• El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic pretén gastar més de 1.247 milions d’euros (1.247.744.613,28 €) en abocar 12,4 milions de m³ d’arena en 16 actuacions concretes en diverses platges valencianes i 54 milions de m³ més en altres actuacions que ni tan sols es descriuen.
  • Les obres s’executarien durant un període d’almenys 10 anys i tindran un gran impacte ambiental, especialment negatiu sobre els recursos pesquers i sobre l’activitat econòmica del sector de la pesca.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat a l’organisme promotor, la Direcció General de la Costa, al·legacions contra el projecte denominat «Extracció d’arena en aigües profundes de València i transport per a alimentació de platges» i el seu estudi d’impacte ambiental (EsIA).

La federació ecologista demana que no s’aprove el projecte i que s’emeta una Declaració d’Impacte Ambiental negativa a efectes ambientals, donades les greus afeccions que comportaria.

El projecte del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic consisteix en l’extracció de 66,4 milions de metres cúbics de sediments del fons marí enfront de la costa de Cullera, per a la utilització de l’arena en obres de suposada regeneració de platges. En concret es descriuen 16 “obres planificades” en altres tantes platges i en el creixement de dos dics de la gola de Pujol, amb un volum de 12,4 milions de m³ d’arena, i la regeneració d’altres platges que ni tan sols s’especifiquen, amb un volum de 54 milions de m³.

El termini mínim d’execució de les obres seria de 10 anys, amb un pressupost total que ascendeix a l’escandalosa xifra d’1.247. 744.613,28 €.

Les regeneracions de platges no solucionen la regressió de les costes i suposen un vertader balafiament econòmic

Ecologistes en Acció recorda que el fenomen de la regressió de les platges té motius diversos: elevació del nivell del mar pel calfament global, retenció de sediments en pantans i embassaments, infraestructures portuàries i destrucció de les dunes per l’edificació excessiva, augment i intensitat dels temporals marins i destrucció de les praderies de les fanerògames marines que frenen els corrents i protegeixen la costa.

L’organització ecologista denuncia que davant d’una problemàtica tan complexa el Ministeri de Transició Ecològica tira pel dret i busca «solucions» ràpides però transitòries per a acontentar hotelers, promotors urbanístics, empreses constructores i alcaldes, balafiant centenars de milions d’euros i danyant els fons marins, contaminant l’atmosfera amb vaixells i maquinària pesant alimentada amb combustibles fòssils, i agreujant el canvi climàtic. A més, considera que eixes «regeneracions» tindrien una vida útil curta, perquè els pròxims temporals marítims retornarien al mar una part significativa de l’arena abocada.

L’impacte de l’extracció i l’abocament d’arena sobre les comunitats marines és sever o crític

La zona d’extracció d’arena està formada per fons fangosos amb abundància d’espècies de fauna com els poliquets (anèl·lids o cucs de mar), que juguen un important paper en les cadenes tròfiques marines i que són aliment per a nombroses espècies d’interés pesquer (peixos, crustacis). La desaparició dels poliquets afectarà de manera indirecta les poblacions de peixos demersals, que viuen al fons marí.

Tal com reconeix l’EsIA, l’operació de dragatge, que duraria almenys 10 anys, suposaria «la desaparició de la totalitat d’individus  […] presents sobre o en l’arena de la zona d’extracció i que es troben en la zona directa de la trajectòria del capçal de la draga. A més, es produirà una destrucció del seu hàbitat.»

Els impactes de l’actuació sobre els recursos pesquers i sobre l’activitat econòmica dels pescadors seran molt importants i l’EsIA no els avalua correctament

Els treballs d’extracció d’arena enfront de Cullera afectarien diversos caladors de pesca (Els Maricueces, Roca Mitjana, Terra Lloses, La Barrassa i Roca Esploça), tant per la desaparició dels poliquets, com per l’increment de la terbolesa de l’aigua durant un període mínim de 10 anys.

L’EsIA mateix reconeix que la reducció de l’activitat pesquera mentre es desenvoluparia l’actuació projectada seria del 50% en les Confraries de Pescadors de València i Cullera.

A més, a la incertesa sobre la capacitat de recuperació de l’ecosistema destruït cal sumar la impossible recuperació de la morfologia del fons marí després de l’extracció d’arena que impossibilitaria l’activitat pesquera una vegada cesse l’extracció, per les profunditats de les rases d’excavació realitzades pels dragatges.

Destrucció de les praderies de Posidònia oceanica

Algunes de les platges que es pretén «regenerar» com a obres planificades tenen al davant extenses praderies de Posidònia oceanica: platges del Puerto i del Mojón, al Pilar de la Horadada, tram meridional de la platja de Sant Joan, platja de la Marineta Casiana a Dénia i tram de costa comprés entre el port de Dénia i el riu Girona, també a Dénia.

La Posidònia oceanica, a més de tindre un gran valor ecològic, contribueix a frenar l’onatge abans d’arribar a la costa i exerceix de refugi per a moltes espècies animals, especialment de juvenils d’espècies pesqueres.

