Ecologistes en Acció fa una valoració positiva del Pla Nacional de Millora de la Qualitat de l'Aire que acaba d'aprovar el Consell de Ministres però amb matisos importants. Es tracta d'un pla amb mesures adequades, moltes d'elles coincidents amb les que ha defensat aquesta organització ecologista. Però arriba molt tard i, sobre tot, existeixen dubtes sobre si es portaran a terme les mesures més contundents, ja que depenen d'altres administracions autonòmiques i locals que fins ara no s'han mostrat favorables a la seva aplicació.

Ecologistes en Acció es mostra satisfeta per l'aprovació del Pla Nacional de Millora de la Qualitat de l'Aire, encara que expressa dubtes sobre el seu futur. La seva valoració es pot resumir en tres idees: 1) les mesures que proposa el Pla són assenyades i raonables; 2) arriba tard, perquè portem anys incomplint els límits màxims; i 3) difícilment es portaran a la pràctica les mesures més eficaces, per molt que siguin necessàries i assenyades.

1) Un pla assenyat

La diagnosi que planteja el Pla Nacional de Millora de la Qualitat de l'Aire (PNMCA) coincideix amb la que realitza Ecologistes en Acció: el problema de la contaminació de l'aire és molt seriós i exigeix ser tractat amb mesures contundent i eficiens. Per això, es plantegen actuacions que necessariament han de reduir l'ús del cotxe, el principal agent contaminant de les nostres zones metropolitanes: creació de Zones Urbanes d'Atmosfera Protegida, on es limiti el pas de cotxes en moments d'alta contaminació; limitacions de velocitat; etc. També hi ha mesures fiscals, dirigides a fomentar els cotxes més nets. Sense oblidar les mesures dirigides a altres sectors que també contribueixen de forma important a embrutar l'aire: construcció, indústria, calefaccions, ports i aeroports, etc.

Entre les principals mancances, cal destacar l'oblit d'objectius per a un dels principals contaminants, les partícules fines PM2,5, potser perquè els límits no són obligatoris fins al 2015. També resulta significatiu que una de les mesures que ha desaparegut pel que fa a esborranys anteriors sigui la proposta d'instaurar peatges urbans, una mesura que ha resultat molt eficaç a les diferents ciutats que l'han posat en pràctica.

2) Arriba tard

Més val tard que mai. Aquest Pla ja s'està aplicant a altres països des de fa anys ( Londres des de el 2003 i a Berlin des de el 2007). A Espanya portem anys incomplint la legislació de qualitat de l'aire, així que ja era hora que el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí actués impulsant actuacions com les que es proposen en el Pla. Convé recordar que els objectius de partícules PM10 són obligatoris des de 2005, els de NO2 des de 2010. No obstant això, el Pla aprovat planteja com a objectiu que no es superi cap valor límit al 2015, quan hauria d'estar complint-se ja.

3) Moltes mesures no es portaran a la pràctica

Desgraciadament per a la nostra salut, bona part de les mesures que planteja el Pla dificilment es portaran a terme donat que depenen de departaments i administracions diferents, amb una sensibilitat més que dubtosa sobre aquests assumptes.

Així, per exemple, el PNMCA planteja implantar limitacions de velocitat a les zones d'accés a les àrees metropolitanes, i acabem de veure com la Generalitat de Catalunya ha pràcticament abolit aquesta mateixa mesura després que funcionés bé durant tres anys. I això que l'àrea metropolitana de Barcelona incompleix nítidament els límits legals de diversos contaminants. Aquestes mesures apareixen incorporades al nou Pla recentment aprovat pel Govern català com mesures voluntàries i es deriva tota la responsabilitat als municipis quan el problema de la contaminació té una escala metropolitana i per tant, supramunicipal que exigeix coordinació entre totes les administracions.

Un altre exemple: el PNMCA planteja la creació de Zones Urbanes d'Atmosfera Protegida (ZUAP), zones de restricció del tràfic d'automòbils per garantir el dret a respirar aire sa d'els qui les habiten. Doncs bé, aquesta mateixa mesura estava contemplada en l'Estratègia de Qualitat de l'Aire de la ciutat de Madrid, de 2006, i es va posposar una vegada i una altra sense arribar a aplicar-se mai, malgrat que la capital és una de les zones més contaminades d'Espanya i cada any supera els límits legals de contaminació.

Un altre ejemple. Es planteja la creació de carrils Bus-VAO, per al trànsit prioritari d'autobusos o cotxes amb diversos ocupants a les zones metropolitanes. Però l'únic que existeix a Espanya, el de l'A-6 de Madrid, es va inaugurar en 1995, i malgrat el seu èxit no ha servit perquè el Ministeri de Foment en poses cap altre, mentre es continua amb una política insostenible de construcció i ampliació d'autovies metropolitanes.

En definitiva, Ecologistes en Acció dóna la benvinguda a aquest pla, defensarà la seva posada en pràctica per preservar el dret dels ciutadans a respirar aire net, però lamenta que s'aprovi tan tarda, i més amb les incerteses que existeixen sobre la continuïtat i posada en pràctica de les propostes que conté.