A quina velocitat circulem realment per la ciutat?

Com que hi ha polèmica sobre el límit de velocitat a les ciutats, el passat 24 de desembre, cap a les 10h del matí, un dia i una hora amb poc de trànsit, recorreguérem en cotxe Alzira, concretament els dos trajectes centrals, de sud a nord (entrada gasolinera Cooperativa, Avda. Carcaixent, Salvador Santamaria, Reis Catòlics, Dr. Ferran, Sueca i rodona de les Fulles) i de nord a sud (rodona Fulles, Nou d’Octubre, Joan Calot, Sts. Patrons, Colón i rodona Pont de Xàtiva). Sols tinguérem que parar un poc en un semàfor a l’anar i en un altre al tornar. Així, mesurant les distàncies i els temps, calculàrem una velocitat mitjana de 24 km/h. I el temps de qualsevol desplaçament depén directament d’aquesta velocitat mitjana, no de les puntes màximes de velocitat…

Òbviament és molt baixa, però lògica. Qualsevol pot repetir-ho a velocitat normal i li’n donarà molt paregut, perquè la ciutat està plena de semàfors, cedisca el pas, stops, vianants i sobretot automòbils, 25.000 cotxes i motos que paren, giren, entren, ixen, aparquen, desaparquen, carreguen i descarreguen, frenant-se contínuament uns a altres. Per això resulta absolutament impossible que puguen dur velocitats grans, ni tan sols pròximes a la màxima permesa, que el dia de la mesura era de 50 km/h.

I per a fer un càlcul més representatiu de la velocitat mitjana real dels autos tindríem que considerar la mobilitat a totes les hores, inclús en diferents dies i temporades, i promediar-les, un procediment llarg i complicat. No obstant, el que tots sabem és que a les hores punta, pel matí, al mig dia i per la vesprada, quan la majoria de la població entra o ix de treballar, les entrades estan col·lapsades i la velocitat mitjana dels que entren dins de la ciutat serà molt baixa. De manera que, considerant açò, la velocitat mitjana intraurbana real deu estar molt per baix dels 24 km/h, tal i com han mesurat en altres ciutats majors.

Però eixes dades tampoc són del tot reals perquè no tenen en compte el temps d’anar a buscar el vehicle, traure-lo al carrer i després tornar a aparcar-lo o guardar-lo. Recentment, la Facultat de Ciències de l’Esport de la Universitat de Castilla-La Mancha sí ho ha tingut en compte i ha mesurat les velocitat reals mitjanes en Madrid, Barcelona, Sevilla y València. Els resultats són aquests: a peu 5’4 km/h, en cotxe 8’4 km/h, en transport públic 8’9 km/h i en bici 13’1 km/h…

Per tant, dins de les ciutats i comptant tots els temps invertits, el vehicle més ràpid és la bicicleta, després el transport públic, el cotxe i per últim el peu. I la relació no canviarà molt de les capitals estudiades a les ciutats menors, com pot ser el cas Alzira.

Són resultats que venen a coincidir amb altres anteriors, com per exemple els de la mateixa Comissió Europea, que concloïa en 2002 que per a distàncies curtes a peu s’arriba abans i fins als 5 km la bici resulta més ràpida. És de sentit comú, encara que no li agrade a alguns.

Temps de desplaçament en ciutat segons distància (CE)

Així doncs, quines conclusions podem extraure de tals informes i dades?

  1. Que limitar la velocitat màxima a 30 km/h dins la ciutat no va a suposar pràcticament retràs en els desplaçaments urbans, sols evitarà les puntes de velocitat màxima que no duren més que alguns segons i a penes influïxen en la velocitat mitjana però sí augmenten significativament el perill, el soroll, la contaminació, etc. Aquesta limitació, acoblant bé la semaforització a eixa velocitat per facilitar la fluïdesa del trànsit, suposarà moltes millores per a vianants, ciclistes i ciutadans en general, especialment la pacificació del trànsit, amb una notable reducció dels accidents, de fet els més greus es reduixen el 80 %. Per tant, fan bé els ajuntaments que s’atrevixen a declarar ciutats 30 els seus municipis (i el govern si ho legisla), obviant la reacció dels ciutadans més cotxe-addictes, tal i com estan fent en l’Europa més avançada.
  2. Òbviament es demostra també allò que, des dels grups ecologistes venim dient fa dècades: la bicicleta és el vehicle ideal en les ciutats, perquè no contamina, no provoca accidents greus, no ocupa a penes espai, és barata, fàcil de reparar, relaxa, manté saludablement, no fa soroll, no contamina, no consumix petroli, no provoca guerres pels jaciments, etc. etc. I damunt és el vehicle més ràpid per a desplaçar-se per la ciutat.

Finalment, i potser lo més important, hem de recordar que el canvi climàtic està desbocat i tenim que fer-li front sense més retrassos. I ací el sector que més gasos hivernacle emet és el del transport motoritzat, per tant hem de reduir-lo i fomentar les alternatives sostenibles: anar a peu, en bici i en transport públic!

Per tant: Ciutats 30? Sí gràcies!