El presente informe pretende contribuir al debate y la reflexión colectiva con vistas a elaborar estrategias que aprovechen el gran reto y las oportunidades que se nos presentan. Según los datos aportados por distintos organismos internacionales y parte de la comunidad científica, nos encontramos en un momento único en la historia de la humanidad: estamos viviendo un gran cambio civilizatorio.

Comenzamos a vislumbrar el inicio del agotamiento de los recursos energéticos y materiales, así como los primeros efectos del cambio climático y de la pérdida de la biodiversidad. En este contexto, mantener la espiral de producción y consumo propia del capitalismo no hará más que acelerar la crisis sistémica. Pero no sólo está en profunda crisis la biosfera, sino también el capitalismo global, que está llegando a sus límites.

Las manifestaciones de esta crisis global comienzan a ser palpables observando el escenario político mundial. Por ejemplo, se abren camino propuestas de marcado corte xenófobo a ambos lados del Atlántico, que están respondiendo a la pérdida de empleos industriales y a la caída de las rentas de las clases medias. Detrás de esos procesos no sólo están las políticas neoliberales, sino también los límites de los recursos, uno de los desencadenantes de la Gran Recesión que se inauguró en 2007/2008.

La espiral del crecimiento y el desarrollo infinito han tocado techo. El decrecimiento material no es una hipótesis, sino una realidad que, nos guste o no, se está concretando. La disyuntiva se plantea entre un decrecimiento justo y otro injusto. El factor tiempo juega en nuestra contra. Cuanto más retrasemos la transición energética hacia un modelo basado en fuentes renovables y descendamos los niveles de consumo, cuanto más tardemos en afrontar decididamente el cambio climático y la degradación ambiental, más se alejará la posibilidad de un futuro digno para las mayorías sociales y las generaciones venideras. Debemos, y podemos, iniciar ahora la transición a un nuevo paradigma que revierta los valores dominantes y dibuje sendas de esperanza que ofrezcan la posibilidad de una vida digna para la mayoría de las personas preservando al mismo tiempo la naturaleza.

Los cambios por emprender son de tal envergadura que requieren de un enfoque sistémico, en el que lo económico, lo político y lo cultural se articulen en una nueva configuración social que trascienda ciertos mitos e instituciones que arrastra la Modernidad. El camino no será fácil de encontrar ni de recorrer, pero no afrontar los desafíos puede facilitar el ascenso de nuevos autoritarismos o fascismos basados en el acaparamiento de unos recursos que serán cada vez más escasos, y que de hecho ya están creciendo a ambos lados del Atlántico.

Caminar sobre l’abisme dels límits

Polítiques davant la crisi ecològica, social i econòmica

Aquest informe pretén contribuir al debat i la reflexió col·lectiva tot elaborant estratègies que aprofitin el gran repte i les oportunitats que se’ns presenten. Segons les dades aportades per diferents organismes internacionals i part de la comunitat científica, ens trobem en un moment únic en la història de la humanitat: estem vivint un gran canvi civilitzador.

Comencem a albirar l’inici de l’esgotament dels recursos energètics i materials, així com els primers efectes del canvi climàtic i de la pèrdua de la biodiversitat. En aquest context, mantenir l’espiral de producció i consum pròpia del capitalisme no farà més que accelerar la crisi sistèmica. Però no només està en profunda crisi la biosfera, sinó també el capitalisme global, que està arribant als seus límits.

Les manifestacions d’aquesta crisi global comencen a ser palpables observant l’escenari polític mundial. Per exemple, s’obren camí propostes de marcat tall xenòfob a banda i banda de l’Atlàntic, que estan responent a la pèrdua de llocs de treball industrials i la caiguda de les rendes de les classes mitjanes. Darrere d’aquests processos no només hi ha les polítiques neoliberals, sinó també els límits dels recursos, un dels desencadenants de la Gran Recessió que es va inaugurar a 2007/2008.

També s’estan impulsant polítiques que si bé no aborden directament l’assumpte energètic ni la disminució de recursos materials, assenyalen algun dels problemes reals del model actual, concretament el canvi climàtic. Per exemple, el Green New Deal, recolzat per gran part del partit demòcrata dels EUA, proposa mesures que giren al voltant d’un gran desenvolupament i implantació de les energies renovables d’alta tecnologia i una expansió de l’electrificació de l’economia.

L’espiral del creixement i el desenvolupament infinit ha tocat sostre. El decreixement material no és una hipòtesi, sinó una realitat que, ens agradi o no, s’està concretant. La disjuntiva es planteja entre un decreixement just i un altre injust. El factor temps juga en contra nostre. Com més retardem la transició energètica cap a un model basat en fonts renovables i descendim els nivells de consum, com més triguem a afrontar decididament la crisi climàtica i la degradació ambiental, més s’allunyarà la possibilitat d’un futur digne per a les majories socials i les generacions futures. Hem, i podem, iniciar ara la transició a un nou paradigma que reverteixi els valors dominants i dibuixi sengles d’esperança que ofereixin la possibilitat d’una vida digna per a la majoria de les persones preservant al mateix temps la natura.

