Alzira és, encara, un municipi bonic i saludable, sense el mareig i la contaminació de les grans ciutats però amb l’economia, els serveis i el dinamisme cultural suficients per a viure-hi relativament bé. Una població mitjana com aquesta és la ideal, si es cuida bé el medi ambient.

S’alça sobre l’antiga illa, l’Al Gezira àrab, que abraçaven les aigües del Xúquer amb un meandre tallat, que alguns soterraren i ompliren dels gratacels que ara flanquegen les avingudes Luis Súñer i Sants Patrons. Una ciutat rodejada pel riu, amb les muntanyes al llevant i els horts pertot arreu, formant un conjunt molt divers al bell mig de La Ribera, una mena de santuari de vida que ha sobreviscut com ha pogut fins a l’època actual.

Ací hi ha espais naturals tan coneguts com La Murta i La Casella, junt a altres també molt interessants als que se li dóna poca importància però que també la tenen, com els que proposem visitar ací i en la guia comarcal, a peu o en bici, perquè són les dues formes de transport més respectuoses amb les persones i la Natura.

 

1. VOREJANT EL XÚQUER (4 km aproximadament)

Eixim de la Plaça Major pel carrer que va als Casilicis (restes de l’antic pont).

Per ací passava el Xúquer amb el meandre que abraçava per 3 costats Alzira. En algun moment del passat, fa milers d’anys, el riu va tallar recte per la part més estreta (baix d’on està l’estació), obrint-se pas i deixant dins una llengua de terra rodejada d’aigua per tots els costats. El MUMA té a l’entrada una bona maqueta que reproduïx com era l’antiga ciutat.

Seguim a l’esquerra per l’Avda. Sants Patrons, fins la Plaça del Llaurador o del Regne (anem seguint aquell meandre).

Girem cap a la dreta i agafem l’Avda. Luis Súñer. De seguida veiem un tros de l’antiga muralla que rodejava tota l’Illa.

Després dels gratacels ve el Parc de les Muralles o de l’Aràbia, amb un llarg llenç de torres i murs restaurats. Aquest parc està molt enfonsat per la quantitat de sediments que ha dut el Xúquer durant els últims mil anys, amb les riuades que han fet molt de mal als habitants però que també han renovat i fertilitzat les terres riberenques que els donaven l’aliment…

A l’esquerra de la màquina del tren tenim una vorera que passa la carretera per baix i puja al Malecó per l’altra banda.

Una altre dia pots seguir pel Malecó fins arribar al Mirador del Xúquer, on desemboca el barranc de La Casella, un lloc agradable i prou ben restaurat. Però ara, quan s’acaba el muret de la dreta, agafem la senda que baixa cap al riu i anem, vorejant-lo, fins al Pont de Ferro i més enllà.

Alguns trams passem molt a prop de l’aigua i podem vore el nivell, com ve, què hi ha, …

Abunden els xops, salzes, sargues, senill, verderols, pit-roigs, polletes d’aigua, ànecs, cormorans, garsetes, etc. etc. Gaudix-ho!

Amb el Passeig Fluvial i la recuperació del bosc de ribera, sembla que el poble d’Alzira vol fer per fi les paus amb el riu que sempre li ha donat vida, aigua i aliments.

Continuem i veiem l’immens solar asfaltat del recinte firal, sense un sol arbre, infernal a l’estiu.

I topem amb la tanca de la Ciutat Esportiva. Podem girar a la dreta i tornar ja.

O passem a la senda que continua per l’esquerra de la tanca i seguim vorejant el riu.

Trobem àrees de terra coberta amb lona negra per a tapar-la i evitar que creixen les canyes, planta invasora que s’apodera de tot, i substituir-les per arbres autòctons.

Més avant tenim l’embarcador, on entren les canoes per a passejar i fer esport.

Després podem entrar al camí perimetral de la Ciutat Esportiva, rodar pel final i eixir per la primera porta a l’Avda. 9 d’Octubre.

Per ací podem vore l’institut públic i el seu xicotet bosc autòcton, amb arbres ja grans, que plantàrem fa uns 10 anys.

Girem a l’esquerra i travessem per on està la Casa Blava, rodejada de plantes aromàtiques, i arribem al carrer del professor Bernat Montagut, ara de ciclistes i vianants.

Ací al Tulell, a la vora del riu, volien construir-ne 20.000 habitatges, després 5.000 i al final no han fet ni 1.000, amb l’edifici central acabat, buit i tapiat. Quan aprendrem que el creixement continu en un planeta finit és insostenible, impossible?

Seguim i girem a l’esquerra per l’Avda. Joan Calot, entrem a l’Avda. Sants Patrons i tornem a la Plaça Major.

 

2. PUJANT LES MUNTANYETES (uns 3 km)

Eixim de la Plaça de Cartonatges i pugem pel carrer del Riu Verd.

Entropessem amb el Buenavista i girem a l’esquerra per a eixir al de la Independència, cap amunt. Podem vore el xalet de Fava, restaurat i aprofitat per l’Ajuntament.

Seguim i on s’acaben les cases comença el caminet que puja al cim de la Muntanyeta, flanquejat per un parell de carrasques precioses. L’agafem i uns minuts després podem parar i vore la ciutat i bona part de la comarca baix de nosaltres…

Hi ha pocs arbres primer, oliveres i pins pinyers aïllats, després més i un bosquet dalt. Quan es repoble bé tota, amb arbres autòctons, i els visitants no deixen res de brutera, la muntanya quedarà realment bonica.

