• Corporate Europe Observatory ha posat en evidència en el seu últim informe la influència desproporcionada que tenen els grups de pressió empresarials sobre els Estats membres en els processos de presa de decisions de la UE.
  • Hi ha múltiples vies a través de les quals els Estats membres participen en les decisions comunitàries. Moltes d’elles són opaques i poc conegudes i per tant, fàcilment influenciables pels grup de pressió corporatius.
  • Per a Ecologistes en Acció aquest informe posa de manifest que en moltes ocasions els estats actuen com intermediaris d’interessos privats davant les institucions comunitàries, en lloc de vetllar per l’interès de la ciutadania de tota la UE.

Ecologistes en Acció ha denunciat en nombroses ocasions la influència desmesurada dels grups de pressió corporatius sobre les institucions europees. En aquesta ocasió posa el focus sobre els Estats membres de la UE, que juguen un paper decisiu en la presa de decisions de la Unió però actuen sovint de manera opaca.

Els grups de pressió empresarials s’asseguren amb la seva intensa tasca de lobby que les lleis i polítiques comunitàries els afavoreixin. Sovint, quan prevalen els interessos empresarials, l’interès públic surt perdent.

El nou informe de Corporate Europe Observatory ‘Governs captius: els estats de la UE com a canal per als interessos empresarials‘, ofereix nombrosos exemples sobre com els Estats membres promouen els interessos empresarials de diferents formes, incloent diversos casos relatius a l’Estat espanyol. Aquests són alguns dels punts que subratlla l’informe:

– Els Estats membres tenen una relació simbiòtica amb certs grups de pressió empresarials de manera que els interessos d’un determinat sector o empresa s’equiparen a l’interès general d’aquesta nació i així es presenten en diferents fòrums de la UE. Un exemple extrem d’aquesta relació privilegiada és Telefónica, gegant espanyol de les telecomunicacions.

– Els grups de pressió més poderosos tenen un accés incomparablement més gran que ONG i sindicats als alts càrrecs dels diferents governs o als representants dels seus respectius països en les institucions europees. Un exemple és el comissari de Clima i Energia, Arias Cañete. Entre els grups de pressió amb què s’ha reunit més sovint estan Iberdrola i Naturgy. D’un total de 269 reunions amb empresariat de desembre de 2014 a octubre de 2018, 100 van ser amb grups de pressió espanyols entre els quals es van trobar Telefónica i Banco Santander.

– A la UE, els Estats membres han absorbit de forma col·lectiva certes agendes empresarials i les han integrat en polítiques comunitàries més àmplies, com la governança econòmica, el principi d’innovació (per oposició al principi de precaució) o la protecció dels inversors en els tractats de comerç. Crida l’atenció, per exemple, com l’Estat espanyol s’ha posicionat al costat de la indústria de l’arbitratge donant suport tesi extremadament favorables als inversors en temes de ISDS (un sistema judicial exclusiu amb el qual les multinacionals poden denunciar els estats si consideren que aquests perjudiquen seus interessos) tot i ser el país de la UE més demandat a través d’aquest sistema.

La investigació de CEO evidencia que l’excessiva influència dels interessos empresarials, al costat dels complexos processos de presa de decisions a la UE, la manca de transparència i l’absència de processos que incloguin a la ciutadania en les preses de decisions, s’han combinat per crear un dèficit democràtic.

Ecologistes en Acció ha manifestat la seva preocupació per les conclusions de l’informe i subscriu algunes de les mesures que aquest proposa per contrarestar aquesta desproporcionada influència corporativa: polítiques de transparència total sobre l’activitat de lobby, major rendició de comptes en els parlaments nacionals pel que fa a decisions preses en l’esfera comunitària, més i millor informació a la població i participació ciutadana en la presa de decisions.

Per a l’organització ecologista és del tot indispensable limitar el poder polític de les empreses multinacionals perquè l’interès públic i els drets humans prevalguin sobre els interessos privats.

Per tot això, Ecologistes en Acció participa al costat de moltes altres organitzacions socials en la Campanya Drets per a les persones, normes per a les transnacionals. Stop ISDS, que reclama mesures nacionals i internacionals de control de les multinacionals. Proposen un tractat vinculant sobre multinacionals i drets humans a l’ONU o la desaparició dels tribunals d’arbitratge internacional ISDS.