• Ecologistes en Acció presenta les seves consideracions davant l’Oficina de Medi Ambient de la Generalitat a Les Terres de l’Ebre, sobre el projecte de la planta de producció d’hidrogen i amoníac verds, al Polígon químic d’Ercros Industrial de Flix.
  • L’Entitat va rebre una petició el  26 de febrer d’aquest any per part d’aquesta oficina, per pronunciar-se sobre el projecte i té la intenció de presentar-hi al·legacions quan estigui  en període de fer-ho, tot i que espera que la ponència ambiental tombi el projecte.

Ecologistes en Acció ha presentat davant la Generalitat el document en el qual es desgranen desgranem les consideracions sobre el projecte, que segons l’organització ecologista ofereix dubtes raonables sobre la seva viabilitat.

Ecologistes en Acció, considera entre altres coses que la producció d’hidrogen (H2) i amoníac (NH3) verds es troba encara dins d’un marc normatiu no desenvolupat, que difícilment pot abordar una planificació eficaç i efectiva d’aquest projecte i que ja s’està creant una xarxa de producció d’H2 quan encara no s’han creat les cadenes de consum. Això pot representar una nova bombolla entorn a la producció d’H2 i NH3 verds, propiciada per grans empreses atretes pels ajuts i subsidis multimilionaris de diferents administracions.

En quant al destí de l’NH3 com a fertilitzant, Ecologistes en Acció considera que és una visió totalment desfasada de la química que no contempla una visió ecològica. La fertilització de la terra, apunten des de l’organització, s’ha de fer a través d’adob orgànic, i per tant, això implica incorporar la matèria orgànica a fi de tancar lo cicle biològic.

L’activitat inclou diferents escomeses com son la construcció de les plantes de producció i emmagatzematge de l’H2 i NH3 i les corresponents infraestructures auxiliars: un hidrododucte de 24’8 km i una línia d’alimentació elèctrica que transcorrerien per diferents termes municipals. L’estudi d’impacte ambiental ha de valorar el conjunt de totes estes actuacions d’una manera integral, per això ha de valorar tots los impactes potencials, sinèrgics i acumulatius i ho de fer sobre el conjunt del territori receptiu.

Especialment, cal tenir en compte els importants problemes tècnics que suposen la producció i distribució de l’H2, vòlatil i corrosiu, en la construcció de l’hidroducte, que, a més, es preveu en territori hàbitat natural de l’àliga cuabarrada.

Finalment en el document es discerneix sobre el consum d’electricitat vers les plantes de producció d’H2 i NH3, que l’electricitat que consumiria la planta de NH3 provindria de la xarxa general de distribució d’electricitat, mentre que la de la planta d’H2 provindria d’un nus de connexió a la xarxa elèctrica situat a la central nuclear d’Ascó-I i II i de la qual s’estendrien nous cables fins a la planta de producció d’H2. Aquest nus estaria lligat a un  complex eòlic que tenen projectat a les Serres de Terol -amb 4 parcs eòlics anomenats Céfir, que en realitat en son un de sol-, i ho faria a través d’una línia d’alta tensió (LAT) de creació ex-novo a tal efecte.

Ecologistes en Acció, al marge de que l’electricitat sigui renovable o fòssil, considera que els centres de producció han d’estar el màxim d’a prop possible dels centres de consum la qual cosa en aquest cas al venir l’electricitat d’un altra Comunitat, no es compliria.