La tempesta perfecta. Aquest estiu de 2022 es preveu dramàtic per als boscos catalans arrel d’una combinació explosiva: unes temperatures desbocadament altes ja des del mes de maig, una pluviositat excepcionalment baixa i una tendència a l’abandonament rural i el creixement de masses forestals contínues. Reclamen a tots els governs un canvi de rumb radical en les polítiques públiques front l’emergència climàtica, coherent amb la gravetat de la situació.

Ecologistes en Acció alerta l’opinió pública de la greu situació que es pot produir aquest estiu, atès que totes les condicions apunten moltes complicacions en relació als grans incendis forestals. Quan encara ens trobem a la primavera, tots els indicadors climàtics apunten a una acceleració de l’emergència que ja patim, amb unes precipitacions al voltant d’un 30 % de la mitjana climàtica, i unes temperatures fins a 3, 4 o 5 graus superiors a la sèrie històrica, ja des del mes de maig passat. L’acumulació de calor i la manca de precipitacions han portat a que ja a principis de juny s’hagi iniciat el descens de l’aigua corrent pels rius i les reserves als embassaments, amb un Pirineu on ja s’ha fos pràcticament tota la neu i unes perspectives molt magres en quant a pluja per als propers 3 mesos.

La federació ecologista alerta de la situació potencialment catastròfica que es produirà si comença una onada d’incendis forestals de sisena generació, pràcticament impossibles d’aturar amb mitjans d’extinció convencionals. Per això, exigeixen als governs mesures realment dràstiques per revertir la situació. “Reconèixer l’emergència climàtica però mantenir les mateixes polítiques que porten a la catàstrofe és d’un cinisme sense límits”, alerten des de l’organització. En concret, fixen la seva atenció en el Govern de la Generalitat, que tot i que ja al 2019 va declarar l’emergència climàtica, segueix incomplint nombrosos preceptes de la Llei de Canvi Climàtic de 2017, demostrant una preocupant desídia cap a una situació alarmant que amenaça el país. De fet, l’aposta obsessiva del Govern pels macroesdeveniments (Jocs Olímpics d’hivern, copa Amèrica de vela, Circuit de Catalunya, etc.), pel creixement d’infraestructures (Ports de Barcelona i Tarragona, Aeroport de Barcelona i Girona) i per l’urbanisme depredador del territori (Hard Rock cafe, etc.) són la millor mostra de les polítiques públiques que van en sentit oposat a la coherència amb les polítiques que necessitem per mitigar el canvi climàtic.

Al mateix temps, els ecologistes també destaquen la responsabilitat dels ajuntaments, la majoria dels quals segueixen apostant per un urbanisme expansiu, en el qual se segueixen sacrificant milers d’hectàrees de terrenys naturals i agraris per fer créixer les ciutats. L’expansió urbana és també responsable d’un percentatge significatiu de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, a més de la pèrdua d’hàbitats i l’agreujament de la pèrdua de biodiversitat. Al mateix temps, l’expansió d’urbanitzacions al llarg i ample del territori exposa més habitatges als perills de veure’s afectades pels grans incendis forestals.

Les projeccions científiques preveuen una Catalunya cada cop més àrida. Al 2050, el clima de Barcelona serà semblant al de Màlaga durant el segle XX, amb tendència a la desertificació en àmplies zones de l’entorn mediterrani, especialment al sud de Catalunya, amb la pèrdua o transformació de grans masses forestals cap a comunitats pròpies de climes semidesèrtics, i l’afectació greu al règim de precipitacions de les capçaleres dels rius, al Pirineu, posant en seriós risc el proveïment d’aigua potable per a la població.

Per tots aquests arguments, Ecologistes en Acció assenyala “la gravíssima responsabilitat dels polítics, de tots els partits, que amb la seva actuació agreugen la crisi ecològica i ens porten a una catàstrofe de la qual, amb tota probabilitat, ens lamentarem en un futur proper”.