• Comença a Montreal (Canadà) la COP15 de la Convenció de la Diversitat Biològica, que ha d’adoptar un full de ruta mundial per revertir la pèrdua de biodiversitat abans del 2030.
  • Ecologistes en Acció adverteix de la responsabilitat crucial dels Estats per adoptar amb urgència mesures que evitin el pitjor d’una crisi que aboca la humanitat al desastre socioambiental.

Des d’avui fins al 19 de desembre se celebra a Montreal la 15a Conferència de les Parts (COP per les sigles en anglès) de la Convenció de la Diversitat Biològica (CDB) de les Nacions Unides.

La cimera arriba en un moment crucial. Els informes de l’IPBES (Panel Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes, organisme científic mundial equivalent a l’IPCC de canvi climàtic) han posat de manifest els darrers anys allò que l’ecologisme porta alertant des de fa temps: que l’impacte humà sobre els ecosistemes està portant la natura a un col·lapse dramàtic. El col·lapse es manifesta tant en forma d’extinció massiva d’espècies (es considera que una de cada vuit espècies de plantes, animals, fongs i microorganismes existents a la Terra estan amenaçades d’extinció a curt termini) com de degradació dels ecosistemes i així, la pèrdua de les funcions ecològiques que duen a terme.

Ecologistes en Acció adverteix que les conseqüències per a les persones són d’una gravetat enorme. Aproximadament 44 bilions de dòlars, és a dir, més de la meitat del PIB mundial, depenen moderadament o altament de la natura i els seus serveis. La pèrdua de biodiversitat ja compromet l’economia global. Per exemple, més de la meitat dels aliments del món pateixen pèrdues anuals de fins al 16% de la producció total (valorada en 96.000 milions USD) provocades per espècies invasores. A més, la FAO estima que la producció agrícola mundial que depèn directament dels pol·linitzadors està entre 235.000 i 577.000 milions de dòlars a l’any. El 76% de la producció alimentària a Europa depèn de la pol·linització realitzada per les diferents espècies d’abelles. L’alarmant declivi a les poblacions d’insectes posa en risc el sistema alimentari, ja que s’estima que el 40% de les espècies d’insectes pol·linitzadors es troben en perill d’extinció com a conseqüència de les activitats humanes.

Encara són més greus els riscos per a la salut humana vinculats a la degradació d’ecosistemes. El 75% de les malalties infeccioses noves o emergents tenen origen animal. La ciència fa dècades que registra un increment de brots vinculats a malalties zoonòtiques, com la COVID–19, i alerta que el risc de noves pandèmies serà cada vegada més gran. El tractament contra el càncer també està en risc, ja que l’OMS adverteix que al voltant del 70% dels medicaments oncològics són productes naturals o sintètics inspirats en la natura.

Un altre exemple de la dependència de la natura és la protecció que ofereix davant d’episodis meteorològics extrems. El 2004, més de 230.000 persones van morir com a conseqüència del tsunami que va impactar contra les costes d’Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia i Tailàndia. La catàstrofe hauria estat molt menor si no fos perquè entre els anys 1980 i 2000 la superfície coberta per manglars es va reduir un 28%, tot limitant la protecció de les costes. Una funció similar l’exerceixen els esculls de corall, però l’acidificació dels oceans acaba amb aquests ecosistemes, i ja s’ha perdut aproximadament la meitat de la coberta de corall viu des del 1870. Es calcula que gairebé 200 milions de persones de les zones costaneres de tot el món depenen de la protecció d’aquests esculls.

L’incompliment de les Metes d’Aichi, que integraven el Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020, impliquen un punt d’inflexió a un escenari de no retorn. Només sis de les vint metes s’havien complert, parcialment, quan el pla va vèncer el 2020. Immediatament després el planeta es va veure immers en la crisi sanitària més gran de la història recent, la pandèmia provocada per la COVID–19, tot posant en evidència els enllaços estrets entre la biodiversitat i la salut humana.

En conseqüència, Ecologistes en Acció alerta que el que es decideixi a Montreal afectarà de manera directa no només la naturalesa sinó les condicions de vida de totes i cadascuna de les persones que habiten el planeta. I Espanya, pel clima mediterrani i per ser un “punt calent” d’enorme biodiversitat a escala europea i mundial, pot ser dels països que surtin més malparats d’aquesta crisi ecològica global. Per això, el Govern Espanyol, juntament amb la resta de governs nacionals part de la CDB i la Unió Europea, tenen l’enorme responsabilitat d’adoptar les mesures necessàries per aturar una crisi que ja està en marxa. Ecologistes en Acció exigeix, doncs, un compromís ferm i amb una forta voluntat política en aquesta cimera, i denuncia que ni Pedro Sánchez ni els caps d’Estat i govern de la UE no han compromès la seva assistència a la COP15, en una mostra irresponsable de falta de consciència sobre allò que la ciència alerta, de forma contundent, des de fa anys.