• La falta de recursos fa que les autoritats europees només avaluen un petit nombre del total de substàncies químiques en productes de consum.
  • La meitat de les substàncies químiques controlades no són segures.
  • No hi ha cap actuació sobre el 74 % de les substàncies considerades perilloses.
  • La indústria incompleix la seua obligació de proporcionar dades completes i fiables.

Hi ha al voltant de 22.000 substàncies químiques registrades a Europa. Encara que al març de 2012 van començar els controls de seguretat de les substàncies que es pensava que podien tenir propietats perilloses, al desembre de 2018 només s’havien verificat 94 substàncies, de les quals 46 (el 49 %) es van declarar insegures per al seu ús comercial. Aquestes 46 substàncies perilloses han estat incloses per primera vegada en una revisió de l’Oficina Europea de Medi Ambient (EEB), la major xarxa d’organitzacions mediambientals d’Europa, de la qual forma part Ecologistes en Acció.

Per les seues propietats tòxiques per a persones i medi ambient, les autoritats van decidir que aquestes 46 substàncies necessitaven mesures de protecció en tots els casos, però encara no s’ha pres cap mesura per a controlar-ne el 74 % (34). La falta de recursos és una de les principals causes de la inacció, segons s’ha informat a les organitzacions de l’EBB. Com a conseqüència, la indústria continua utilitzant milions de tones anuals d’aquestes 46 substàncies perilloses de forma legal, encara que l’exposició resultant puga ser causant de càncer, problemes de fertilitat o altres impactes en la salut, o creant una important contaminació ambiental.

El programa de control que realitzen els estats membres, conegut amb el nom de CoRAP, s’ha desviat del seu camí, ja que al desembre de 2018 només ha completat 94 dels 352 casos (el 21 %). Açò es deu, en gran part, al fet que les empreses químiques proporcionen informació inadequada malgrat estar obligades per la legislació europea a proporcionar dades de seguretat d’alta qualitat. Quan ho fan, els casos es resolen en el termini d’un any. Però els agents han hagut de demanar més dades a les empreses en el 64 % dels casos des de 2012, segons els registres. Una vegada activat, el procés de sol·licitud i revisió de dades sol tardar entre set i nou anys. Després, es requereixen de cinc a set anys perquè l’administració prenga mesures per a controlar una substància, la qual cosa podria incloure una prohibició. Per tant, des que l’administració sospita que una substància no és segura per al seu usos fins que es controla passen 16 anys en què podrà usar-se legalment per a fabricar productes.

Entre els centenars de substàncies perilloses que encara esperen el final dels controls es troba el diòxid de titani, àmpliament utilitzat en productes de consum com ara cosmètics i aliments, però sospitós de ser carcinogen, mutagènic (que altera l’ADN), al·lergogen, persistent i bioacumulatiu. Encara que es va programar verificar-lo amb profunditat en 2013, encara no s’ha conclòs, per la qual cosa continua l’exposició. Un altre és el fosfat de trifeni, un retardant de flama i presumpte disruptor endocrí que es troba en altes concentracions en automòbils, aules, sales d’estar i oficines. El govern del Regne Unit li va donar prioritat en els controls en 2013, però s’ha posposat durant quatre anys seguits.

El procés de control químic de la normativa europea REACH pateix de dades insuficients i de mala qualitat per part de la indústria. Segons un informe de 2018, realitzat per l’Agència Europea de Substàncies Químiques, al 74 % dels expedients els falta “informació de seguretat important” i assenyala que aquesta situació és semblant a la d’anys anteriors. En 2018, una investigació de tres anys, realitzada per les autoritats alemanyes, va trobar que sols un terç de les substàncies produïdes per damunt de les 1.000 tones complien amb la informació de seguretat legalment exigida. La Comissió Europea ha reconegut aquests problemes i ha demanat reformes profundes.

Les vendes mundials de productes químics es van duplicar entre 2004 i 2014. S’espera que tornen a duplicar-se per a 2030 i que es quadrupliquen per a 2060. La majoria de les substàncies són perilloses. Els nadons d’avui naixen “precontaminats” per un còctel de substàncies químiques. Moltes substàncies utilitzades per a fer productes de consum quotidians, els anomenats disruptors endocrins, estan vinculades a epidèmies modernes com ara la diabetis, el càncer de mama i el de pròstata. De les 100.000 substàncies químiques que s’utilitzen a Europa actualment, “només una petita fracció ha sigut avaluada exhaustivament per les autoritats quant a les propietats i impactes en la salut i el medi ambient, i encara menys estan realment regulades”, segons un informe per a la Comissió Europea. Les enquestes oficials troben constantment que els europeus estan preocupats per l’exposició química.

Avui les Nacions Unides inicien tres dies de conversacions destinades a finalitzar els objectius de seguretat química per a 2020. Europa es va comprometre amb aquests objectius voluntaris, però la Comissió Europea ha reconegut que no els assolirà (pàgina 64). La revisió d’EEB proporciona una evidència addicional sobre aquest punt.

La directora de polítiques químiques d’EEB, Tatiana Santos, ha declarat: “És preocupant. Milions de tones de substàncies perilloses s’utilitzen de forma poc segura en productes de consum i acaben en el medi ambient. Les administracions poden tardar més d’una dècada a protegir la població, en gran part perquè les empreses no proporcionen prou informació de seguretat. És massa esperar bones dades d’una indústria amb un volum de negoci de 500 mil milions a l’any?

“Està clar que la UE permet que les substàncies químiques ingressen al mercat amb massa facilitat i després s’esforça per tornar el geni a la botella”. Les empreses haurien de superar una barrera molt més alta per a ingressar al mercat i també perdre l’accés al mercat si es troba que les seues dades són insuficients, com sol ser el cas. Per la seua banda, l’Administració necessita que la seguretat química siga una prioritat molt major. Les eleccions d’enguany són una oportunitat perquè la UE es prenga seriosament la protecció de l’exposició a substàncies químiques“.

Ecologistes en Acció i l’EEB han demanat a les administracions que deixen d’ocultar els noms de les empreses que no compleixen amb els seus informes, que realitzen més controls i acceleren el seu treball, entre d’altres demandes.