La descàrrega de l’arena extreta des de la draga fins a eixes platges comportaria danyar eixes praderies de fanerògames o destruir-les, impacte que l’EsIA no avalua.

L’EsIA no valora correctament l’impacte del trànsit del vaixell-draga a través del “Corredor de migració de cetacis”, declarat com a Àrea Marina Protegida

Les aigües de l’Àrea Marina Protegida presenten un gran valor ecològic i constitueixen un corredor de migració de cetacis d’importància vital per a la supervivència dels cetacis al Mediterrani Occidental, amb el rorqual comú com a espècie emblemàtica. El seu objectiu és protegir dels efectes que s’associen al soroll submarí la gran diversitat d’espècies de cetacis i tortugues marines que usen la zona com a pas migratori cap a les seues àrees de cria i alimentació entre el mar d’Alborán i el golf de Ligúria, així com a la resta d’espècies valuoses d’este punt calent de la biodiversitat mundial. No obstant això, l’EsIA manca d’un estudi del soroll submarí, necessari per a valorar correctament l’impacte del projecte.

Les al·legacions incideixen també en altres incompliments i insuficiències de l’avaluació ambiental realitzada:

  • El conjunt d’actuacions es presenten com a un projecte, quan realment es tracta d’un autèntic pla, per la qual cosa correspondria la tramitació d’una avaluació ambiental estratègica.
  • L’EsIA incompleix la llei que regula l’avaluació ambiental (Llei 21/2013), perquè no descriu totes les accions inherents a l’actuació (ni tan sols inclou la ubicació de totes les actuacions previstes).
  • L’EsIA no avalua les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle emeses en l’execució del projecte, que ascendiran a milions de tones de CO2 equivalent i tampoc estudia alternatives menys contaminants que el gasoil com a combustible del vaixell-draga per a la propulsió, succió de l’arena del fons marí, transport i descàrrega de l’arena a les platges.
  • L’Estudi de Dispersió de les partícules fines durant el dragatge infravalora l’impacte sobre el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) de l’Albufera inclòs en la Xarxa Natura 2000, pròxim al punt d’extracció de l’arena. Analitza els efectes en la pèrdua de qualitat de l’aigua per la terbolesa generada en una operativa de només una setmana de duració, quan la realitat és que les operacions de dragatge dels fons marins duraran almenys 10 anys. La ploma de terbolesa tindria una extensió de centenars de km² i s’acostaria perillosament al LIC de l’Albufera.
  • Ecologistes en Acció exige la retirada del proyecto de extracción de arena frente a la costa de Cullera para una inútil y costosísima regeneración de playas.
  • El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico pretende gastar más de 1.247 millones de euros (1.247.744.613,28 €) en verter 12,4 millones de m3 de arena en 16 actuaciones concretas en diversas playas valencianas y 54 millones de m3 más en otras actuaciones que ni siquiera se describen.
  • Las obras se ejecutarían durante un periodo de al menos 10 años y tendrán un gran impacto ambiental, especialmente negativo sobre los recursos pesqueros y sobre la actividad económica del sector de la pesca.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentado al organismo promotor, la Dirección General de la Costa, alegaciones contra el proyecto denominado «Extracción de arena en aguas profundas de València y transporte para alimentación de playas» y su estudio de impacto ambiental (EsIA).

La federación ecologista pide que no se apruebe el proyecto y que se emita una Declaración de Impacto Ambiental negativa a efectos ambientales, dadas las graves afecciones que conllevaría.

El proyecto del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico consiste en la extracción de 66,4 millones de metros cúbicos de sedimentos del fondo marino frente a la costa de Cullera, para la utilización de la arena en obras de supuesta regeneración de playas. En concreto se describen 16 “obras planificadas” en otras tantas playas y en el crecimiento de dos diques de la gola de Pujol, con un volumen de 12,4 millones de m³ de arena, y la regeneración de otras playas que ni siquiera se especifican, con un volumen de 54 millones de m³.

El plazo mínimo de ejecución de las obras sería de 10 años, con un presupuesto total que asciende a la escandalosa cifra de 1.247.744.613,28 €.

Las regeneraciones de playas no solucionan la regresión de las costas y suponen un verdadero despilfarro económico

Ecologistes en Acció recuerda que el fenómeno de la regresión de las playas tiene varios motivos: elevación del nivel del mar por el calentamiento global, retención de sedimentos en pantanos y embalses, infraestructuras portuarias y destrucción de las dunas por la edificación excesiva, aumento e intensidad de los temporales marinos y destrucción de las praderas de las fanerógamas marinas que frenan las corrientes y protegen la costa.

La organización ecologista denuncia que ante una problemática tan compleja el Ministerio de Transición Ecológica tira por la calle de en medio y busca «soluciones» rápidas pero transitorias para contentar a hoteleros, promotores urbanísticos, empresas constructoras y alcaldes, despilfarrando cientos de millones de euros y dañando los fondos marinos, contaminando la atmósfera con barcos y maquinaria pesada alimentada con combustibles fósiles, y agravando el cambio climático. Además, considera que esas «regeneraciones» tendrían una corta vida útil, pues los próximos temporales marítimos devolverían al mar una parte significativa de la arena vertida.

