La nova proposta de Pla Integral de Residus (PIR) suposa un retrocés en la gestió dels residus d’envasos, ja que abandona la implantació d’un sistema de depòsit i retorn dels envasos, que es va plantejar implantar mitjançant norma amb rang de llei en la versió de novembre de 2017.

El projecte de PIR reconeix que es recuperen més envasos en les 13 plantes de tractament mecànic biològic (TMB) de residus municipals que en els contenidors de recollida selectiva de paper-cartó i envasos lleugers, però omet afirmar que la majoria dels residus d’envasos acaben en els abocadors o abandonats en el medi natural o urbà.

L’esborrany de PIR no reconeix la situació de monopoli fàctic que suposen els actuals Sistemes Integrats de Gestió (Ecoembes i Ecovidrio) que reporten grans avantatges econòmics per als envasadors i distribuïdors, però amb uns resultats ambientals més que dubtosos i que han arribat a un sostre.

El projecte de PIR que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha sotmés a informació pública al novembre de 2018 suposa un retrocés brutal respecte al contingut de l’esborrany de novembre de 2017 en el tema de la gestió dels residus d’envasos, des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental.

En aquest últim esborrany es proposava la implantació d’un sistema de depòsit, devolució i retorn d’envasos, mitjançant “norma amb rang de llei formal” “com a mesura addicional de protecció del medi ambient”, en l’article 24.2. No obstant això, en la proposta de novembre de 2018 i en el mateix article 24.2 desapareix qualsevol referència a aquesta implantació amb rang de llei, i es proposa en el seu lloc “l’impuls de sistemes complementaris als actuals SIG” i l’estudi de la “viabilitat i oportunitat dels diversos models de recollida selectiva de residus”, “entre els quals s’estudiaran i valoraran els sistemes de depòsit, devolució i retorn”.

És a dir, d’apostar per la implantació d’un sistema de depòsit, devolució i retorn, es passa al compromís de l’estudi de la seua viabilitat i oportunitat, i la seua possible implantació amb condicions, sempre que “demostren que milloren els resultats dels actuals SIG”, posant en dubte els excel·lents resultats que han demostrat en els països on s’han implantat des de fa molts anys (amb taxes de reciclatge superiors al 90 % a Alemanya, Països Baixos, Suècia, països bàltics, etc.) i obviant que és l’únic sistema que pot garantir els objectius de recuperació dels envasos de begudes que estableix la nova Directiva sobre plàstics d’un sol ús en preparació des de maig de 2018: un 90 % per a 2025.

El Document Informatiu i Justificatiu del PIR admet que la recollida selectiva de residus d’envasos en els actuals contenidors blaus (paper-cartó) i groc (envasos lleugers) arreplega menor quantitat de residus d’envasos que els que es recuperen en les 13 plantes de tractament mecànic biològic (TMB) instal·lades al País Valencià, encara que el seu reciclatge és de major qualitat. No obstant això, el document omet aportar la informació de quin percentatge dels residus d’envasos posats en el mercat acaben en els abocadors o són abandonats al medi natural i urbà. Segons estimacions d’Ecologistes en Acció només es recupera el 15 % del paper/cartó, el 18 % del plàstic, el 48 % del vidre i el 47 % dels metalls. És a dir, que la major part dels residus d’envasos acaben soterrats als abocadors.

És vergonyós que es pose en dubte a aquestes altures l’eficiència dels sistemes de depòsit, devolució i retorn, com fa el projecte de PIR, i que siguen necessaris “estudis de viabilitat”. Els estudis caldria dedicar-los als actuals SIG (Ecoembes i Ecovidrio) que manifesten que reciclen els envasos per damunt del 70 %, quan la realitat de la contaminació per envasos en els nostres mars, platges i rius demostra la seua falsedat. Els “estudis de viabilitat” als actuals SIG serien necessaris per a que demostren que poden complir els objectius ambientals de les Directives de l’economia circular ja vigents o les que s’estan preparant, com la dels plàstics d’un sol ús.