A la Natura no podem enganyar-la…

Els éssers humans som fàcils d’enganyar. De vegades patim governs corruptíssims que ens furten fins a la camisa i després, amb l’excusa de la crisi que ells mateixos han provocat, ens retallen sous, habitatges, serveis, drets, i increïblement tornen a ser elegits una vegada i una altra amb una propaganda rastrera que culpa de tot als més dèbils (jueus, moros, immigrants, …) i amb unes polítiques que fomenten la ignorància, les tradicions més ràncies. I sovint, quan les crisis se fan més insuportables i la propaganda atonta més, els pobles es deixen conduir per vertaders psicòpates que acaben provocant massacres; la història està plena d’exemples, que els de dalt procuren esborrar…

A la gent se la pot enganyar, però a la Natura no. Els delicats i complexos equilibris que regulen la Biosfera funcionen bé sols entre certs marges, quan aquests es desbordem, els equilibris comencen a trencar-se i crear problemes en cadena, indiferents als discursos dels dirigents. Així doncs, si destruïm boscos i selves aleshores extingim milers d’espècies; si cremem repetidament les muntanyes, el territori s’erosiona i desertifica; si omplim d’adobs i verins químics els camps, contaminem els aqüífers, els pous i els rius; si consumim milions de tones de plàstics i les tirem arreu, acaben apareixent pertot, inclús en els mars i dins dels peixos; si utilitzem cada volta més recursos naturals, aquests van esgotant-se perquè són limitats… Ja podem ignorar, o negar inclús, els problemes ambientals que no per això desapareixen ni es reduïxen, tot el contrari, s’agreugen any rere any.

I si seguim llançant a l’atmosfera més i més gasos d’efecte hivernacle, cap cosa que diguen els governants polítics, econòmics, religiosos, etc. frenarà la pujada de les temperatures i els perniciosos efectes col·laterals. Però sembla que, acostumats a enganyar als pobles, els dirigents s’han cregut que poden fer el mateix amb la Natura; per això, després de 24 reunions internacionals, encara no signen un acord efectiu per reduir de veres les emissions de gasos hivernacle.

En l’últim informe, els científics de l’IPCC avisaven que els compromisos de reducció assumits en l’Acord de París (COP23) resulten insuficients i faran pujar les temperatures uns catastròfics 3 ºC cap a finals de segle. Per limitar la pujada als relativament acceptables 1’5 ºC necessitem reduccions del 45 % en les emissions de CO2, quelcom imprescindible i urgent però que xoca directament amb el neoliberalisme imperant i el dogma del creiximent continu.

I en la COP24, degut a les pressions de les petroleres i els governs de Trump, Putin, saudís, kuwaitís, Bolsonaro i d’altres, tampoc s’ha aconseguit cap acord que obligue a reduir les emissions realment. Mentrestant en l’atmosfera la concentració de CO2, principal gas hivernacle, seguix augmentant perillosament, de manera que hui supera ja les 408 ppm, quan la concentració pre-industrial era de 280 ppm… De seguir així, les temperatures augmentaran ràpidament prou més de 3 ºC, amb creixents ones de calor, sequeres, megaincendis forestals, desertificació, huracans, plogudes torrencials, pujada de nivell del mar, salinització, pèrdua de terres, plagues, etc. etc.

S’ens acaba el temps. Els científics calculen que queden entre 2 i 12 anys per canviar a fons i reduir eixe 45 % les emissions. Si no ho fem, si seguim ajornant-ho, augmentaran les catàstrofes d’origen climàtic que ja patim i, amb el desgel dels pols i la tundra, és probable que desemboquem en una retroalimentació que accelere el calfament i convertisca la superfície terrestre, almenys la zona mediterrània, en un desert calent i estèril on no puga viure ningú.

Les elits han demostrat reiteradament que són incapaces de resoldre aquest greu problema, per tant sols queda una opció: la ciutadania conscient i les institucions més pròximes. Com diu Greta Thunberg, activista climàtica de 15 anys: «Donat que els nostres líders s’estan comportant com a xiquets (beneita innocència la d’esta xiqueta!), tindrem que assumir (els pobles) la responsabilitat que hauríem d’haver assumit fa molt de temps». Nosaltres, els de baix, hem d’accelerar les solucions que tímidament comencen a aplicar-se ja: reduir els desplaçaments i els autos, perquè el transport és ací el principal emissor de gasos hivernacle, fomentar l’anar a peu, en bici i en tren; estalviar energia i potenciar la solar, en tenim de sobra per autoabastir-nos; aplicar les 4R, consumir productes ecològics i locals, protegir els nostres ecosistemes, repoblar les muntanyes recremades que no es recuperen soles, etc. etc.

A la Natura no poden enganyar-la, que no ens enganyen tampoc a nosaltres. Canviem i exigim canvis que intensifiquen el desenvolupament ecològic, per detindre el calfament del clima, amb els seus terribles efectes, i també per millorar la nostra salut i qualitat de vida!

Pedro Domínguez, Ecologistes en Acció