L’abocament de residus municipals al País Valencià supera el 60 % dels residus generats. Així mateix, és el territori on més residus s’incineren en cimenteres de tot l’estat (una de cada quatre tones), inclosos alguns residus perillosos que provenen de fora del nostre territori per a evitar el pagament de taxes en altres comunitats autònomes. La necessitat d’una fiscalitat ambiental que incorpore aquest impost ha sigut posada de manifest de forma reiterada per la Comissió Europea i reivindicada pels grups ecologistes.

Aquest impost a l’abocament i a la incineració de residus promogut per Podem, mitjançant una esmena a la Llei d’acompanyament dels pressupostos, ja va ser retallat substancialment en el tràmit parlamentari, perquè es van deixar fora del seu àmbit els residus municipals i assimilats. Però Podem tenia una posició de força, i era imprescindible per a l’aprovació posterior dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2018.

Després de l’aprovació de l’esmena de Podem a la Llei d’acompanyament (que després eixiria a la llum com a Llei 21/2017) el 5 de desembre en la Comissió de Pressupostos i Hisenda, i el 19 de desembre del Ple de les Corts Valencianes, que incloïa aquest impost i quan encara no s’havia publicat el text en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la maquinària empresarial dels sectors ceràmic i del ciment es van posar en marxa per a parar i revertir els impactes de la Llei en els seus sectors productius. L’impost entraria en vigor l’1 de juliol de 2018, i això significava que tenien encara sis mesos de termini per a pressionar. Després de la telefonada a Presidència del Govern van obtenir una resposta ràpida. El mateix dia 27 de desembre, sense finalitzar les festes de Nadal, Ximo Puig i el conseller d’Hisenda van concedir una reunió urgent a Castelló, seu de la patronal ceràmica, a la plana major d’ASCER i es van comprometre a negociar “una bonificació de fins al 90% de l’import” de l’impost. El posteriorment cessat Secretari Autonòmic de Medi Ambient, Julià Álvaro, va ser un convidat de pedra d’una decisió ja adoptada prèviament.

El passat 4 de juliol es va modificar, pel procediment de lectura única i sense possibilitat de presentar esmenes, la Llei 21/2017 a proposta de Compromís, PSPV-PSOE i Podem en la línia que desitjaven els empresaris. Ja no sols queda exempt de l’impost l’abocament de residus municipals, no acceptat per PSOE i Compromís, sinó que l’abocament dels residus industrials, perillosos i no perillosos també queda exempt. Només caldrà una “declaració responsable” del gestor de la instal·lació que els tracte o fins i tot del titular mateix del residu, que assegure que el residu no és “susceptible de valorització addicional”. Sense ni tan sols un control de l’administració.

Per a la incineració i coincineració de residus també s’amplien les exempcions. Queda exclosa la incineració del rebuig dels residus municipals i industrials assimilats, tan abundants en les ineficients 13 plantes de tractament mecànic biològic. Només queda en peu el gravamen a la incineració de residus perillosos, siguen o no susceptibles de valorització, encara que amb substancials rebaixes respecte a allò que s’havia aprovat al desembre de 2017 (baixant de 42 euros/tona a 30 euros, i de 35 euros/tona a 15 euros, respectivament), encara que dubtem de la seua real aplicació en el segon cas i per a la incineració, ateses les condicions exigides (que existisquen instal·lacions a la Comunitat Valenciana per al seu tractament alternatiu, i en cas d’inexistència quedaran lliures de l’impost), que poden deixar en zero l’impost.

Una oportunitat perduda. Els industrials ceràmics i del ciment poden respirar tranquils, perquè els seus objectius s’han complit àmpliament. El perdedor, com quasi sempre, serà el medi ambient i la ciutadania, que haurà de suportar els terribles impactes de l’abocament i la incineració. Ecologistes en Acció continuarà lluitant per una fiscalitat ambiental en pro del Residu Zero, perquè l’abocament zero i incineració zero, siguen en el futur una realitat.