• El Jutjat de Girona admet a tràmit el Recurs Contenciós interposat per Ecologistes en Acció i la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur sobre la construcció de nous habitatges que està tenint lloc a la Pedrera de s’Antiga, al municipi de Begur (Baix Empordà).
  • Les entitats porten al jutjat aquest cas doncs la Junta de Govern de l’Ajuntament de Begur va acordar desestimar, el passat mes de gener, la denúncia urbanística que les entitats havien presentat mesos abans.

El Jutjat Contenciós número 1 de Girona admet a tràmit el Recurs Contenciós interposat per Ecologistes en Acció i la plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur (ambdues entitats integrades a SOS Costa Brava) contra la llicència d’obres al sector de la Pedrera de s’Antiga, un paratge situat entre les cales d’Aiguafreda i Sa Riera, en plena costa de Begur.

En aquesta denúncia, a banda de sol·licitar al Jutjat Contenciós la immediata paralització de les obres i la íntegra restauració de l’espai, també s’impugna indirectament el Pla d’ordenació urbanística Municipal (POUM) de Begur de 2003 i el Pla Parcial urbanístic del sector S-28 “Pedrera de s’Antiga” de 2013. Entre els motius d’aquesta impugnació consten el d’haver atorgat il·legalment la classificació de sòl urbanitzable a uns terrenys de naturalesa forestal, amb importants valors naturals i paisatgístics, que estaven afectats pel deure de restauració i que, entre d’altres aspectes, presentaven pendents superiors al 20 %, de manera que s’haurien d’haver classificat com a sòl no urbanitzable. Tal i com obliga la llei d’urbanisme de Catalunya vigent des del 2004, any a partir del qual està prohibit construir en terrenys amb pendents superiors al 20 %.

Per una altra banda, les entitats també denuncien la concessió d’un tracte singular i de favor per part de l’Ajuntament de Begur a l’empresa promotora en permetre requalificar com a sòl urbanitzable aquests terrenys, mitjançant la signatura d’un conveni urbanístic que les entitats consideren il·legal i que va tenir lloc al marge de l’interès públic. Una requalificació que a més es va dur a terme malgrat l’existència d’un informe del 2003 del Departament de Medi Ambient de la Delegació Territorial a Girona que ho desaconsellava, per tractar-se d’una zona de naturalesa forestal.

La pedrera objecte de la denúncia es tracta d’una explotació del 1972 que durant anys es va extralimitar en la seva activitat, i que finalment va ser abandonada l’any 2002 sense que mai s’hagi complert (ni per part de l’explotadora, ni per part de l’Administració pública que fins i tot havia ordenat l’execució subsidiària) l’obligació legal de restauració del paratge. Tot i així, un cop aturada l’activitat extractiva, l’espai s’havia regenerat progressivament de manera natural. En els últims mesos, però, la zona ha tornat a degradar-se per donar pas a una nova urbanització en la que s’estan construint 5 habitatges (la primera fase de 24 habitatges previstos) amb un enorme impacte visual i paisatgístic a kilòmetres de distància.

Per una altra banda, les entitats al·leguen que aquesta actuació urbanística infringeix totes les Directrius de Paisatge del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, i alhora permet la creació d’una barrera arquitectònica i una pantalla edificatòria de gran magnitud a la primera línia del litoral, aspectes prohibits per la Llei de Costes. I afegeixen que les obres d’urbanització estan afectant una zona catalogada com a “Sector de connexió”, zona essencial per garantir la connectivitat ambiental amb l’Espai Natural Muntanyes de Begur i la Xarxa Natura 2000, espais amb els que a més la pedrera es superposa parcialment.

No obstant les múltiples irregularitats detectades, el mes de març de 2018 l’Ajuntament de Begur va atorgar la llicència d’obres a la Pedrera de s’Antiga, tot i que no la podia haver atorgat doncs encara no s’havia aprovat el Projecte d’Urbanització, una aprovació que no va tenir lloc fins el 10 de desembre de 2018 (pocs dies després que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat anunciés als alcaldes una moratòria imminent a primera línea de la Costa Brava). Al gener de 2019 la Generalitat de Catalunya va incloure finalment aquest sector dintre de la primera moratòria de tramitacions i llicències en la franja litoral de la Costa Brava. Malauradament, al ja disposar de la llicència d’obres per part de l’Ajuntament, els actes d’edificació continuen en aquest antic paratge natural.

