En defensa del ferrocarril público, social y sostenible

En los 25 años que han pasado desde que se inició la alta velocidad, con la línea AVE Madrid-Sevilla, el Estado español se ha convertido en el segundo país del mundo en número de kilómetros de alta velocidad, superado solo por China. Un despliegue inaudito (2.500 kilómetros) que ha sido posible gracias a la inversión de miles de millones cada año y de enormes impactos ambientales para la construcción de las vías.

Esta inversión pública ha servido para disponer de una red de trenes accesibles solo para las personas con mayor poder adquisitivo y para conectar entre sí solo a unas pocas grandes ciudades. La red ferroviaria del AVE traslada además a muy poca gente si se compara con otros países de referencia en este tipo de trenes: unos seis pasajeros menos por kilómetro que Francia y 11 veces menos que Japón o Corea del Sur. Esta infrautilización hace que sea dudoso que la enorme deuda pública que supone este despliegue pueda amortizarse algún día.

Parece por tanto demostrado que los grandes mitos que justificaron la expansión del AVE, tales como ‘modernidad’, ‘velocidad’, ‘crecimiento económico’, ‘sostenibilidad ambiental’ o ‘generación de empleo’, no fueron más que una excusa tras la que se ocultaron la corrupción y la deuda pública.

La priorización del AVE ha supuesto para el resto de trenes recortes en servicios, cierre de líneas (entre ellas los trenes nocturnos) y estaciones, así como pérdida de empleo. Una de las consecuencias ha sido la expulsión de buena parte de las personas usuarias hacia la carretera, al no disponer de alternativa ferroviaria atractiva y/o accesible económicamente, lo cual ha aumentado la insostenibilidad ambiental de nuestro sistema de transportes. Por otro lado, el AVE ya ha costado 1.118 euros a cada ciudadano.

Sin embargo, basándose en los Presupuestos Generales del Estado (PGE) y los comentarios del actual Ministro de Fomento, Íñigo de la Serna, parece que se mantiene la misma línea de actuación.

El mal estado de la red ferroviaria y la amenaza de nuevos recortes está también levantando protestas sociales en todo el Estado español. Diversas plataformas ciudadanas y organizaciones sociales, entre ellas Ecologistas en Acción, están demandando la mejora de los servicios públicos ferroviarios por sus enormes ventajas ambientales, económicas y sociales. Reclaman la necesidad de un tren de calidad, accesible, asequible y de titularidad pública, cuyo objetivo primordial sea dar un buen servicio a personas usuarias y ser una alternativa a la carretera.

En defensa del ferrocarril público, social y sostenible

En els 25 anys que han passat des que es va iniciar l’alta velocitat, amb la línia AVE Madrid-Sevilla, l’Estat espanyol s’ha convertit en el segon país del món en nombre de quilòmetres d’alta velocitat, superat només per Xina. Un desplegament inaudit (2.500 quilòmetres) que ha sigut possible gràcies a la inversió de milers de milions cada any i d’enormes impactes ambientals per a la construcció de les vies.

Aquesta inversió pública ha aprofitat per a disposar d’una xarxa de trens accessibles només per a les persones amb major poder adquisitiu i per a connectar entre si només unes poques ciutats grans. A més, la xarxa ferroviària de l’AVE trasllada molt poca gent si es compara amb altres països de referència en aquest tipus de trens: uns sis passatgers menys per quilòmetre que França i 11 vegades menys que Japó o Corea del Sud. Aquesta infrautilització fa que siga dubtós que l’enorme deute públic que comporta aquest desplegament puga amortitzar-se mai.

Pareix per tant demostrat que els grans mites que van justificar l’expansió de l’AVE, com ara «modernitat», «velocitat», «creixement econòmic», «sostenibilitat ambiental» o «creació de llocs de treball», no van ser més que una excusa darrere de la qual s’oculten la corrupció i el deute públic.

La priorització de l’AVE ha suposat per a la resta de trens retallades en serveis, tancament de línies (entre elles els trens nocturns) i estacions, així com la pèrdua d’ocupació. Una de les conseqüències ha sigut l’expulsió de bona part de les persones usuàries cap a la carretera, en no disposar d’alternativa ferroviària atractiva i/o accessible econòmicament, la qual cosa ha augmentat la insostenibilitat ambiental del nostre sistema de transports. D’altra banda, l’AVE ja ha costat 1.118 euros a cada ciutadà.

No obstant això, basant-se en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i els comentaris de l’actual ministre de Foment, Íñigo de la Serna, pareix que es manté la mateixa línia d’actuació.

El mal estat de la xarxa ferroviària i l’amenaça de noves retallades estan també alçant protestes socials en tot l’Estat espanyol. Diverses plataformes ciutadanes i organitzacions socials, entre les quals està Ecologistes en Acció, demanen la millora dels serveis públics ferroviaris pels seus enormes avantatges ambientals, econòmics i socials. Reclamen la necessitat d’un tren de qualitat, accessible, assequible i de titularitat pública, l’objectiu primordial de la qual siga donar un bon servei a les persones usuàries i ser una alternativa a la carretera.