Els plans hidrològics que han presentat les confederacions hidrogràfiques, el període d’informació pública de les quals va finalitzar el 22 de desembre passat, segueixen en bona mesura les polítiques desenvolupistes imperants al segle XX, basades en el formigó, i el creixement del regadiu.

Aquests plans, elaborats per les confederacions hidrogràfiques, organismes dependents del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, encara inclouen la construcció de nous grans embassaments, malgrat que els darrers construïts no tenen utilitat. Segons Ecologistes en Acció, els nous projectes serien encara més inútils. En aquest sentit, les confederacions que continuen prioritzant la política hidràulica del formigó han estat les de l’Ebre, el Duero i el Guadalquivir. La primera manté el creixement de Yesa, Almudévar i Mularrolla. La segona contempla la construcció de dos embassaments molt impactants a la província de Lleó, Rial i Morales. En el tercer cas, inclouen el creixement de l’Agri, la presa de Sant Calixt i l’estudi de viabilitat de l’embassament de la Tancada de la Porta, a Jaén, un projecte associat a un gran impacte ambiental.

També se segueix apostant per la creació de nous regadius. Per exemple, al Pla de l’Ebre, es recullen inversions per a aquesta finalitat, majoritàriament assignades als governs autonòmics, de 975 milions d’euros. Així mateix, els cabals ecològics són clarament insuficients perquè puguin tenir un bon estat ecològic. En alguns casos, com el del riu Siurana, de la demarcació de l’Ebre, ni tan sols no s’ha establert un cabal mínim. Les xifres que manegen són, en paraules d’Ecologistes en Acció, “realment irrisòries” (20 o 30 litres per segon).

L’organització ecologista remarca que hi ha diferències entre uns plans i uns altres. S’han incorporat alguns elements positius, ja que hi ha plans on pràcticament s’ha abandonat la construcció de grans infraestructures i s’ha fet un esforç per fixar cabals ambientals adequats. Però, en general, se segueix aplicant la política tradicional del formigó, així com el desenvolupisme, especialment pel que fa a la creació de nous regadius.

Per això, Ecologistes en Acció ha presentat al·legacions a tots els plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques, amb l’objectiu que s’abandonin perquè estan portant a una situació de cada cop més insostenibilitat. Uns plans hidrològics ecològics serien garantia de sostenibilitat, cobrint així adequadament les demandes ambientals i de proveïment a les poblacions.