Finalment, cal constatar que l’Ajuntament de Begur s’ha oposat a que es paralitzin cautelarment les obres mentre duri el procediment judicial. Extrem que és demostratiu del posicionament de l’actual equip de govern a favor del promotor de les obres i en contra del interès general de preservar el paisatge i el medi ambient del municipi.

 

Llevan el caso de la Pedrera de s’Antiga de Begur al Juzgado Contencioso

  • El Juzgado de Girona admite a trámite el Recurso Contencioso interpuesto por Ecologistas en Acción y la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur sobre la construcción de nuevas viviendas en la Pedrera de s’Antiga, en el municipio de Begur (Baix Empordà).
  • Las entidades llevan al juzgado este caso puesto que la Junta de Gobierno del Ayuntamiento de Begur acordó desestimar, el pasado mes de enero, la denuncia urbanística que las entidades habían presentado meses antes.

El Juzgado Contencioso número 1 de Girona admite a trámite el Recurso Contencioso interpuesto por Ecologistas en Acción y la plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur (ambas entidades integradas en SOS Costa Brava) contra la licencia de obras en el sector de la Pedrera de s’Antiga, un paraje situado entre las calas de Aiguafreda y Sa Riera, en plena costa de Begur.

En esta denuncia, además de solicitar al Juzgado Contencioso la inmediata paralización de las obras y la íntegra restauración del espacio, también se impugna indirectamente el Plan de ordenación urbanística municipal (POUM) de Begur de 2003 y el Plan Parcial urbanístico del sector S-28 «Cantera de s’Antiga» de 2013. Entre los motivos de esta impugnación constan el haber otorgado ilegalmente la clasificación de suelo urbanizable a unos terrenos de naturaleza forestal, con importantes valores naturales y paisajísticos, que estaban afectados por el deber de restauración y que, entre otros aspectos, presentaban pendientes superiores al 20 %, por lo que se deberían haber clasificado como suelo no urbanizable. Tal y como obliga la ley de urbanismo de Cataluña vigente desde 2004, año a partir del cual está prohibido construir en terrenos con pendientes superiores al 20 %.

Por otra parte, las entidades también denuncian la concesión de un trato singular y de favor por parte del Ayuntamiento de Begur a la empresa promotora en permitir recalificar como suelo urbanizable estos terrenos, mediante la firma de un convenio urbanístico que las entidades consideran ilegal y que tuvo lugar al margen del interés público. Una recalificación que además se llevó a cabo a pesar de la existencia de un informe de 2003 del Departamento de Medio Ambiente de la Delegación Territorial en Girona que lo desaconsejaba, por tratarse de una zona de naturaleza forestal.

La cantera objeto de la denuncia se trata de una explotación de 1972 que durante años se extralimitó en su actividad, y que finalmente fue abandonada en 2002 sin que nunca se haya cumplido (ni por parte de la explotadora, ni por parte de la Administración pública que incluso había ordenado la ejecución subsidiaria) la obligación legal de restauración del paraje. Pese a la no restauración, una vez parada la actividad extractiva, el espacio se había ido regenerando progresivamente de manera natural. En los últimos meses, sin embargo, la zona ha vuelto a degradarse para dar paso a una nueva urbanización en la que se están construyendo 5 viviendas (la primera fase de 24 viviendas previstas) con un enorme impacto visual y paisajístico a kilómetros de distancia.

Por otra parte, las entidades alegan que esta actuación urbanística infringe todas las Directrices de Paisaje del Plan Territorial Parcial de las Comarcas de Girona, y a la vez permite la creación de una barrera arquitectónica y una pantalla edificatoria de gran magnitud en la primera línea de litoral, aspectos prohibidos por la Ley de Costas. Y añaden que las obras de urbanización está afectando una zona catalogada como «Sector de conexión», una zona esencial para poder garantizar la conectividad ambiental con el Espacio Natural Montañas de Begur y la Red Natura 2000, espacios con los que además la cantera se superpone parcialmente.

A pesar de todos estos argumentos y el pleno conocimiento por parte del Consistorio de todas estas irregularidades, en marzo de 2018 el Ayuntamiento de Begur otorgó la licencia de obras en la Pedrera de s’Antiga, aunque no la podía haber otorgado pues aún no se había aprobado el Proyecto de Urbanización, una aprobación que no tuvo lugar hasta el 10 de diciembre de 2018 (pocos días después de que el Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Catalunya anunciara a los alcaldes una moratoria inminente en la primera línea de la Costa Brava). En enero de 2019 la Generalidad incluyó finalmente este sector dentro de la primera moratoria de tramitaciones y licencias en la franja litoral de la Costa Brava. Desgraciadamente, al ya disponer de la licencia de obras por parte del Ayuntamiento, los actos de edificación continúan en este antiguo paraje natural.

