“L’economia circular ja està ací i portarà avantatges socials, econòmics i ambientals”

Ponents i assistents van intercanviar dades, aprenentatge i impressions en les Jornades d’Economia Circular i Gestió de Residus, organitzades per la plataforma Residu Zero de la Vega Baixa, que van començar ahir al Casal de la Música de Guardamar del Segura.

Ahir es va celebrar la primera sessió de les Jornades d’Economia Circular i Gestió de Residus al Casal de la Música amb les aportacions de diverses veus expertes, experiències pràctiques i debats participatius amb el públic. Al llarg de les intervencions del matí i de la vesprada, es va abordar el marc actual de la gestió de residus, la descentralització i la implantació de la recollida selectiva porta a porta, així com la construcció d’una economia local amb una nova cultura cívica de reduir, reutilitzar i reciclar.

L’esdeveniment va ser organitzat per la plataforma Residu Zero Vega Baixa, que naix davant de la nefasta administració dels residus d’una comarca que, a banda d’experiències prèvies de presses, precipitació i corrupció, segueix mancant de Pla de Gestió. D’aquesta forma, s’afirma des de l’entitat, “sembla quasi impossible aconseguir els objectius establits per la Unió Europea per a l’any 2020, que obliga a reciclar el 50 % dels nostres residus i a enviar a abocador menys del 35 % dels residus biodegradables. Però, si apliquem les reformes pertinents en l’àmbit municipal amb determinació, podem satisfer les directives de l’any 2030, l’horitzó del qual és la recuperació del 70 % dels residus i la pràctica desaparició dels abocadors”.

Partint de la present situació, la plataforma advoca per la implantació d’un model descentralitzat, que es recolze en la separació de residus en origen i on el tractament local de la fracció orgànica de la brossa adquireix un paper fonamental, per tal d’aconseguir les metes fixades per Brussel·les.

El marc actual de la gestió de residus

La jornada matutina va gravitar sobre la situació actual de la gestió municipal i comarcal dels residus sòlids urbans. Després de la inauguració de les jornades per la plataforma Residu Zero Vega Baixa, Natxo Irigoyen va marcar l’inici de l’esdeveniment amb una frase categòrica: “L’economia circular ja està ací i comportarà avantatges socials, econòmics i ambientals”. De fet, precisa el professor i enginyer agrònom de la Universitat de Navarra, “amb un bon model de gestió, es podrien generar quasi 300 llocs de treball per cada 10.000 tones de brossa generada”. Més enllà d’açò i, principalment, l’acadèmic va explicar les motivacions del marc normatiu europeu de tractament de residus.

“Després de la implantació del porta a porta, passem del 20 al 80 % de taxa de recuperació d’un dia per l’altre”

A continuació, Carlos Arribas ens va submergir en les xifres d’una realitat desoladora: “Les dades de gestió de la Comunitat Valenciana han empitjorat pel que fa a 2017: diverses plantes superen el 70 % de taxa d’abocament quan la legislació autonòmica estableix un màxim del 44 %”. “Açò ens porta a una conclusió immediata”, va postil·lar el responsable de l’Àrea de Residus d’Ecologistes en Acció: “les plantes TMB [de tractament mecànic biològic] no funcionen, la mitjana de les taxes de recuperació no superen el 6,5 %”. És per això que la proposta de la plataforma Residu Zero és “l’aposta per la separació en origen i un model descentralitzat de petites plantes municipals i/o mancomunades”.

El relleu el va prendre Gemma Nohales, coordinadora de projectes de l’Àrea de Residus i Cicle dels Materials de la Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, que va tancar la sessió del matí i va transitar pels diversos models de recollida selectiva i compostatge, subratllant que “cada model és pertinent per a unes condicions concretes i té uns requisits particulars que haurem d’analitzar i conèixer”.

Descentralització i recollida selectiva porta a porta

La següent ronda es va estrenar amb la intervenció de Sergi Pérez, gerent del Consorci per a la Gestió de Residus V5-COR, qui va descriure la seua àrea de gestió, que comparteix característiques amb la Vega Baixa com ara l’absència d’instal·lacions de tractament i el fet de ser una regió heterogènia de municipis grans i xicotets i amb condicions molt diverses. Per això, precisa Pérez, “cal un model descentralitzat de gestió per a atendre les necessitats concretes i reduir les emissions per transport”. Per a complir aquest objectiu, considera peremptori el plantejament d’un esquema alternatiu de participació ciutadana: “Involucrar la societat civil en la presa de decisions i construir la realitat de baix a dalt és un requisit fonamental per a l’èxit d’aquest tipus de programes”.

Tot seguit va arribar el torn de Jorge Blanco, tècnic especialista en residus de la Diputació d’Alacant, qui ens va acostar els resultats del programa de compostatge municipal dut a terme per la institució i la proposta d’estendre aquest model a municipis de menys de 2.000 habitants. A més, va exposar mostres del compost d’alta qualitat fabricat en les instal·lacions de compostatge comunitari de la Llar Provincial.

