La qualitat de l’aire al País Valencià

Durant l’any 2017 s’han recopilat les dades de 69 estacions de control de contaminació que pertanyen a les xarxes de la Generalitat Valenciana, d’EMEP/VAG/CAMP i de les autoritats portuàries d’Alacant, Castelló i València. El govern autonòmic no ha inclòs les estacions dels ports de Castelló i València en la seua avaluació de la qualitat de l’aire. Com que l’autoritat portuària de València no ha facilitat les dades de partícules de la seua estació de mesurament, no s’han pogut incorporar a aquest informe.

Cal tenir en compte que, com que bona part de les estacions que mesuren la quantitat de partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10) han tingut percentatges de presa de dades inferiors als mínims que la normativa estableix, ja que funcionen amb mesuraments aleatoris, el paràmetre emprat per a l’avaluació és el percentil 90,4, segons s’estableix en la normativa. De 56 mesuradors en total, 27 han fet mesuraments per davall d’aquest percentatge mínim de captura. Aquesta aleatorietat en la presa de dades de les estacions es manté també en el mesurament de les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2,5), ja que 20 de les 42 estacions que mesuren aquesta classe de partícules no han funcionat regularment. D’altra banda, com que quasi la meitat de les estacions (29) han registrat percentatges de captura de dades per a altres contaminants inferiors als mínims que s’estableixen en la normativa, les conclusions exposades en aquest apartat s’han de considerar tenint en compte aquesta insuficiència de la informació de partida. D’altra banda, l’informe de revisió de la configuració de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica encarregat pel govern regional el 2017 indica que, en relació amb els criteris de macroimplantació, l’aglomeració de València necessita una estació addicional de trànsit que mesure diòxid de nitrogen, i la zona Xúquer-Cabriol (àrea costanera) requereix una estació rural o suburbana d’ozó. És per això que la Generalitat Valenciana s’ha esforçar per millorar el mesurament de la qualitat de l’aire al seu territori.

Al País Valencià, els contaminants que més incidència van presentar el 2017 van ser l’ozó troposfèric, seguit de les PM10 i PM2,5.

Pràcticament totes les estacions de mesurament van registrar superacions elevades del valor octohorari recomanat per l’OMS per a l’ozó troposfèric, a excepció d’unes poques estacions situades en l’àrea metropolitana de València. Concretament 24 de les 55 estacions que mesuren aquest contaminant van superar en 75 ocasions o més aquest valor, la qual cosa significa que, si s’aplica el criteri establit en la normativa per a avaluar l’ozó (un màxim de 75 superacions de l’objectiu legal en tres anys), el 2017 s’haurien assolit en quasi la meitat de les estacions valencianes totes les superacions permeses per a tres anys. L’estació de Morella (Castelló) ha registrat mala qualitat de l’aire quasi en un de cada dos dies de l’any, mentre que a l’estació de Zarra (València) s’ha superat la recomanació de l’OMS dos de cada tres dies, la pitjor situació a l’Estat.

Set estacions van sobrepassar, així mateix, el valor objectiu octohorari més lax establit per la normativa, que no ha de superar-se més de 25 dies a l’any, de mitjana en el trienni 2015-2017, tot i que la situació va millorar respecte a triennis anteriors. Els pitjors valors es registraren en les regions interiors de les zones Cervol-els Ports, Túria, Xúquer-Cabriol i Bètica-Serpis. Mentre que els nivells més alts per estació es van assolir a Zarra (Xúquer-Cabriol, àrea interior), Morella i Coratxà (Cervol-els Ports, àrea interior) i Ontinyent (Bètica-Serpis, àrea interior), amb, respectivament, 62, 49, 44 i 47 superacions. Finalment, les estacions de Bunyol i Caudete de las Fuentes (València) van tenir tres superacions del llindar d’informació a la població, en els episodis d’alta contaminació de mitjan juny i agost.

En 26 estacions es va superar també l’objectiu legal per a la protecció de la vegetació en el quinquenni 2013-2017. Els elevats nivells d’ozó han afectat sobretot zones de cultiu i forest de les zones Cervol-els Ports (àrea interior), Millars-Penyagolosa (àrees costanera i interior), Palància-Javalambre (àrea interior), Túria (àrees costanera i interior), Xúquer-Cabriol (àrea interior), Bètica­Serpis (àrees costanera i interior), Segura-Vinalopó (àrea interior) i Elx, mentre que l’objectiu a llarg termini se superà el 2017 en la pràctica totalitat de les 55 estacions que van mesurar ozó.

Les PM10 i PM2,5 van afectar principalment les aglomeracions de València, Castelló, Alacant i Elx, les àrees costaneres i interiors del Xúquer-Cabriol i Segura-Vinalopó i les àrees costaneres del Túria i Bètica-Serpis. En totes aquestes zones hi hagué estacions que van registrar superacions de les mitjanes anual o diària recomanades per l’OMS per a PM10 i PM2,5, encara que sense arribar a depassar els valors límit diaris i anuals establits per la legislació. No obstant això, durant el mes de novembre es va produir un episodi molt persistent de contaminació per PM10 a l’aglomeració de València, atribuït per les autoritats a la crema de palla d’arròs a l’Albufera.

