• Ecologistes en Acció incideix que el problema de sequera es deriva d’una mala gestió i consum excessiu d’aigua, orientat a regadiu, i no tant a la manca de pluges. A Catalunya, agricultura i ramaderia industrial són els responsables principals de la contaminació difosa per nitrats.
  • L’organització ecologista reitera la seva petició al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) perquè redueixi substancialment el reg a la major part del país, i no el torni a pujar fins que el nivell dels embassaments se situï de nou dins de la mitjana dels darrers anys.
  • Restringir l’aigua a la població, mentre es gasta de manera massiva per a una activitat econòmica privada com el regadiu, és inacceptable.

Si bé a la tardor de 2021 va ploure un 17% per sota de la mitjana i l’hivern va ser sec, també és cert que durant la primavera de 2022 va ploure un 12% per sobre de la mitjana. Per tant, Ecologistes en Acció considera que no és que estiguem davant d’un escenari de sequera important, encara que els embassaments es trobin ni més ni menys que 20 punts percentuals per sota de la mitjana dels darrers 10 anys per a aquesta mateixa data.

Més que a la manca de pluges, aquesta situació es deu a un excés de consum, generat pel regadiu, la superfície del qual no para de créixer. De fet, suposa actualment entre el 85% i el 93% del consum total d’aigua al nostre país, depenent de si es comptabilitzen els retorns.

Aquestes dades, a més, no contemplen el regadiu il·legal, que sempre s’ha estimat entre un 5% i un 10%, però que en algunes zones estudiades recentment s’ha vist que puja fins al 30%. Una producció agrícola dedicada en gran part a l’exportació. Ecologistes en Acció assenyala que el foment irresponsable del regadiu per part del Ministeri d’Agricultura i algunes comunitats autònomes està disparant el consum net d’aigua del regadiu. Encara més, amb algunes declaracions públiques d’alguns dels seus representants s’està fins i tot afavorint la proliferació del regadiu il·legal.

A Catalunya, el foment de l’agricultura i especialment de la ramaderia industrial -és la segona Comunitat Autònoma amb més cabanya porcina, després d’Aragó- són els responsables principals de la contaminació difosa per nitrats.

“Ja es rega tot l’any. Actualment, a Espanya, l’aigua es deriva al regadiu tan aviat com arriba als embassaments, que cada vegada funcionen menys com a magatzems d’aigua i més com a estacions de transferència d’aquest recurs”, declara Santiago Martín Barajas, portaveu de l’organització ecologista.

N’és una prova en comparar el nivell dels embassaments situats a la Comunitat de Madrid amb els de la resta de l’Estat. A Madrid, els embassaments es troben al 63%, ni més ni menys que 23 punts percentuals per sobre de la mitjana dels embassaments del conjunt del país. Això és degut a que aquests embassaments, operats pel Canal d’Isabel II, es dediquen gairebé exclusivament a l’abastament urbà, gairebé sense derivar res d’aigua al regadiu. A Andalusia, on la major part de l’aigua es destina al regadiu, es troben de mitjana ara per sota del 30 %. A Catalunya, el transvasament del Siurana al pantà de Riudecanyes per satisfer les necessitats de la comunitat de regants ha deixat l’embassament a un 10% de la seva capacitat i nombrosos pobles del Priorat sense aigua de boca que s’hauràn de nodrir amb camions cisterna.

Ecologistes en Acció considera inacceptable que cada cop hi hagi més pobles amb talls d’aigua al país, privant la ciutadania o dificultant-ne l’accés a l’aigua potable —considerat un dret humà per les Nacions Unides— quan alhora s’està gastant massivament l’aigua a una activitat econòmica privada com és el regadiu.

Alhora, denuncia que, encara que actualment s’estan tramitant els nous plans hidrològics, aquests no inclouen l’adopció de mesures eficaces per evitar que es produeixin situacions d’escassetat, que tenen l’origen a l’excés de consum, ni mesures d’adaptació al canvi climàtic.

Santiago Martín Barajas conclou: “Fa uns quants mesos que ecologistes en Acció sol·licitem al MITECO que restringeixi el volum d’aigua derivat als regadius, almenys fins a assolir uns nivells d’aigua emmagatzemats més propers a la mitjana dels últims anys. Tot i això, el Ministeri ha fet cas omís a les nostres demandes i és, en bona mesura, responsable de la situació en què actualment es troben les nostres conques hidrogràfiques. Una situació que en certa manera està posant en risc el proveïment de cada cop més municipis. Per això, tornem a demanar al MITECO que redueixi substancialment el reg a la major part del país, i no el torni a pujar fins que el nivell dels embassaments se situï de nou dins de la mitjana dels darrers anys”.