• Organitzacions ambientals lamenten la influència de la indústria, que a través d’una tasca intensa de pressió a Brussel·les, ha aconseguit que la Direcció General d’Indústria i Emprenedoria de la Comissió Europea (CE) recomane al Govern d’Espanya rebaixar els punts més ambiciosos del Reial decret d’envasos que està pendent d’aprovació abans d’acabar l’any.
  • La forta pressió de la indústria dels envasos d’un sol ús pot veure’s en les quasi 40 aportacions, moltes coordinades, enviades per les patronals a la Comissió.
  • Les mesures més aplaudides del text, com la prohibició de l’ús de substàncies tòxiques en els envasos (ftalats i bisfenol A), els objectius de reducció de residus, especialment de botelles de plàstic, la prohibició de l’envasament de fruites i verdures o que les empreses paguen el cost de la neteja de residus dispersos estan amenaçades pel dictamen efectuat des d’Europa.
  • Si bé el projecte de Reial decret d’envasos ja mancava d’ambició en alguns aspectes, rebaixar-ne encara més les mesures suposa un colp dur per als avanços legislatius cap al residu zero.

En tractar-se d’un text que transposa diverses directives europees, l’Estat espanyol, com és preceptiu, va enviar a Brussel·les per a revisar-la la proposta del nou Reial decret d’envasos i residus d’envasos. I la Comissió Europea ha reaccionat amb un dictamen que, més enllà de prevenir obstacles tècnics al comerç, proposa eliminar els punts més ambiciosos del projecte. La resposta del Comissari Thierry Breton ha decebut les organitzacions ecologistes, ja que retrau al Ministeri un excés d’ambició en la lluita contra els plàstics d’un sol ús, motiu que precisament va originar part de les directives transposades, i es fonamenta en arguments poc sòlids i a vegades obsolets.

L’opinió de la Comissió sobre el text del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic sembla clarament marcada per la gran influència del lobby industrial del plàstic, que ha coordinat, a través de diferents associacions i patronals, desenes de respostes per a soscavar el projecte espanyol.

Els principals canvis en el Reial decret d’envasos demandats per Brussel·les són:

  • Anul·lar la prohibició de substàncies tòxiques en els envasos (ftalats i bisfenol A) que promou el projecte de Reial decret perquè no es correspon amb el que estableix la Directiva d’envasos comunitària que data de 1994 i que justament està en procés de revisió després de quasi 30 anys de vigència. Al mateix temps, ja hi ha altres textos comunitaris que restringeixen l’ús d’aquestes substàncies perilloses.
  • Eliminar els objectius de reducció de residus d’envasos (13% en 2025 i 15% en 2030) i de botelles de plàstic d’un sol ús (20% en 2030). En aquest aspecte, la CE passa per alt que l’article 4 de la Directiva d’envasos insta els estats membres a aplicar mesures addicionals per a prevenir la generació de residus d’envasos i el 5 permet establir objectius de reutilització.
  • Tombar la prohibició sobre l’envasament de fruites i verdures fresques i l’obligació de vendre-les a granel en lots de menys d’1,5 kg, a pesar que França i altres països ja compten amb la mateixa mesura des de fa alguns anys.
  • No obligar les empreses a pagar els costos de les recollides de residus abandonats en l’entorn, com vol fer el Ministeri. El dictamen diu que aquesta mesura va més enllà del que es deriva de la responsabilitat ampliada del productor en l’article 8 de la Directiva de Residus de 2008, però no especifica de quina manera.

«Des de la societat civil, animem el Govern i el Ministeri a seguir l’exemple d’altres estats membres i mantenir-se en la defensa de la salut de les persones i el medi ambient davant d’aquest dictamen tenyit clarament de pressions empresarials. Qualsevol altre escenari seria enderrocar les intencions d’Espanya per a afrontar el greu problema de la contaminació per plàstics i anar en contra de les pròpies directives europees de residus», han valorat representants d’Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Oceana, Retorna, Rezero i Surfrider.

D’altra banda, aquestes mateixes entitats sostenen que retallar l’ambició dels estats membres en l’aplicació de les directives «és un argument molt perillós que afebleix i perjudica l’esperit mateix de les directives. Cada Estat en funció de les necessitats pròpies ha de definir la seua ambició amb els objectius de les directives, i Espanya té un clar problema amb els residus de plàstic que ha de solucionar».

D’ara endavant i d’acord amb les modificacions proposades, el període d’espera perquè Espanya incorpore o no les modificacions pertinents es retarda al 7 de novembre vinent.

Real Decreto residuos
Real Decreto residuos
Real Decreto residuos
Real Decreto residuos
Real Decreto residuos