El impacto de la extracción y el vertido de arena sobre las comunidades marinas es severo o crítico

La zona de extracción de arena está formada por fondos fangosos con abundancia de especies de fauna como los poliquetos (anélidos o gusanos de mar), que juegan un importante papel en las cadenas tróficas marinas y que constituyen alimento para numerosas especies de interés pesquero (peces, crustáceos). La desaparición de los poliquetos afectará de forma indirecta a las poblaciones de peces demersales, que viven en el fondo marino.

Tal como reconoce el EsIA, la operación de dragado, que duraría al menos 10 años, supondría «la desaparición de la totalidad de  individuos […] presentes sobre o en la arena de la zona de extracción y que se encuentren en la zona directa de la trayectoria del cabezal de la draga. Además, se producirá una destrucción de su hábitat.»

Los impactos de la actuación sobre los recursos pesqueros y sobre la actividad económica de los pescadores serán muy importantes y el EsIA no los evalúa correctamente

Los trabajos de extracción de arena frente a Cullera afectarían a varios caladeros de pesca (Les Maricueces, Roca Mitjana, Terra Lloses, La Barrassa y Roca Esploça), tanto por la desaparición de los poliquetos, como por el incremento de la turbidez del agua durante un periodo mínimo de 10 años.

El mismo EsIA reconoce que la reducción de la actividad pesquera mientras se desarrollaría la actuación proyectada sería del 50% en las Cofradías de Pescadores de València y Cullera.

Además, a la incertidumbre sobre la capacidad de recuperación del ecosistema destruido hay que sumar la imposible recuperación de la morfología del fondo marino tras la extracción de arena que imposibilitaría la actividad pesquera una vez cese la extracción, por las profundidades de las zanjas de excavación realizadas por los dragados.

Destrucción de las praderas de Posidonia oceanica

Algunas de las playas que se pretende «regenerar» como obras planificadas tienen enfrente extensas praderas de Posidonia oceanica: playas del Puerto y del Mojón, en El Pilar de la Horadada, tramo meridional de la playa de San Juan, playa de la Marineta Casiana en Dénia y tramo de costa comprendido entre el puerto de Denia y el río Girona, también en Dénia.

La Posidonia oceanica, además de tener un gran valor ecológico, contribuye a frenar el oleaje antes de llegar a costa y ejerce de refugio para muchas especies animales, en especial de juveniles de especies pesqueras.

La descarga de la arena extraída desde la draga hasta esas playas supondría dañar dichas praderas de fanerógamas o destruirlas, impacto que el EsIA no evalúa.

El EsIA no valora correctamente el impacto del tránsito del barco-draga a través del “Corredor de migración de cetáceos”, declarado como Área Marina Protegida

Las aguas del Área Marina Protegida presentan un gran valor ecológico y constituyen un corredor de migración de cetáceos de vital importancia para la supervivencia de los cetáceos en el Mediterráneo Occidental, con el rorcual común como especie emblemática. Su objetivo es proteger de los efectos que se asocian al ruido submarino a la gran diversidad de especies de cetáceos y tortugas marinas que usan la zona como paso migratorio hacia sus áreas de cría y alimentación entre el mar de Alborán y el golfo de Liguria, así como al resto de especies valiosas de este punto caliente de la biodiversidad mundial. A pesar de ello, el EsIA carece de un estudio del ruido submarino, necesario para valorar correctamente el impacto del proyecto.

Las alegaciones inciden también en otros incumplimientos e insuficiencias de la evaluación ambiental realizada:

  • El conjunto de actuaciones se presentan como un proyecto, cuando realmente se trata de un auténtico plan, por lo que correspondería la tramitación de una evaluación ambiental estratégica.
  • El EsIA incumple la ley que regula la evaluación ambiental (Ley 21/2013), pues no describe todas las acciones inherentes a la actuación (ni siquiera incluye la ubicación de todas las actuaciones previstas).
  • El EsIA no evalúa las emisiones de gases de efecto invernadero emitidas en la ejecución del proyecto, que ascenderán a millones de toneladas de CO2 equivalente y tampoco estudia alternativas menos contaminantes que el gasoil como combustible a utilizar por el barco-draga para la propulsión, succión de la arena del fondo marino, transporte y descarga de la arena en las playas.
  • El Estudio de Dispersión de las partículas finas durante el dragado infravalora el impacto sobre el Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) de l’Albufera incluido en la Red Natura 2000, próximo al punto de extracción de la arena. Analiza los efectos en la pérdida de calidad del agua por la turbidez generada en una operativa de solo una semana de duración, cuando la realidad es que las operaciones de dragado de los fondos marinos durarán al menos 10 años. La pluma de turbidez tendría una extensión de centenares de km² y se acercaría peligrosamente al LIC de l’Albufera.

Alegaciones contra el proyecto denominado «Extracción de arena en aguas profundas de València y transporte para alimentación de playas»