Cal fer esment de la situació al port d’Alacant, amb una estació (AP T Frutero) en què se superà el valor límit diari de PM10 des que va començar a funcionar a l’agost. Aquest fet posà de manifest un problema amb el moviment de productes a granel que tenia una influència greu sobre la qualitat de l’aire de les àrees residencials pròximes, i provocà una intensa mobilització social que reclamava el confinament de les operacions d’emmagatzematge i manipulació de material pulverulent.

Respecte al diòxid de nitrogen (NO2), l’estació de la pista de Silla, a la ciutat de València, va complir per primera vegada des del 2012 el valor límit anual que estableix la normativa (40 µg/m³), ja que va registrar una concentració de 37 µg/m³, xifra que rebaixava substancialment els nivells assolits en anys anteriors. El fet que les altres estacions de l’aglomeració de València (Horta) experimentaren un augment significatiu d’aquest contaminant durant l’any 2017, fa pensar que el descens del NO2 de l’estació de la pista de Silla podria atribuir-se a les obres d’urbanització desplegades en el seu entorn i que han limitat la circulació de vehicles juntament amb la pols en suspensió.

Finalment, l’avaluació dels nivells d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), obligada per la normativa, s’ha efectuat a partir de molt pocs mesuraments, amb una cobertura temporal màxima del 12 % de l’any, per la qual cosa no són representatius de la presència d’aquests contaminants, en particular del cancerigen benzo(a)pirè, sense que de manera poc comprensible durant l’any 2017 s’hagen reiterat els mesuraments en les quatre estacions de l’àrea costanera de Millars-Penyagolosa (l’Alcora, Onda, la Vall d’Alba i Vila-real) que van depassar el valor recomanat per l’OMS el 2014, probablement en relació amb l’activitat de la indústria ceràmica. Els nivells de metalls pesants, similars en aquesta zona als de la resta de la Comunitat Valenciana, es mantenen molt per davall dels objectius legals i de les recomanacions de l’OMS.

El quadre general del País Valencià és el d’uns nivells elevats de contaminació per ozó troposfèric que afecten tot el territori, i l’origen del qual procedeix en gran manera dels òxids de nitrogen emesos pel trànsit rodat que circula per les quatre aglomeracions (València, Alacant, Castelló i Elx) i per les carreteres interurbanes. També hi contribueixen de forma més concreta les diverses àrees industrials, en què destaca la zona ceràmica de Castelló, la cimentera de Sagunt, la refineria de Castelló i la fàbrica d’automòbils d’Almussafes (València).

Així doncs, tota la població valenciana respira un aire perjudicial per a la salut segons les recomanacions de l’OMS; 340.000 valencians viuen en zones que superen els límits legals (el 7 % de la població), i tot el territori està exposat a nivells d’ozó que danyen la vegetació.

A mitjan 2013, la Generalitat Valenciana va aprovar el Pla de millora de la qualitat de l’aire de l’aglomeració de València, referit a les superacions del valor límit de NO2, i els resultats de l’any 2017 semblen haver sigut apreciables. Abans, les aglomeracions d’Alacant i Castelló ja disposaven de plans propis en què s’identificaven com a paràmetres crítics les PM10, les PM2,5, el NO2 i el SO2. Les insuficiències d’aquests plans apareixen reflectides en l’apartat de l’informe sobre plans de millora de la qualitat de l’aire.

No tenim coneixement que el govern autonòmic haja elaborat ni aprovat cap pla de millora de la qualitat de l’aire, referit a les superacions del valor objectiu legal d’ozó en les estacions i les zones assenyalades. En resposta a la sol·licitud d’Ecologistes en Acció sobre aquests plans autonòmics de millora de la qualitat de l’aire, la Generalitat Valenciana al·lega el febrer del 2016 i l’abril del 2017 que “l’estratègia de reducció de l’ozó és complicada”, que el compliment dels valors objectiu no és obligat i només insta les autoritats competents a prendre “totes les mesures necessàries que no comporten una despesa desproporcionada”, que “la situació dels elevats nivells d’ozó afecta gran part del territori de l’Estat espanyol, amb una important contribució de fons que limita, per tant, el marge d’actuació a escala local” i que “s’ha sol·licitat en successives ocasions que el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient elabore un pla nacional de millora de la qualitat de l’aire per a aquest contaminant”.

Finalment, l’Ajuntament de València va aprovar el 2017 un protocol de mesures en cas d’episodis d’alta contaminació per NO2 o PM10 que incloïa mesures informatives i restriccions al trànsit segons matrícules parelles i imparelles. Es va aplicar per primera vegada durant l’episodi de partícules del mes de novembre, limitada a les mesures informatives i quan l’episodi acumulava més d’una setmana de durada.