Finalmente, cabe constatar que el Ayuntamiento de Begur se ha opuesto a que se paralicen cautelarmente las obras mientras dure el procedimiento judicial. Extremo que es demostrativo del posicionamiento del actual equipo de gobierno que se muestra a favor del promotor de las obras y en contra del interés general de preservar el paisaje y el medio ambiente del municipio.

El cas de la Pedrera de s’Antiga

La Pedrera de s’Antiga (situada entre la cala d’Aiguafreda i Sa Riera) es tracta d’una explotació de l’any 1972 que durant anys va operar il·legalment. Finalment es va clausurar definitivament l’any 2002 i, segons conveni amb l’Ajuntament de Begur, s’havia d’haver restaurat íntegrament.

No obstant això, la pedrera mai es va restaurar i els terrenys es van acabar reclassificant, passant de sòl no urbà a sòl urbanitzable amb una compensació econòmica d’uns 414.000 euros a favor de l’Ajuntament de Begur. Una reclassificació que es va dur a terme malgrat l’existència d’un informe del 2003 de la Delegació Territorial a Girona que ho desaconsellava, per tractar-se d’una zona de naturalesa forestal (veure informe).

Actualment s’hi estan construint 5 dels 24 habitatges previstos amb vistes a les platges de Sa Riera, Illa Roja i Pals, amb un enorme impacte visual a kilòmetres de distància. Però a més, aquestes obres estan afectant totalment a una zona catalogada com “Sector de connexió” donada la seva transcendència bàsica en la connectivitat ambiental al trobar-se entre l’espai natural Muntanyes de Begur (catalogat com a PEIN, inclòs al programa Xarxa 2000 i regulat pel Pla Especial de les Muntanyes de Begur) i l’espai natural costaner (protegit i regulat entre d’altres pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner). Per tant, segons la reglamentació vigent, no estan permeses les noves edificacions en una zona classificada com a zona de connexió.

Per una altra banda aquesta zona s’havia anat regenerant de manera natural amb el pas del temps un cop finalitzada l’activitat extractiva. D’ençà el 2002, bona part del terreny es va anant regenerant de manera natural i a més es va registrar l’existència de nidificació d’una parella de ducs a la mateixa zona. Individus dels quals ara no és té cap constància. Un fet greu doncs el duc (Bubo bubo) és una Espècie d’interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats (Directiva 79/409/CEE Annex I) i també està inclosa en el Decret Legislatiu 2/2008 com Espècie protegida (Categoria B).

Què hem fet?

Al mes de novembre de 2018 la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur i Ecologistes en Acció de Catalunya hem interposat una denúncia urbanística contra els actes d’edificació i recurs de reposició impugnant la llicència d’obres, així com anunciant la impugnació indirecta del planejament i del conveni subscrit.

En la denuncia presentada argumentem que els moviments de terra, les obres d’anivellament i d’edificació que s’estan executant a la Pedrera de s’Antiga estan provocant un impacte paisatgístic i ambiental incompatible amb els valors naturals presents a l’àrea, comportant una greu agressió al paisatge i una vulneració del conjunt de l’ordenament jurídic.

Amb la presentació d’aquesta denúncia les entitats sol·licitem a l’Ajuntament que aturi les obres que afecten fins a 20.470 m2 en una zona situada en la franja de 500 metres del domini públic marítim-terrestre. A més, considerem que en els últims mesos les obres han sobrepassat amb escreix els límits del Pla d’Espais d’Interès Natural Muntanyes de Begur i de la Xarxa Natura 2000, i alhora han ocupat il.legalment el Rec d’en Gara i el domini públic hidràulic. Aspectes que representen una greu vulneració contra el medi ambient.

Per una altra banda, entre els nombrosos aspectes que fonamenten la denúncia presentada, hi consta també la infracció per part de l’Ajuntament de Begur en permetre la urbanització de terrenys amb pendents superiors al 20%, acte que vulnera la Llei d’Urbanisme.

Així mateix, les entitats denuncien la concessió d’un tracte singular i de favor en permetre requalificar aquests terrenys que estaven classificats com a sòl no urbanitzable, així com un supòsit de desviació de poder per part de l’Ajuntament, doncs en lloc de restaurar la pedrera, és a dir, recuperar-ne la seva naturalesa forestal, en va permetre l’edificació.

