La unitat 2 de la nuclear de Three Mile Island (Illa de les Tres Milles), prop de Harrisburg, va patir el 28 de març de 1979 l’accident més greu de la història nuclear dels EUA.

Central nuclear de Three Mile Island, la unitat 2 a la dreta de la foto.

La unitat 2 de la central nuclear de Three Mile Island, situada a 16 quilòmetres de la ciutat de Harrisburg (Pennsilvània), que tenia una població d’uns 70.000 habitants, va patir un sever accident el 28 de març de 1979. Una petita fuga al generador de vapor va desencadenar l’accident més greu de la història nuclear dels EUA i que va suposar un veritable fre per a l’energia nuclear, ja que el nombre de centrals projectades va decaure espectacularment.

Aquell 28 de març de 1979, el generador de vapor de la Unitat 2 de Three Mile Island, a 16 quilòmetres de la ciutat de Harrisburg (Pennsilvània), va patir una fuita, coneguda com BOJA (loss of coolant access) en l’argot nuclear. Aquesta interromp la refrigeració del nucli i permet que la seva temperatura augmenti de forma descontrolada.

Els operadors de la central només van poder saber que el nucli estava fos deu hores després, ja que la fugida de refrigerant no va ser percebuda per ells a causa  d’una fallada en un indicador d’un panell de control de la central. A causa de l’alta temperatura que va aconseguir el reactor, l’aigua es va dissociar en oxigen i hidrogen i es va formar una gran bombolla d’hidrogen, amb gran quantitat de triti radioactiu, que va amenaçar amb provocar una explosió que hagués llançat al mitjà tones de material radioactiu.

Per evitar aquesta explosió es va optar per alliberar una quantitat indeterminada de gas radioactiu, que va afectar la població de les ciutats circumdants. La fusió del nucli no es va poder evitar i va ser necessari llançar aigua i sorra a l’interior per controlar l’accident. El combustible gastat i el nucli fos es van retirar onze anys després.

Els inspectors de la Nuclear Regulatory Comission (NRC, organisme de seguretat nuclear dels EUA) van mantenir l’accident en secret durant dos dies, segons va reconèixer un dels operadors a una dotzena de congressistes que van visitar la central.

El president Jimmy Carter visitant les instal·lacions de Three Mile Island l’ 1 d’ abril de 1979.

Les conseqüències de l’accident sobre la salut de la població estan sotmeses a controvèrsia, ja que resulta molt difícil avaluar les dosis radioactives a què van ser exposats els afectats. Oficialment es van escapolir 10 milions de curis, però segons un informe independent la fuga va ser deu vegades més gran 1.

Les accions d’emergència que es van posar en pràctica van ser clarament insuficients i van consistir en l’evacuació de les dones embarassades i dels nens en un radi de 8 milles (uns 13 quilòmetres) al voltant de la central, dos dies després d’accident. S’han detectat augments de malformacions congènites, de càncers i de malalties psicològiques degudes a l’estrès sofert per la població. Segons l’informe anteriorment esmentat [1], els casos de càncer de pulmó són de quatre a sis vegades més freqüents en les zones que van rebre major dosi (situades a favor de vent) que en les situades al voltant de la planta. A més, segons l’informe, hi va haver de dos a deu vegades més casos de leucèmia en adults en zones a favor del vent.

La indústria nuclear va anunciar, com fa després de cada accident, que aprendrà dels errors i els corregirà perquè les centrals siguin més segures. Però el lobby pronuclear no ha après el principal: que la seguretat absoluta no existeix i que els successos, per improbables que siguin, acaben per produir-se. A més, hi ha alternatives més netes i més segures. La pregunta que s’ha de fer no només la indústria nuclear, sinó tota la societat és: si podem prescindir de l’energia nuclear, per què seguir mantenint aquest immens perill? Per què seguir generant residus radioactius que són perillosos durant centenars de milers d’anys?

L’accident d’Harrisburg va suposar el principi de la decadència de l’energia nuclear al món. D’una banda aquell accident va demostrar que les centrals nuclears eren insegures, la qual cosa va fer augmentar l’oposició a les mateixes, convocant-se el 3 de juny de 1979 una Jornada internacional contra l’Energia Nuclear. D’altra banda, els costos de les mesures de seguretat preses a partir de l’accident han encarit notablement les centrals, la qual cosa les converteix en poc competitives davant d’altres fonts d’energia.

  1. Wing S, Richardson D, Armstrong D, Crawford-Brown D. A reevaluation of cancer incidence near the Three Mile Island nuclear plant: the collision of evidence and assumptions. Environmental Health Perspectives 1997; vol. 105; pp. 52-57.