Si en els últims anys el camp espanyol havia fet de conillet d'Índies i porta d'entrada dels transgènics a la Unió Europea, el nou govern pareix decidit a defendre els interessos de les transnacionals agroquímiques que promouen aquests cultius, impulsant noves autoritzacions (un cotó de l'empresa Bayer resistent a un herbicida) i organitzant actes [1] on es pretén disfressar d'“agricultura sostenible” un sistema de producció que genera creixents problemes agronòmics, ecològics i sanitaris, i que és incapaç d'alimentar el món.

Després de quasi dos dècades de cultiu, els transgènics ocupen actualment uns 1.500 milions d'hectàrees en 29 països del món [2], segons dades de la indústria mateixa. Però continuen sense complir les seues promeses: ni han aconseguit acréixer els rendiments, que en general han descendit; ni han millorat la qualitat dels aliments, que contenen més tòxics danyosos i impliquen majors riscos per a la salut; ni tenen un balanç positiu per al medi ambient, perquè constitueixen una amenaça per a la biodiversitat.

El que sí que ha augmentat notablement amb la seua introducció són els beneficis de les grans transnacionals agroquímiques, i el seu control sobre el mercat global de les llavors. No debades, la característica “avantatjosa” de més del 80% dels cultius transgènics del món és la resistència a un herbicida, i la seua expansió afavorix els grans monocultius molt mecanitzats, cosa que agreuja la dependència dels agricultors en esmenes químiques. En 2010, tres grans corporacions del sector químic, Monsanto, Dupont i Syngenta, controlaven més de la meitat (el 53%) de l'oferta comercial de llavors i aproximadament el mateix percentatge del mercat mundial de pesticides. El monopoli que exerceixen sobre les llavors transgèniques els permet imposar mundialment les seues condicions i fer-se amb un lucratiu mercat captiu. En 2008, coincidint amb la crisi alimentària mundial, Monsanto va incrementar un 30% el preu de les llavors de panís transgènic als EUA, i va augmentar a quasi el doble (de 32 dòlars/galó en 2006 a 45 dòlars en 2007 i 75 dòlars en 2008) el del seu herbicida estrella Roundup, les vendes del qual s'han disparat amb la introducció dels transgènics.

No obstant això, de la mateixa manera que ja han aparegut plagues resistents als cultius insecticides, la utilització d'un mateix herbicida en milions d'hectàrees de cultius transgènics ha portat a un desastre agronòmic anunciat: l'aparició de males herbes resistents. En 2010 els camps dels agricultors nord-americans estaven infestats d'11 males herbes resistents al glifosat, el component herbicida del Roundup, mentre que a Brasil havien aparegut ja 5 males herbes resistents, i altres tantes a l'Argentina. Açò ha generat greus i creixents problemes agronòmics, i ha portat a una espiral d'utilització d'herbicides cada vegada més agressius i costosos. Només en 2008, l'ús d'herbicides en la superfície cultivada amb varietats transgèniques resistents als EUA va augmentar un significatiu 31,4% a causa de la ràpida expansió de males herbes resistents al glifosat.

Però si els transgènics estan ocasionant considerables problemes en el Nord, el seu impacte en els països del Sud, on la població llauradora és majoritària, es pot qualificar de dramàtic. En l'Índia, Monsanto acapara el 95% del mercat de les llavors de cotó i ha disparat els preus (de 7 rupies/kg a 3.600 rupies/kg) en els últims 10 anys. La carestia de les llavors patentades, que és delicte guardar d'un any per a un altre, i la compra d'esmenes químiques han generat un creixent endeutament de les famílies pobres, la qual cosa a abocat al suïcidi a uns 250.000 llauradors en els últims 15 anys. I a l'Àfrica, Monsanto s'ha aliat recentment amb la Fundació Gates, la Fundació Rockefeller i altres entitats com ara la Fundació Ashoka, per a promoure els transgènics en el marc de la “Aliança per a una Revolució Verda en Àfrica”. Encara que disfressat de verd, es tracta d'un intent assassí d'introduir en aquest continent llavors comercials (i posteriorment transgèniques) i tot el paquet de productes agroquímics, i desposseir els petits agricultors de les seues llavors tradicionals i condemnar-los a la fam i la misèria.

Per tot això, la Plataforma Rural, en la qual participa Ecologistes en Acció, insta el govern espanyol a abandonar la defensa i promoció dels cultius transgènics, retirant la sol·licitud d'autorització del cotó modificat presentada a la Unió Europea i seguint l'exemple de països com França, que ha confirmat recentment la prohibició de sembra del panís insecticida MON-810.

Notas

[2] Principalment als EUA, Argentina i Brasil; Espanya continua sent el principal cultivador en la Unió Europea, mentre que el seu cultiu segueix prohibit en països com ara França.