Aquesta reclassificació, que va ser fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Begur i l’empresa Ses Negres S.L. (Promotora representada pel Sr. Joan Gual Balmanya, fill de l’exalcalde de Begur), va comportar alhora una compensació econòmica d’uns 414.000€ per a l’Ajuntament de Begur. Les entitats denunciants considerem que la signatura del conveni que permet la requalificació de l’àmbit de la Pedrera de s’Antiga com a sòl urbanitzable i edificable es va pactar al marge de l’interès públic i de manera irregular. Motius pels quals sol·licitem la seva anul·lació.

En resum, alguns dels paràmetres pels quals considerem insostenible la construcció en aquesta pedrera il·legal, són:

  1. Pendents superiors al 20 %, amb desnivells de 80 metres d’alçada total des de la cota 60 a la 145 per sobre del nivell del mar
  2. Afectació d’una zona forestal i els espais protegits amb els que delimita (del Pla d’Espais d’Interès Natural Muntanyes de Begur i la Xarxa Natura 2000
  3. Afectació del Rec d’en Gara
  4. Possible afectació Reserva Marina “SES NEGRES”
  5. Impacte visual i paisatgístic crític
  6. Creació d’una pantalla arquitectònica dins dels primers 500 metres de la costa
  7. Reclassificació de l’antiga pedrera sense restauració en sòl urbanitzable
  8. Signatura d’un conveni il·legal
  9. No exigència de responsabilitats i restauració dels terrenys

Amb data de 29 de gener de 2019 la Junta de Govern de l’Ajuntament de Begur va acordar desestimar la denúncia urbanística presentada per Ecologistes en Acció de Catalunya el passat mes de novembre de 2018. A conseqüència, el mes de març de 2019 hem interposat un Recurs Contenciós al Jutjat Contenciós nº 1 de Girona que ha estat admès a tràmit el mes d’abril de 2019 i en el qual denunciem la llicència d’obres atorgada per l’Ajuntament de Begur.

Cronologia

  • 6 de març de 2018: L’Ajuntament de Begur atorga la llicència d’obres a la Pedrera de s’Antiga (tot i que no la podia atorgar doncs encara no s’havia aprovat el Projecte d’Urbanització).
  • 8 de novembre de 2018: La Plataforma SOS Aiguafreda i Ecologistes en Acció de Catalunya interposen una denúncia urbanística contra els actes d’edificació a la Pedrera.
  • 16 de novembre de 2018: El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat anuncia als alcaldes una moratòria imminent a primera línea de la Costa Brava.
  • 10 de desembre de 2018: La Junta de Govern de Begur aprova el pla d’urbanització de la Pedrera de s’Antiga (tot i que ja feia mesos que l’Ajuntament havia atorgat la llicència d’obres).
  • 17 de gener de 2019: La Comissió d’Urbanisme de Girona inclou aquest sector dintre de la moratòria (tot i això, al ja disposar del permís d’obres per a realitzar la primera fase del projecte de 5 habitatges, l’edificació continua).
  • 31 de gener de 2019: La Junta de Govern de l’Ajuntament de Begur acorda desestimar la denúncia urbanística contra els actes d’edificació i la llicència d’obres de s’Antiga. En resum, tot i la moratòria i la denúncia, la construcció de la primera fase del projecte continua.
  • 10 d’abril de 2019: SOS Aiguafreda i Ecologistes en Acció presenten un Recurs Contenciós al Jutjat Contenciós nº 1 de Girona que ha estat admès a tràmit.

Què sabem dels promotors?

Pel que fa la urbanització de la Pedrera de s’Antiga, cal assenyalar que gran part del capital prové de l’estranger. Tot i que hi ha un entramat d’empreses involucrades, és rellevant saber que l’empresa promotora d’aquest projecte inicialment era Ses Negres SL, representada pel Sr. Joan Gual Balmanya (fill de l’exalcalde de Begur). Tal i com revela un article publicat AL TRIANGLE al gener de 2019 titulat “Els Pirates Ataquen Begur”, aquesta última empresa va vendre els terrenys de la pedrera l’any 2017 a l’empresa constructora Bacanar SL, que fa alguns mesos es va constituir com Albacsari Investments SL i que té com a administradors mancomunats al propi Sr. Juan Gual Balmanya i la Sra. Maria Bulatova (de nacionalitat russa i resident a Marbella, però que comparteix domicili fiscal amb Bacanar SL). El soci majoritari d’Albacsari és d’una societat russa que es diu BC Alliance Inversions (Holding) LTD fundada a Xipre.