Ecologistes en Acció de Catalunya presenta, juntament amb la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem Begur, les al·legacions al Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, així com les al·legacions corresponents al Document Ambiental Estratègic.

El document presentat, tot i que contempla aspectes generals de la Costa Brava, fa un anàlisi profund del model urbanístic de Begur (Baix Empordà), per tractar-se d’una de les viles de la Costa Brava amb major potencial edificatori i que incompleix àmpliament el creixement previst en el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar el mes de febrer passat la revisió del Pla Director Urbanístic (PDU) del litoral gironí, per tal de personar-se en aquest tràmit, Ecologistes en Acció i la Plataforma SOS Aiguafreda han presentat nombroses al·legacions a aquest Pla, implorant a la Generalitat de Catalunya que impulsi un canvi de rumb radical amb respecte el model urbanístic actual de la Costa Brava, per tractar-se d’un model clarament depredador amb els recursos naturals escassos i els paisatges de la zona. En les al·legacions presentades, les entitats han volgut centrar principalment el focus en Begur, un municipi del Baix Empordà que consta d’uns 4.200 habitants i que pateix una forta sobresaturació turística els mesos d’estiu, quan la seva població pot arribar a multiplicar-se per 10.

En aquesta petita vila, situada al bell mig de la Costa Brava, més del 64% dels seus habitatges són segones residències que es troben distribuïdes en les 48 urbanitzacions disperses per tot el municipi. Tot i que el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines de 2010 assigna a Begur l’estratègia de Creixement moderat (amb un creixement màxim de 24,12 hectàrees), el municipi ha quintuplicat la superfície permesa pel citat Pla. A banda, el planejament urbanístic actual contempla el desenvolupament de nombrosos sectors per tot el terme municipal, un aspecte que posa en greu perill el futur de la vila.

Concretament, Begur té fins a 38 sectors que es podrien arribar a desenvolupar (23 dels quals han estat inclosos en la moratòria presentada per la Generalitat de Catalunya i llur desclassificació dependrà del PDU en curs d’elaboració), la majoria d’aquests sectors són zones naturals, situades en pendents superiors al 20% i a distàncies inferiors als 2 quilòmetres de la costa. En conjunt, es podria arribar a construir en aquest petit municipi més de 1.000 noves vivendes i fins a 6 nous hotels. Construccions que, en alguns casos, es situen en zones compreses dintre de la Xarxa Natura 2000 i el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge (PEIN) Muntanyes de Begur, i alhora afecten hàbitats prioritaris a conservar de gran interès natural.

Així doncs, tenint en compte tots aquests aspectes i els impactes potencials i acumulatius que el model urbanístic podria implicar sobre la socio-economia del municipi, però també sobre els valors ambientals i culturals de Begur, les entitats han presentat nombroses al·legacions, algunes de les quals són:

  • Que s’afegeixi en la memòria del PDU del litoral gironí l’estratègia d’Extensió 0 i que es desclassifiquin els 38 sectors de Begur per tal de preservar la connectivitat, el paisatge i els valors naturals, socials i culturals de la vila.
  • La desclassificació de la parcel·la del Carrer de s’Antiga 9 on es pretén construir una mansió de quatre plantes a primera línea de mar sobre la Cala de Port Des Pi (Sa Riera).
  • Garantir eficaçment la protecció dels boscos i dels espais naturals existents i no permetre edificar en sectors que es superposen amb els espais de la XN2000 i del PEIN Muntanyes de Begur.
  • Garantir eficaçment la protecció de la biodiversitat i de les espècies animals i vegetals vulnerables presents al municipi.
  • Ampliar els criteris i la informació relativa a la connectivitat ecològica i aplicar mesures per protegir els connectors i les zones tampó.
  • Suspendre les competències planificadores de Begur fins que no es realitzi una revisió del planejament general del municipi per adaptar-lo a la legalitat vigent.
  • Que el PDU parteixi d’una avaluació ambiental estratègica ordinària que serveixi realment per a que el futur desenvolupament tingui en compte tots els impactes, inclosos els acumulatius.
  • Garantir altres aspectes de caràcter més social i econòmic com ara l’accés a un habitatge digne i adequat com a primera residència i potenciar un urbanisme molt menys depredador amb el territori, el conjunt de la ciutadania i els recursos naturals.
  • Exigir que el creixement urbanístic de la Begur es basi íntegrament en “les necessitats reals” d’habitatge de primera residència.
  • En definitiva, es sol·licita a la Generalitat de Catalunya que impulsi un canvi valent i decidit amb respecte el model urbanístic actual, i que posi en primer terme les necessitats reals dels residents de Begur, així com dels valors ambientals, naturals, paisatgístics, patrimonials i identitaris de la vila.

Presentan alegaciones al Plan Director Urbanístico del litoral de Girona

Ecologistas en Acción presenta, junto con la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem Begur, alegaciones al Plan Director Urbanístico de revisión de los suelos no sostenibles del litoral de Girona, así como las alegaciones correspondientes al Documento Ambiental Estratégico.

