• Transcorregut més d’un any des de la publicació de l’Avantprojecte de la Llei de pesca sostenible i investigació pesquera, comença la recta final de les negociacions a la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Congrés dels Diputats.
  • ClientEarth, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF consideren que la llei de pesca sostenible està obsoleta abans de la seva aprovació perquè no considera ni afronta la crisi climàtica ni la de pèrdua de biodiversitat.
  • Les organitzacions ambientals insten els grups parlamentaris que aprofitin l’oportunitat d’aprovar les esmenes que refermen la conservació de l’ecosistema marí, un repartiment just de les oportunitats de pesca i una governança participativa.

Les negociacions de la llei de pesca al Congrés entren a la recta final i els partits estan a temps d’acordar una norma a l’alçada dels reptes ambientals i pesquers del nostre temps.

Si bé aquesta llei és imprescindible i presenta avenços respecte de la llei de pesca de 2001, actualment vigent, en la redacció actual manca d’algunes eines clau per a la seva aplicació adequada que permetin un canvi de rumb de la pesca que n’asseguri la sostenibilitat. «Afortunadament», declaren les organitzacions ecologistes, «les diputades i diputats tenen la possibilitat de millorar significativament la llei a través de diverses esmenes», presentades per Compromís, EH Bildu, Esquerra Republicana, PSOE i Unides Podem.

Tot i que la llei inclou l’enfocament ecosistèmic no preveu els mecanismes per aplicar-lo adequadament, cosa que li resta aplicabilitat i impossibilita una visió estratègica a llarg termini. En particular, no aposta amb claredat per la gestió de les pesqueries mitjançant plans de gestió que tinguin en compte els ecosistemes i es puguin dissenyar de manera participativa a escala local.

Una llei que no arriba a l’ambició de la Política Pesquera Comuna

Les organitzacions ambientals consideren inacceptable que, en plena crisi de pèrdua de biodiversitat i emergència climàtica, la llei sigui menys ambiciosa en termes de conservació que la pròpia Política Pesquera Comuna (i reglaments associats), de compliment obligat i amb gairebé una dècada d’antiguitat. Per això, consideren imprescindible que la llei estableixi l’obligació de no pescar per sobre del rendiment màxim sostenible o, en cas de no disposar de dades suficients, garantir que s’aplica el principi de precaució. De la mateixa manera, la llei ha d’assegurar que es minimitzin, i en la mesura que sigui possible s’eliminin, les captures accidentals de mamífers, aus, tortugues marines i taurons.

“A la llei s’esmenta l’escalfament global però no inclou un pla de descarbonització de la flota ni un pla d’adaptació de la pesca. A més, el que al reglament de pesca europeu són objectius en aquesta llei es queda tan sols en principis generals”, afirma Juan Carlos Atienza, responsable de Governança Ambiental de SEO/BirdLife. “Pot semblar que aquests detalls de redacció no tenen importància. Tot i això, generen ambigüitat i podrien menyscabar el compliment del mínim obligatori per acabar amb la sobrepesca i mitigar les captures accidentals” afegeix Atienza.

Una altra de les preocupacions de les organitzacions ambientals és que el Projecte de Llei amb prou feines avanci en una gestió més transparent i participativa, que reconegui la cogestió o “gestió local participativa” com a mecanisme de demostrada eficàcia en la gestió de pesqueries.

“Una cosa incomprensible, ja que Espanya compta amb algun dels marcs de cogestió amb més reconeixement internacional”, recorda Raúl García, coordinador de pesqueries de WWF. “No és una vareta màgica, però ha demostrat que pot facilitar la transició ecològica justa de la pesca. El disseny dels plans de gestió de les pesqueries o el de les Reserves Marines d’Interès Pesquer de manera participativa, incloent-hi el sector, les administracions, la comunitat científica i les organitzacions ambientals, fomenta la cultura del compliment, la coresponsabilitat dels actors i la presa de dades. Ho veiem per exemple, en la gestió reeixida del sonso a Catalunya o del percebe a Astúries o a Reserves Marines com a Os Miñarzos a la Corunya”, recalca García.

Finalment, les organitzacions ecologistes aposten per limitar el pes de drets històrics de pesca en el repartiment al 50 % per aplicar també criteris ambientals i socials en el repartiment. A això s’hi oposen grans empreses pesqueres que s’han vist beneficiades en el repartiment en el passat sense que s’hagi aplicat l’article 17 de la Política Pesquera Comuna. “Estem convençuts que un disseny ambiciós d’aquests criteris incentivarà una pesca més ambiental, més justa i més social”, declara Àlex Bartolí, consultor en pesqueries.

Per exemple, cal promoure que si un art de pesca és més respectuós amb el fons marí, o si un armador o armadora millora la selectivitat del seu aparell, rebi un incentiu en forma de drets de pesca. Així mateix, la implementació d’aquests criteris també pot incentivar les bones pràctiques sociolaborals i l’impacte econòmic de les comunitats dependents de la pesca. Això donaria accés a les flotes de baix impacte als recursos suficients per sobreviure econòmicament i estaria en coherència amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14.b de l’Agenda 2030.

“Volem una pesca que respecti i s’entengui amb la biodiversitat i els ecosistemes. L’armador o armadora disposa d’una llicència per extreure recursos marins, però cap empresa no és propietària dels hàbitats marins ni de la fauna que hi habita. Els recursos del mar són béns públics, i s’han de gestionar no només perquè siguin rendibles a curt termini, sinó també perquè es conservin en el temps”, conclou Cecilia del Castillo, responsable de pesca d’Ecologistes en Acció.

En les negociacions de la llei al Congrés, que entren a la recta final, els partits estan a temps d’acordar una norma a l’alçada dels reptes ambientals i pesquers del nostre temps. Les organitzacions ambientals criden a la responsabilitat de les diputades i diputats i els insten a acordar una llei del segle XXI, recolzant les esmenes que van en la línia de la conservació dels ecosistemes, el repartiment just de les oportunitats de pesca i la governança participativa.