• Ecologistes en Acció de Catalunya mostra la seva preocupació per la plaga de conills sense precedents que afecta àmplies zones de la plana agrícola de Lleida, i mostra el seu suport i solidaritat a la pagesia afectada.
  • Al mateix temps, considera que la solució ha de passar necessàriament per recuperar l’equilibri ecològic perdut i no per usar mètodes perillosos com els biocides.

Les darreres setmanes i mesos, la pagesia d’àmplies zones del Segrià, la Segarra i altres comarques de la plana de Lleida ha manifestat el seu gran malestar per la presència d’una població descontrolada de conills a les zones agrícoles que estan afectant nombrosos conreus i provocant pèrdues importants.

Ecologistes en Acció, completament compromesos amb el suport a la pagesia perquè són la part imprescindible de l’aspiració a una sobirania alimentària a Catalunya, se suma a la petició de solucions a les administracions i especialment al Departament d’Acció Climàtica. Per a l’entitat, és evident que moltes famílies que es dediquen a l’activitat agrària no poden fer front a les pèrdues derivades de plagues de fauna com aquesta, se sumen a les pèrdues causades per les sequeres com l’actual o els fenòmens climàtics extrems que provoca la crisi climàtica.

Davant aquesta situació, el grup ecologista reclama que es dediqui una quantitat més elevada de recursos a mesures per afavorir el reequilibri ecològic de l’entorn. Cal la recuperació dels depredadors naturals dels conills (guineus, rapinyaires diürns i nocturns, llops) per tal que els poblacions d’aquests rosegadors estiguin sota control. L’administració, de la mà de les entitats científiques i de defensa ambiental, pot impulsar la recuperació d’algunes d’aquestes espècies de depredadors. Aquesta és l’única solució a mig i llarg termini.

En el curt termini, calen mesures de captura d’exemplars com les gàbies que s’han començat a distribuir, o d’altres que tècnicament es puguin indicar. No es pot gestionar el problema de forma general amb batudes de caça, doncs és una mesura cara, cruel amb els animals, i amb riscos per a les persones (accidents) i per a la salut del medi i les persones (dispersió de munició amb plom). Només són acceptables de manera puntual i aïllada quan hagin fracassat altres mesures no cruentes.

En darrer terme, Ecologistes en Acció reclama a l’administració que denegui totalment l’ús de substàncies biocides (verins), doncs es tracta de sistemes altament perillosos per a la salut dels ecosistemes (pot entrar a la cadena tròfica i afectar a altres espècies, moltes protegides), i potencialment també per a la salut humana. Cal recordar que les substàncies químiques usades durant dècades en diferents àmbits han provocat la contaminació general del medi ambient, incloses les aigües de pluja, els sòls, etc., amb gravíssims efectes sobre la salut, com ara afectació al sistema endocrí i hormonal. És totalment inacceptable reiterar en l’ús de substàncies tòxiques per a tractar problemes que tenen solucions més raonables.

Finalment, és prou evident que cap país té futur sense la seva pagesia, i aquest sector ha estat durant massa anys abandonat per la societat catalana i en mans d’un capitalisme ferotge que ha obligat les famílies pageses a competir en preus en un mercat globalitzat on sempre hi haurà països amb costos menors contra els que no es pot competir. Així, les polítiques agràries europees, desplegades sense crítica per l’Estat Espanyol i la Generalitat, han abocat cada cop més explotacions agràries a l’abandonament, amb greus efectes tant sobre l’equilibri territorial i la producció d’aliments, com a nivell ambiental amb el creixement excessiu de boscos i la formació de grans masses de bosc jove sense gestió.

Per això Ecologistes en Acció reclama recuperar el paper protagonista de la pagesia en la societat i dedicar-hi molts més recursos per part del Govern de la Generalitat i, al mateix temps, cercar vies alternatives de generació de valor afegit, com ara l’aposta per la producció ecològica i per la relació més propera de productors i consumidors, tot fugint dels abusos dels intermediaris i les grans cadenes de distribució.