El documento presentado, aunque contempla aspectos generales de la Costa Brava, hace un análisis profundo del modelo urbanístico de Begur (Baix Empordà), por tratarse de una de las poblaciones de la Costa Brava con mayor potencial edificatorio y que incumple ampliamente el crecimiento previsto en el Plan Territorial Parcial de las Comarcas de Girona.

La Comisión Territorial de Urbanismo de Girona aprobó el pasado mes de febrero la revisión del Plan Director Urbanístico (PDU) del litoral gerundense, para personarse en este trámite, Ecologistas en Acción y la Plataforma SOS Aiguafreda han presentado numerosas alegaciones a este Plan, implorando a la Generalitat de Catalunya que impulse un cambio de rumbo radical con respecto al modelo urbanístico actual de la Costa Brava, por tratarse de un modelo claramente depredador con los recursos naturales escasos y los paisajes de la zona. En las alegaciones presentadas, las entidades han querido centrar principalmente el foco en Begur, un municipio del Baix Empordà que consta de unos 4.200 habitantes y que sufre una fuerte sobresaturación turística los meses de verano, cuando su población puede llegar a multiplicarse por 10.

En este pequeño municipio, situado en el centro de la Costa Brava, más del 64% de sus viviendas son segundas residencias que se encuentran distribuidas en las 48 urbanizaciones dispersas por todo el municipio. Aunque el Plan Territorial Parcial de las Comarcas de Girona de 2010 asigna a Begur la estrategia de Crecimiento moderado (con un crecimiento máximo de 24,12 hectáreas), el municipio ha quintuplicado la superficie permitida por el citado Plan. Además, el planeamiento urbanístico actual contempla el desarrollo de numerosos sectores por todo el término municipal, un aspecto que pone en grave peligro el futuro de la ciudad.

Concretamente, Begur tiene hasta 38 sectores que se podrían llegar a desarrollar (23 de los cuales han sido incluidos en la moratoria presentada por la Generalitat de Cataluña y cuyo desclasificación depende del PDU en curso de elaboración), la mayoría de estos sectores son zonas naturales, están situados en pendientes superiores al 20% y a distancias inferiores a los 2 kilómetros de la costa. En conjunto, se podría llegar a construir en este pequeño municipio más de 1.000 nuevas viviendas y hasta 6 nuevos hoteles. Construcciones que, en algunos casos, se sitúan en zonas comprendidas dentro de la Red Natura 2000 y el Plan especial de protección del medio natural y del paisaje (PEIN) Montañas de Begur, y que además afectan hábitats prioritarios a conservar de gran interés natural.

Así pues, teniendo en cuenta todos estos aspectos y los impactos potenciales y acumulativos que el modelo urbanístico podría implicar sobre la socio-economía del municipio, pero también sobre los valores ambientales y culturales de Begur, las entidades han presentado numerosas alegaciones, algunas de las cuales son:

  • Que se añada en la memoria del PDU del litoral de Girona la estrategia de Extensión 0 y que se desclasifiquen los 38 sectores de Begur para preservar la conectividad, el paisaje y los valores naturales, sociales y culturales del municipio.
  • La desclasificación de la parcela de la Calle de s’Antiga 9 donde se pretende construir una mansión de cuatro plantas en primera línea de mar sobre la Cala de Port Des Pi (Sa Riera).
  • Garantizar eficazmente la protección de los bosques y de los espacios naturales existentes y no permitir edificar en sectores que se superponen con los espacios de la RN2000 y del PEIN Montañas de Begur.
  • Garantizar eficazmente la protección de la biodiversidad y de las especies animales y vegetales vulnerables presentes en el municipio.
  • Ampliar los criterios y la información relativa a la conectividad ecológica y aplicar medidas para proteger los conectores y las zonas tampón.
  • Suspender las competencias planificadoras de Begur hasta que no se realice una revisión del planeamiento general del municipio para adaptarlo a la legalidad vigente.
  • Que el PDU parta de una evaluación ambiental estratégica ordinaria que sirva realmente para que el futuro desarrollo tenga en cuenta todos los impactos, incluidos los acumulativos.
  • Garantizar otros aspectos de carácter más social y económico como el acceso a una vivienda digna y adecuada como primera residencia y potenciar un urbanismo mucho menos depredador con el territorio, el conjunto de la ciudadanía y los recursos naturales.
  • Exigir que el crecimiento urbanístico de la Begur se base íntegramente en “las necesidades reales” de vivienda de primera residencia.
  • En definitiva, se solicita a la Generalitat de Catalunya que impulse un cambio valiente y decidido con respecto al modelo urbanístico actual, y que ponga en primer término las necesidades reales de los residentes de Begur, así como de los valores ambientales, naturales, paisajísticos, patrimoniales y de identidad del municipio.