Si te’n sobra temps o vols tornar un altre dia, la Muntanyeta té senderis que la roden tota perimetralment i hi pots vore refugis, hortets, paisatge i coses interessants.

Ara continuem i arribem dalt. Una gran explanada excessivament asfaltada.

Busquem un buit entre els pins per a vore bé la vall i gaudim una estona amb el paisatge.

Després seguim i baixem per darrere la Muntanyeta.

Creuem amb precaució la rodoneta i agafem el carrer Vent de Migjorn. Continuem entre horts i xalets.

Desemboquem al carrer Vent de Ponent, al Teixó i el Covadonga, que baixen per una part poc cuidada però bonica de la ciutat. Al final connecta amb el principi del carrer Independència i d’ací tornem ja a la Plaça de Cartonatges.

Podríem fer una ruta més ampla eixint-nos pel carrer Teixó a la dreta i agafant el de l’Àguila per a sortir en el Sagrada Família, que va al barri de L’Alquerieta, també bonic si el cuidaren. Per a baixar finalment pel Calvari, Buenos Aires, Trafalgar i Pompilio a la Plaça de Cartonatges.

Durant tot el trajecte podem veure quantitat de camps perimetrals que, entre els preus tirats de la taronja i l’especulació urbanística, s’han anat abandonat a poc a poc, donant una imatge lamentable de l’entorn urbà, sense edificar ni cultivar, simplement abandonats. Amb les antigues cases de camp assolant-se.

Són també parts d’Alzira, que pocs han caminat però que tenen el seu interés paisatgístic i humà.

 

3. BUSCANT LA VIA VERDA (8+8 km)

Eixim del Parc de Les Bases i agafem el carril-bici que va a Carcaixent (molt d’ull en creuar la carretera, els vianants tenen preferència però les bicis no).

Sortim al camí de servei i passem al costat del macrocentre comercial que volgueren fer a Vilella, un vertader atemptat ecològic i una ruïna econòmica que damunt ens feren pagar a tots els ciutadans (recordes el rescat als bancs?)!

Després de passar la gran rodona creuem a la part esquerra, agafem el Camí de la Cova de les Meravelles i el seguim fins eixir a la base de la muntanyeta, on de moment comença la Via Verda (VV).

Des d’ací anirem entre la muntanya i els horts, parant de tant en tant per a observar el paisatge natural i antròpic…

Continuem per la VV fins on la talla la CV-50, al costat de l’antic i abandonat Pont de l’Estret.

I ara ja podem continuar un bon tram més perquè han recuperat la vieta paral·lela a la carretera, fins on passa a l’altra banda per la passarel·la, que estan fent-la i potser l’acabaran aquest mateix mes. Per tant, ací descansarem, observarem i ens tornarem enrere pel mateix camí (no és gens recomanable passar a la carretera i menys si anem amb xiquets, està massa transitada i és molt perillosa per a ciclistes i vianants).

Quan acaben la passarel·la i la rodona del Monestir de La Barraca, podrem seguir fins al Portitxol (uns 15 km), el pas que unix La Ribera i La Valldigna.

Lamentablement, a La Valldigna està tota per fer. Simplement la desvien pels camins rurals que van fins a Simat i després giren bruscament cap a Tavernes.

Els ecologistes demanàrem, en 1997, recuperar tota la traça i a La Valldigna va per l’esquerra de la carretera, directament fins a Tavernes (als mapes aeris encara es poden vore llargs trossos, tallats per un parell de fàbriques que haurien de rodejar-se). Benifairó i Simat tenen espais interessants per a visitar-los, però no són part de la via verda.

En resum, falten 4 trams per a unir l’antiga vieta des de Carcaixent fins a Tavernes: 1 km al començament de Carcaixent, la passare·la, la rodona passant la Barraca i tot el tram de la Valldigna.

Quan l’acaben del tot, serà la VV més interessant del PV, perquè unirà els horts tradicionals de La Ribera del Xúquer amb La Valldigna i les platges de la Mediterrània. I a més, pels camins rurals de Carcaixent es podrà connectar amb la VV de La Pobla-Manuel-Xàtiva, unint La Costera, La Ribera i La Valldigna. Uns 50 km de VV, amb ramificacions com el Camí del Xúquer, que encara la faran més atractiva per al turisme verd.

És segur que atraurà milers de visitants, incloent turistes de la costa, que ja està massificada i ha tocat sostre. De fet, ara mateix ja hi ha prou visitants i encara no l’han acabat del tot.

 

EXCURSIONS PROPERES DE LA RIBERA EN BICI-ECOLOGISTES EN ACCIÓ

  • 15 d’abril a la Xopera d’Algemesí, uns 8+8 km. Eixim a les 9:30h de la Plaça Major d’Alzira i tornem a dinar a casa. Sorpreses.
  • 23 d’abril a la Trobada d’Escoles en Valencià, que enguany es celebra a Albalat, uns 8+8 km. Eixim a les 9h de la plaça Major.
  • 13 o 14 de maig a la Via Verda, per a estrenar la passarel·la, que ja estarà feta, fins al Portitxol, on acaba ara, uns 15+15 km. Opcional dinar a La Barraca o tornar a dinar a casa.