Segons l’informe “GNC i GNL per a vehicles i vaixells: els fets” publicat avui per la xarxa europea Transport & Environment, de la qual formen part Ecologistes en Acció, eco-union i la PTP, utilitzar gas natural en el transport és tan perjudicial pel clima com utilitzar benzina, gasoil o combustibles marítims convencionals. En relació a la qualitat de l’aire, aquesta investigació mostra que es genera tanta contaminació cremant gas en cotxes com cremant benzina. Respecte als vehicles dièsel, l’avantatge en termes de qualitat de l’aire és mínima i pot desaparèixer quan es facin efectives les noves exigències ja planejades. T&E, Ecologistes en Acció, eco-union i la PTP consideren que les administracions públiques han d’acceptar que el gas fòssil no pot ajudar a netejar el sector del transport; per tant, s’ha de començar a introduir el gas amb els mateixos impostos que el gasoil i la benzina.

Quan es comptabilitzen els efectes de les fugues de metà –un gas amb un potencial d’escalfament 86 vegades superior al del CO2 durant els 20 primers anys de vida–, els suposats avantatges climàtics del gas natural respecte al petroli no compleixen les expectatives generades. En el cas dels turismes, les emissions de gasos d’efecte hivernacle de gas natural poden oscil·lar entre un màxim d’un 106 % i un mínim d’un 93 % d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en relació al gasoil. En camions, les emissions de GEH en cas d’emprar gas natural són també bastant semblants, entre un màxim d’un 5 % i un mínim d’un 2 % si les comparem amb els millors camions d’última generació que utilitzen combustibles fòssils. En vaixells, l’impacte d’utilitzar Gas Natural Liquat (GNL) és molt proper al del combustible marítim, però les xifres exactes són molt dependents de les fugues de metà en el motor i en el procés d’extracció. Algunes investigacions recents mostren que les fugues reals de metà al llarg de tota la cadena de subministrament són en realitat un 60 % majors del que s’havia estimat fins avui. Aquestes dades desestimen que el gas natural sigui un combustible “net” o “de transició” a l’energia renovable.

El sector del transport, encapçalat pels fabricants de cotxes, estan immersos en una campanya de promoció agressiva del gas com a combustible del futur, fet que s’està traduint en una quota de mercat creixent. Aquest impuls no es podria explicar sense el suport de les administracions públiques, que consideren el gas com a “combustible net”, fet que es converteix en avantatges fiscals. A Espanya, s’aplica un impost d’un 88 % inferior al del gasoil i un 91,4 % inferior al de la benzina. Aquest avantatge fiscal és general a tot Europa, i en alguns països amb elevades vendes de vehicles a Gas Natural Comprimit (GNC) i GNL, el gas fòssil gaudeix d’impostos encara inferiors. Itàlia, per exemple, consumeix el 60 % del metà que s’utilitza en el transport europeu i les vendes de vehicles a GNC representen el 68 %. Si el GNL tingués impostos similars als del gasoil, no hi hauria cap model de negoci per als camions a GNL. El govern espanyol hauria de deixar de subvencionar la compra de vehicles de gas. Tanmateix, les administracions municipals han de deixar de considerar-los vehicles nets a l’hora d’establir criteris d’accés al centre de les ciutats.

Els turismes, camions i vaixells a gas no aporten beneficis per al clima i són una distracció per assolir l’objectiu real, que és un model de transport de zero emissions, basat en ciutats on es prioritzi el transport públic i es fomentin els desplaçaments a peu i amb bicicleta. Els governs han de resistir l’ofensiva del lobby del gas i deixar de malgastar els escassos recursos públics en infraestructures de gas i en beneficis fiscals per al gas fòssil. L’informe mostra com el gas tampoc és una solució per fer front al problema de la qualitat de l’aire a les ciutats.

Els turismes de gas – inclòs el denominat gas renovable – produeixen tanta contaminació com els de benzina i molta menys que els vehicles a gasoil que compleixen les normes de la Unió Europea. En el cas dels camions, l’ús de GNL pot incrementar les emissions de NOx en funció del tipus de motor i pot tenir emissions de partícules en suspensió significativament superiors als camions dièsel. Per als vaixells, l’ús de GNL té un benefici clar comparat amb el fuel pesat (HFO) encara que els sistemes de posttractament de NOx i una desulfurització addicional dels actuals combustibles marítims podrien produir resultats similars. A la carretera, les normes de contingut en sofre per a la benzina i gasoil són 100 vegades més exigents que per a combustibles marítims a les àrees de Control d’Emissió de Sofre (SECA, en les seves sigles en anglès). Per tant, els combustibles marítims poden ser desulfurats addicionalment perquè produeixen el mateix nivell de contaminació al mar que a terra, sense necessitat de reemplaçar milers de vaixells i la seva infraestructura d’aprovisionament de combustible (“bunkering”) perquè funcionin amb GNL.

Amb el seu afany de vestir-se de verd, el sector del gas mostra de forma creixent la targeta de visita de l’anomenat “gas renovable”, un totum revolutum on s’inclou des del biogàs fins al gas procedent d’electricitat renovable. Sota aquest perfil aparentment ecològic, el lobby del gas pretén reclamar el suport públic a les infraestructures de gas (xarxes de transport, magatzems, etc.) avui molt qüestionades socialment. Encara que hi hagi un percentatge de biometà que podria produir-se de forma sostenible a partir de residus, l’informe indica que en el millor dels casos, si es dediqués tot al transport, no s’aconseguiria arribar ni al 10 %. Es tracta d’un potencial molt limitat, a més a més del problema de competència amb altres usos que també requereixen un procés de descarbonització i que encara utilitzen gas – residencial, calefacció i electricitat– on, almenys, no és necessari invertir en noves infraestructures. Per la seva part, el gas renovable basat en electricitat (conversió de l’excedent d’electricitat renovable en hidrogen i posteriorment en metà per injectar-lo com a emmagatzematge a la xarxa) és molt intensiu energèticament i molt car de produir, segons les conclusions de l’informe.

En conclusió, per T&E, Ecologistes en Acció, eco-union i la PTP la idea de poder descarbonitzar el transport amb gas renovable és una quimera. Els governs han d’abandonar la promoció d’aquest combustible de forma immediata si volem complir amb els objectius de l’Acord de París.