Per la seua banda, José Vicente Anaya, alcalde d’Aiora, va compartir l’experiència pionera al País Valencià en la implantació del sistema porta a porta i de punts de compostatge municipal: “Triem el porta a porta per la grandària del municipi perquè redueix costos en facilitar el procés de tractament pels nivells baixos d’impropis”. Aquest procés ha portat al primer repartiment comunitari del compost fabricat, “moment en el qual la gent comprova el fruit de la seua col·laboració i s’empodera per a arribar més enllà”.

Després va entrar en escena l’alcalde d’Orba, Ignasi Cervera, qui va començar destacant una realitat objectiva i aclaparadora: “Després de la implantació del porta a porta, passem del 20 al 80 % de taxa de recuperació, d’un dia per a un altre”. Açò va ser possible, afig, gràcies a l’estudi detallat de les necessitats i condicions específiques del municipi. De la mateixa forma, va destacar la dimensió de justícia social que aporta el sistema implementat, ja que dóna solució als problemes d’accés als contenidors que tenen algunes persones, sobretot les més majors. “És el model de la comoditat, d’eixir en calçotets i sabatilles a traure la brossa, i açò és un dels seus estímuls principals”, remarca el primer edil.

Finalment, el públic va poder aprendre de l’experiència d’Asp, on es va remunicipalitzar el servei de gestió de residus i es va posar en pràctica un projecte pilot per a 300 habitatges, la presentació del qual va ser exposada per José Vicente Pérez, cap de contractació de l’Ajuntament: “És important tenir un control efectiu de les empreses competents i trobar l’entorn adequat per a practicar metodologies i, en aquest sentit, un barri aïllat del centre urbà és una bona elecció”. La intervenció de Pérez va ser seguida d’un debat participatiu on les persones assistents van plantejar diverses qüestions d’interès.

Reduir, reutilitzar i reciclar

La sessió de la vesprada va donar començament amb la intervenció de Raúl Moral, professor de la Universitat Miguel Hernández, que va resumir els requisits per a l’establiment d’un model d’economia circular: “Pressió i mobilització social, voluntat política i un marc legislatiu favorable”. De la mateixa manera, Fernando Rodrigo va parlar de la seua experiència en la Conselleria amb la implantació del Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d’Envasos (SDDR) i va afirmar amb rotunditat que “tenim el deure de plantar cara en l’aspecte  cultural i polític tant com calga per a acabar amb una economia que es dinamitza sobre la base de la generació de majors quantitats de brossa”.

Les aportacions de Rodrigo van ser seguides de les explicacions de Carlos Arribas sobre el model de gestió de residus de construcció i demolició. “Els residus de construcció i demolició són els més nombrosos i, en aquests moments, els ajuntaments no compleixen amb l’obligació de demanar una fiança en concepte d’impacte ambiental dels residus produïts per construccions i demolicions i  exigir-ne el tractament en les llicències atorgades”, aclareix Arribas. Un exemple destacable de la magnitud de l’impacte d’aquest tipus de residus és l’amiant, un material el caràcter nociu del qual està àmpliament demostrat i que segueix escampat per l’entorn sense rebre un tractament responsable, sostenible i salubre. És per aquesta raó, prossegueix l’expert, que “des de l’ecologisme sempre hem rebutjat la demolició d’edificis i advocat per la deconstrucció selectiva: reconèixer i catalogar els materials components per a la seua recuperació i no convertir un bloc sencer en una massa informe de residus”. Sergi Pérez, pel que fa a la problemàtica dels residus de construcció i demolició, va remarcar que en el COR “entenem la gravetat d’aquesta situació” i no s’admeten aquest tipus de residus sense una classificació prèvia.

Finalment, després de diverses hores de reflexió i debat, la vesprada es va consumir amb la participació activa del públic que va aportar noves perspectives i va suscitar respostes de gran interès entre els ponents.

Tallers pràctics

El dimecres 3 d’octubre es va celebrar el taller sobre l’inici de projectes de recollida selectiva de matèria orgànica a nivell municipal, impartit per Fertile Auro, associació professional per a la prevenció, gestió i tractament de residus. Els grups d’assistents, integrats per diversos perfils (institucionals, tècnics i civils) van poder participar de diverses dinàmiques per a resoldre les vicissituds d’implantar la separació de la matèria orgànica i altres fraccions en diferents models urbans: nuclis tradicionals, urbanitzacions en horitzontal, edificacions verticals, etc. D’aquesta manera, es van aconseguir una sèrie de conclusions sobre la posada en pràctica d’aquest tipus de models que posen en relleu la importància de la participació de la població en la construcció d’una alternativa.

Debate


Descentralización y recogida puerta a puerta


El marco actual


Reducir, reutilizar y reciclar


Talleres participativos