• El Pla Integral de Residus promou la instal·lació d’una incineradora en cadascuna de la deu plantes de tractament mecànic biològic (TMB), que creme una part dels rebutjos, per a aconseguir la suposada “autosuficiència energètica” de cada instal·lació.
  • Es proposa com a objectiu “l’abocament zero” en lloc del “residu zero” promovent a més la incineració dels rebutjos en les plantes cimenteres i en forns industrials.
  • El PIR proposa la construcció d’una macroplanta suprazonal que gasifique la fracció rebuig i la matèria orgànica per a la seua conversió en combustibles i matèries primeres. Eixa tecnologia experimental, variant de la incineració, no té una viabilitat tècnica ni econòmica contrastada.

Les propostes del projecte del PIR sotmés a informació pública des de novembre de 2018 són decebedores. En compte de promoure el nou paradigma internacional en la gestió dels residus de “Residu Zero”, mitjançant la reducció en la generació i la seua conversió en recursos mitjançant la reutilització i el reciclatge, ens trobem amb una diversitat de variants de la incineració dels residus.

De forma prioritària i per a tractar d’evitar les altes taxes d’abocament al País Valencià, superiors actualment al 60%, es proposa la implantació de noves línies en les plantes TMB per a generar Combustible Derivat de Residus (CDR) o Combustible Sòlid Recuperat (CSR) per a la seua incineració en les pròpies plantes TMB, en la recerca d’una suposada “autosuficiència energètica”. O siga, que en compte de proposar un nou model alternatiu de recollida i tractament dels residus que substituïsca l’actual model fracassat, o de millorar la baixíssima eficiència de les plantes TMB i augmentar la seua taxa de recuperació i reciclatge, es pretendria convertir cadascuna de les 10 plantes TMB en incineradores, que cremen eixos nous combustibles formats principalment per plàstics, paper/cartó i tèxtils. Els redactors del nou PIR no expliquen on enviarien les escòries i cendres volants que es generen en el procés de la incineració, al voltant d’un 25 % dels residus inicials, que habitualment són depositades en abocadors, cosa que, per tant, es contradiu amb l’objectiu inicial “d’abocament zero”. El que no s’aboca s’envia a l’atmosfera en forma de contaminants, alguns molt perillosos i cancerígens (òxids de nitrogen i sofre, compostos orgànics volàtils, hidrocarburs halogenats, dioxines i furans, hidrocarburs aromàtics policíclics, etc).

Els CDR o CSR (preparats per a la combustió a partir de residus de les plantes TMB) també podran incinerar-se en cimenteres o forns industrials, en “sectors industrials amb potencialitat per a la valorització energètica i material de la fracció rebuig”, utilitzant les pròpies paraules del PIR. En el cas de la Comunitat, aquests sectors són el ceràmic i el del ciment. El PIR, per tant, valida l’actual incineració de residus que es du a terme en les tres fàbriques de ciment de Cemex i Lafarge Holcim (Sagunt, Bunyol i Alacant) i que arriba a 200.000 tones cada any, una de les més altes de l’Estat espanyol, amb importants impactes ambientals, sobre la salut i sobre la qualitat de l’aire. I obre la porta a la incineració en el clúster ceràmic.

Ací no acaben les propostes d’incineració de residus, perquè el PIR proposa també la construcció d’una macroplanta d’àmbit suprazonal per a convertir la matèria orgànica estabilitzada i els rebutjos plàstics en carburants mitjançant una tècnica experimental, la gasificació de residus, que no ha demostrat la seua viabilitat tècnica i econòmica en cap part del món. Les instal·lacions de gasificació dels residus, una variant de la incineració, en la mesura que els subproductes generats (gas de síntesi, residus carbonosos) tenen com a destinació el seu aprofitament energètic, la seua concreció en la major part dels casos no ha passat de la fase de petites plantes de demostració o investigació. En alguns casos de grans instal·lacions han hagut de ser clausurades pels freqüents accidents que han patit.

Les propostes d’imposició de cànons a l’abocament i incineració, una de les formes més efectives per a reduir de forma dràstica l’abocament dels residus, no han tingut cap recorregut en la legislatura del Govern del Botànic. Després de la seua creació, mitjançant la modificació de la Llei de residus al desembre de 2017, en juliol de 2018 es va evitar qualsevol impost o cànon a l’abocament i a la incineració dels residus municipals, que van quedar exempts d’eixe nou impost. La proposta del PIR d’establiment de cànons a l’abocament i incineració no té cap credibilitat, perquè ha sigut una oportunitat perduda.