental que les emissions diferents al CO2 de l’aviació siguen completament comptabilitzades per la indústria, els estats i els organismes internacionals, i per la Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic en el marc de l’Acord de París.

Tradicionalment, la indústria de l’aviació ha assegurat ser responsable del 2 % del calfament global, en un intent de minimitzar la seua responsabilitat. No obstant això, segons un estudi recentment publicat, si es tenen en compte tots els seus impactes i no sols el CO2, en 2018 l’aviació va ser la responsable del 5,9 % del total de les emissions generades per l’activitat humana. Una xifra enorme si tenim en compte que una proporció mínima de la població mundial ha agafat un avió; com a mostra, la dada que l’1 % de la població mundial genera al voltant del 50 % de les emissions totals de l’aviació.

Per a Ecologistes en Acció, tota mesura possible de tipus tècnic o tecnològic ha de basar-se en una política estructural de reducció del nombre de vols. Segons Pablo Muñoz, “l’única forma real de mitigar els impactes climàtics de l’aviació és volar menys. La Unió Europea ha d’assumir que l’avió és una forma de transport amb un altíssim impacte ambiental, social i econòmic. Per això, cal revertir les polítiques d’estímul a l’aviació –rescats, exempcions fiscals, subvencions, etc.- i substituir-les per una transició cap a un model de transport i mobilitat més just i sostenible que redunde en l’interés general del conjunt de la població i del planeta”.