Gran preocupació per la “prova pilot” anunciada per la Generalitat de Catalunya que “premia” la cacera de senglars amb 50 euros per animal mort.

Les entitats ecologistes i de defensa animal agrupades a la campanya La Veritat de la Cacera s’han mostrat molt critiques i preocupades per la gestió cinegètica de la Generalitat de Catalunya, pel que consideren una visió esbiaixada de la realitat i la connivència amb un sector social (el dels caçadors) cada cop més qüestionat.

Segons els col·lectius de La Veritat de la Cacera, falta molta informació sobre la gestió cinegètica, doncs no hi ha procediments de participació social àmplia i plural en aquest àmbit: el Consell de Caça només compta amb un únic representant de les entitats conservacionistes, i la seva dinàmica és molt limitada (poques reunions a l’any, poca rellevància de les deliberacions que s’hi fan i manca total de transparència). Manca informació pública i transparent de les dades de poblacions de fauna salvatge, i a més les dades de què es disposen s’elaboren amb la informació que proporciona una part interessada (les societats de caçadors). Per això, traslladen una forta queixa a l’administració de la Generalitat (Departament d’Agricultura) i reiteren que sense informació, no poden recolzar de cap manera les mesures com l’increment de la pressió de caça sobre les poblacions de fauna salvatge.

També es posa de manifest la ineficàcia de la cacera com a eina de control de poblacions. Si veiem les dades oficials, que no recullen la totalitat d’animals abatuts, veiem que les captures s’incrementen cada any, mentre que el discurs oficial afirma que cada any hi ha més problemes. Per tant, sembla evident que la caça està fracassant com a eina de regulació de poblacions.

Senglars morts anualment en temporada oficial de caça (1):

2013-14: 32.700

2014-15: 34.800

2015-16: 47.700

2016-17: 55.390

Tot i que és important recordar que es cacen animals fora de la temporada oficial, i que les dades de les societats de caçadors sempre són incomplertes. Existeixen estudis, pel contrari, que relacionen l’increment de la pressió cinegètica sobre el senglar amb un increment de la seva capacitat reproductiva, cosa que explicaria l’augment de població (2).

Vistes les dades, no sembla raonable pensar que retribuir als caçadors per la seva activitat lúdica sigui una mesura útil per controlar les poblacions de senglar. A més, la mesura planteja dubtes en quant a la seva legalitat, que les entitats ecologistes i de defensa animal estudiaran per si es pot haver incorregut en alguna irregularitat. Des d’un punt de vista econòmic, d’altra banda, la mesura és poc menys que absurda: si es pagués 50€ per cada senglar abatut, costaria a la Generalitat més de 2’7 milions d’euros a l’any, xifra totalment desorbitada. Així, si la mesura no és generalitzable, no s’entén quin és el seu sentit.

Finalment, La Veritat de la Cacera torna a reclamar que es faci un procés seriós, àmpliament debatut socialment amb la implicació activa de les entitats ecologistes, que analitzi la problemàtica des de les seves múltiples facetes. Els problemes complexos requereixen de solucions complexes. Així, cal un programa de gestió de les poblacions salvatges que inclogui, al menys:

Control i sanció per a qui subministra menjar a animals salvatges (ciutadania i caçadors)
Mesures tècniques de reducció de l’aliment disponible a zones urbanes (contenidors d’escombraries)
Estudi de mesures per recuperar els depredadors naturals del senglar (com el llop)
Mesures tècniques i econòmiques de suport a la pagesia per a impedir l’accés dels senglars a zones conreades
Estudi d’alternatives no cruentes per la reducció de la fecunditat (prova pilot actualment en marxa a Collserola d’esterilització).
Campanya d’educació ambiental sobre la fauna salvatge.
Per a més informació, truqueu al 622.203.340 (Jaume Grau)

1http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/casa/dar_estudis_informes/dar_estadistiques/
2http://www.naturalezacantabrica.es/2017/12/cuantos-mas-jabalies-se-cazan-mas.html