Els canvis per emprendre són de tal envergadura que requereixen un enfocament sistèmic, en el qual l’econòmic, el polític i el cultural s’articulin en una nova configuració social que transcendeixi certs mites i institucions que arrossega la Modernitat. El camí no serà fàcil de trobar ni de recórrer, però no afrontar els desafiaments pot facilitar l’ascens de nous autoritarismes o feixismes basats en l’acaparament d’uns recursos que seran cada vegada més escassos, i que de fet ja estan creixent a banda i banda de l’Atlàntic.

Mugen amildegian oinez ibiltzea

Krisi ekologikoari, sozialari eta ekonomikoari aurre egiteko politikak

Txosten honekin, asmoa da debate eta gogoeta kolektiboa bultzatzea eta estrategiak eratzen laguntzea datorren erronka handiari heldu eta sortuko diren aukerak aprobetxatzeko. Nazioarteko askotariko erakundeek eta komunitate zientifikoaren zati batek emandako datuen arabera, gizateriaren historiako une berezi batean gaude: zibilizazio aldaketa handi batean.

Energia baliabideak eta materiala amaitzen ari direla ikusten ari gara, eta bioaniztasuna galtzearekin bat klima aldaketaren lehenengo zantzuak antzematen ari gara. Testuinguru honetan, kapitalismoarenak diren ekoizpen eta kontsumo ohiturekin jarraitzen badugu, sistemaren krisia bizkortu besterik ez dugu egingo. Baina ez bakarrik dago biosfera krisi sakonean, kapitalismo globala bera ere bere mugetara iristen ari da.

Krisi global hori gero eta agerikoagoa da munduko agertoki politikoari begiratzen badiogu. Adibidez, Atlantikoaren bi aldeetan bidea egiten ari dira proposamen xenofo nabarmenak, industrian enplegua galtzearen ondorio eta klase ertainaren errenten beherakada dela medio. Prozesu horien sorburuan ez daude bakarrik politika neoliberalak, baizik eta baita baliabideen azkentzea ere, zeina Atzerakada Handia eragin zuten kausetako bat izan baitzen, 2007-2008ko urteen bueltan.

Horrekin batera, zenbait politika bultzatzen ari dira —nahiz eta ez zuzenean energiaren aferari heltzeko ez eta baliabide materialak gutxitzeko ere—, erakusten dutenak zein den gaur egungo ereduaren arazoetako bat, klima aldaketa, alegia. Esate baterako, Green New Dealek, AEBetako alderdi demokrataren parte handi batek babestuta, neurriak proposatzen ditu zertarako eta goi teknologiako energia berriztagarriak bizkor garatu eta ezartzeko.

Hazkundearen eta garapen infinituaren kiribila bere goienera heldu da. Desazkunde materialarena ez da hipotesi bat, baizik eta errealitate bat, eta, gure atseginekoa izan edo ez, gertatzen ari da. Ez zaigu besterik gelditzen, edo bidezko desazkunde bat gauzatzen dugu, edo, bestela, bidegabekeriak joko gaitu. Denboraren faktorea gure kontra da. Zenbat eta gehiago atzeratu energia berriztagarrien ereduko trantsizio energetikoa, eta zenbat eta beranduago apaldu kontsumoa, orduan eta gehiago kostako zaigu erabakitasunez aurre egitea klimaren krisiari eta ingurumenaren degradazioari, orduan eta urrunago egongo da gehiengo sozialen eta belaunaldi berrien etorkizun duin bat eratzeko aukera. Oraintxe bertan abiatu behar dugu balio nagusiak irauliko dituen paradigma berri baterako trantsizioa, zeinak bizimodu duin baten esperantza emango baitio jende gehienari eta aldi berean natura zainduko baitu.

Aldatu beharrekoa hain erronka handikoa izanik, ikuspegi sistemiko bat hartu beharra dago arlo ekonomikoaz, politikoaz eta kulturalaz denaz bezainbatean; bide horretan, egitura sozial berri bat eratu behar da, eta Modernitateak arrastaka daramatzan zenbait mito eta erakunde gainditu. Ez da erraza bidea aurkitzea eta ibiltzea, baina, erronkei aurre egiten ez badiegu, gero eta urriagoak diren baliabideen pilaketan oinarrituriko autoritarismo eta faxismo modu berrien gorakada hauspotuko dugu, zeinak dagoeneko goraka baitatoz Atlantikoaren bi alderdietan.